Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Illes Balears i Pitiüses, Lluita de carrer i acció directa, Publicació oberta

Un manifest contra el desencís (I)

Publicat per dia 11 novembre 2013 – 20:31Cap comentari | 216 views

Un manifest contra el desencís (I)

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Les Illes Balears són víctima del caciquisme crònic, del mal govern i d’un grau de corrupció i de clientelisme que ens condueix a la ruïna. La casta política és considerada dia rere dia més distant. Decisions importants i transcendentals per al nostre futur es prenen sense cap tipus de consens, moltes vegades al marge de la legalitat i la legitimitat i recorrent al subterfugi, la prepotència i el menyspreu de qui pensa diferent en la manera habitual de fer política.

A dia d’avui, la societat illenca es troba immersa en una crisi econòmica de caire global, que ha deixat en evidència la fragilitat del nostre model de creixement i de benestar. Quasi el 17,5% de la població activa es troba en situació d’atur, més de 200.000 treballadors i treballadores d’aquesta terra viuen sota el llindar de la pobresa, i el Govern desmantella la sanitat i l’educació pública. Paral·lelament, a les darreres eleccions autonòmiques, prop de 19.000 vots progressistes varen quedar fora de l’arc parlamentari amb un dels índexs d’abstenció més grans de l’estat, alhora que la dreta més neoliberal, reaccionària i hostil cap a la llengua i la protecció del territori va guanyar les eleccions amb la majoria parlamentària més àmplia de la història de l’Autonomia.

 

La nostra realitat

El nostre, és un país desvertebrat, inconnex, contradictori i complex

Vivim a la perifèria de l’Europa del capital, depredant, amb el nostre consumisme, als països de l’anomenat tercer món per garantir la nostra concepció de vida. Els balears som una societat desvertebrada, descohesionada i dividida, a més d’injusta i patriarcal, on cada dia queda més palès que el lliure mercat i el capitalisme són incompatibles amb la democràcia radical i de base. La majoria d’aquells que concentren el poder i la riquesa, estan disposats a sacrificar el bé comú per mantenir el seus estatus i privilegis, mentre que des del poder, es posa contínuament en qüestió els nostres trets culturals i econòmics comuns amb la resta de territoris de parla catalana (Països Catalans).

Hem estat estat incapaços de vertebrar un projecte polític i social per al conjunt de la societat, que ens dugués a un augment del nostre benestar col·lectiu. És més, els líders polítics que han regit i regeixen la vida política autonòmica, mostren poc o gens interès en cohesionar aquest país, amb l’objectiu final de minar la nostra capacitat de resposta colectiva com a comunitat política davant les injustícies i els excessos dels poderosos i els mal governants.

 

Tenim un model autonòmic exhaurit

Des de l’any 1983 s’ha establert a les nostres Illes, de la mà de la dreta espanyola, i amb el suport de bona part de la població, un model polític corrupte i clientelista, dissenyat per perpetuar en el poder a governants com Canyelles, Matas i Bauzá. Aquest model polític, sucursalista de Madrid, es sent identificat plenament amb l’Espanya actual, i és incapaç de vertebrar una defensa clara dels interessos de les Illes Balears i Pitiüses davant Madrid i Brussel·les.

Aquest és un model covard i continuista en matèria econòmica, connivent amb els poders fàctics, especialment amb els especuladors de territori i els grans empresaris hotelers, i és  incapaç de vertebrar un discurs coherent, consensuat i valent, en aspectes tan importants com el turisme, la diversificació econòmica o el model territorial.

 

Una dreta majoritària, però no hegemònica

Dos terços del cens electoral no han volgut mai com opció de Govern per a les Illes al Partit Popular. Emperò, en els darrers trenta anys, i amb un 44.5%-46.5% dels vots vàlids, aquest partit, ha dirigit el futur de la Comunitat Autònoma.

A dia d’avui, el Partit Popular, com a màxim exponent de les retallades socials, administra el govern i imposa lleis amb la seva majoria absoluta, mentre l’oposició parlamentària no és capaç de vertebrar una alternativa atractiva, que en tot cas passaria, a curt plaç, per un govern  d’ampli espectre, de tots contra el PP, amb un indefinició ideològica i política poc encoratjadora per a una societat que anel·la un canvi d’arrel.

 

És necessari repensar el nacionalisme

Les forces d’obediència autòctona s’han mostrat incapaces de vertebrar un discurs que pugui arribar a tota la societat. S’han mostrat especialment llunyans de sectors poblacionals tan importants com els castellanoparlants,  els immigrants, i els sectors més humils de la societat, que no es senten indentificat amb un projecte nacionalista que és, en la seva majoria, un producte de les classes mitjes catalanoparlants.

De la mateixa manera, el nacionalisme també s’ha mostrat incapaç de mostrar-se com l’única eina útil per defensar els interessos de les Illes Balears i Pitiüses en front de Madrid i Brussel·les.

