Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Illes Balears i Pitiüses, Opinió, Publicació oberta

[Opinió] Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari

Publicat per dia 13 desembre 2012 – 11:169 Comentaris | 220 views

[Opinió] Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Durant aquests darrers mesos ha estat notícia en els mitjans alternatius, la possible independència de Catalunya i la presentació de les CUP a les eleccions al parlament de Catalunya, on finalment ha aconseguit tres escons. Aquests esdeveniments han generat molt de debat, però creim que encara, des d’un punt de vista llibertari, no s’ha realitzat una bona crítica a l’independentisme. Amb aquest escrit posam una primera pedra.

La independència del Principat

La primera reflexió que farem serà sobre el procés “en marxa” d’independència de Catalunya. Trobam que d’aquest s’ha parlat molt aviat i no s’ha valorat que en cas de produir-se, seria mitjançant un llarg procés (primer aconseguir el dret a decidir i llavors aconseguir una majoria legítima en el referèndum), el qual constantment seria sabotejat per l’Estat espanyol i tota la seva caverna mediàtica. També hauria de tenir el consentiment del poder econòmic català i de les institucions europees, fet bastant difícil. Així les coses, pensam que veure una Catalunya independent encara està en l’horitzó.

Així mateix, des d’un punt de vista anticapitalista i antiautoritari, què representaria per la revolució social una Catalunya independent? Pensam que, apart de deslligar-nos del ranci Estat espanyol (que segur ja faria contents a molts), res diferent a la política convencional d’un Estat d’Europa. La repressió dels Felip Puig i l’explotació dels Xavier Sala i Martín seguiria. Això sí, tendríem la llengua fortament custodiada per les autoritats del nou Estat, vetllant per la seva “puresa” i projecció internacional. I segurament, també hi hauria unes fortes ajudes institucionals als esdeveniments culturals. En conclusió, tendríem que la cultura, en la seva quasi totalitat, estaria controlada per l’Estat, per un reducte petit, elitista i segurament autoritari de persones.

Trobam que la cultura l’ha de crear el poble i no les institucions, ni les multinacionals, ni les agències culturals vàries, sinó, la cultura no és més que adoctrinament i entreteniment de masses, com comprovam avui dia.

L’independentisme anticapitalista

Respectam molt l’acció de l’Esquerra Independentista, i sabem que en ella hi ha gent vertaderament revolucionària, però així i tot, mai podrem compartir les línies principals dels seus objectius i, ara, després d’haver aconseguit representació parlamentària, part dels seus mitjans.

Hem de dir que el que més ens desagrada de l’EI és el seu objectiu de “construcció nacional”. Per començar, els territoris del