 

S’han de plantejar noves alternatives socials i polítiques

Els partits polítics són a dia d’avui l’eina més legitimada per transformar la nostra realitat. La majoria de la societat encara confia en la participació electoral, el joc parlamentari i en els grans sindicats per incidir en la gestió dels afers públics. Emperò, es necessari una profunda renovació de tots aquests agents que els permetin obrir-se a la ciutadania. S’han de superar els discurs sectaris, apostar per l’horitzontalitat i la radicalitat democràtica, deconstruint  la figura del polític/sindicalista professional i acceptant compartir el protagonisme “de fer política” amb noves iniciatives sorgides des del carrer.

 

L’estratègia

  1. Enxarxar els moviments socials més crítics i alternatius. Els moviments socials més combatius s’han mostrat fins ara incapaços de vertebrar una alternativa a peu de carrer unitària i rupturista. És necessari que es cohesionin tot el teixit d’associacions, organitzacions, i entitats que a dia d’avui comparteixen unes inquietuds, i lluiten per una societat més igualitària, justa, lliure, solidària i sostenible.
  2. Impulsar una entesa de totes les organitzacions d’obediència autòctona. S’han d’impulsar els espais de trobada de les organitzacions, sindicats, associacions i partits d’àmbit illenc, per tal d’establir complicitats i línees de treball transversals permanent, que els facin arribar a la majoria de la societat illenca.
  3. Impulsar una entesa de totes les organitzacions de caràcter democràtic i progressista. S’han d’impulsar els espais de trobada de les organitzacions, sindicats, associacions i partits de caràcter democràtic i progressista, per tal d’impulsar fronts comú de lluita i consensuar eixos de feina.
  4. Impulsar, des d’un primer moment, espais que esdevinguin la base d’una societat igualitària, justa, lliure i solidària, des de l’autogestió, el cooperativisme i la gestió horitzontal.[1]
  5. Engegar l’Unitat Popular. Els moviments socials, els sindicats, els partits polítics i organitzacions  d’esquerres, així com persones independents, hem d’avançar, generant sinèrgies i complicitats, cap a la creació d’un moviment de masses amb projecció institucional, capaç d’esdevenir la força majoritària a les Illes Balears, capaç de transformar d’arrel la nostra societat, des del carrer i des de les institucions, a partir d’un programa clar de reformes.[2]

 

La Unitat Popular

La Unitat Popular (UP) és una proposta tàctica que defensa l’agrupació, a partir de reivindicacions concretes, dels partits d’esquerres, sindicats, organitzacions socials i persones independents, per esdevenir una força de masses amb projecció institucional. Les Unitats Populars tenen la seva força en la mobilització social i la seva base en la pràctica diària, i van sempre més enllà d’agrupacions electorals puntuals, com podrien ser el Front Popular Espanyol i Francès de la primera meitat del segle XX, o més recentment, el Pacte de Progrés a Eivissa. Són de fet l’agrupació de totes les formes transformadores de la societat contra el sectors privilegiats que acaparen el poder injustament.

A la nostra terra, la Unitat Popular ha de servir per vertebrar un model alternatiu als plantejaments neoliberals, conservadors i desenvolupistes de la dreta, -encapçalada pel Partit Popular, els grans hotelers els constructors, i els mitjans de comunicació conservadors- i posar en marxa les bases d’un nou model de relacions econòmiques i socials. La UP ha de servir també per evidenciar les contradiccions del sistema i el servilisme de la majoria dels polítics davant els poderosos, així com per assenyalar als responsables de les desigualtats i les injusticies. Allà on no sigui possible assolir majories electorals, és necessari vertebrar mecanismes populars d’autoorganització i contrapoder. És per això que l’Unitat Popular no es pot centrar només en l’activitat institucional, i ha de pretendre anar més enllà.

La Unitat Popular, ha de començar molt abans de les eleccions, i ha d’incloure molt més que els partits. El model organitzatiu ha de ser innovador i flexible, permetent que convisquin projectes amb aspiracions legítimes i pròpies, sense detriment del projecte comú que és l’UP. Allà on s’arribin a quotes de poder institucional, s’han de poder posar d’immediat les bases d’una democràcia participativa arrelada i popular que abasteixi una alternativa al model capitalista i patriarcal imperant, i a la seva màxima expressió institucional: el Partit Popular.


[1] Alternatives per a posar les bases d’una societat més justa seríen projectes com l’Ateneu Popular de Palma, l’ecoxarxa, Som Energia, FIARE, Col·lectiu Albaïna, Contrainfo.cat o l’escola Sa Llavor, entre molt d’altres.

[2] Algunes exemples de propostes transformadores des de les intitucions podríen ser experiències com el municipi andalús de Marinaleda o els programes marc de la CUP per a les eleccions municipals del 2003, 2007 i 2011. Més recentment, també ho seríen Alternativas des de abajo, a Madrid, o el Procés Constituent impulsat per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres entre d’Altres, a Catalunya.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.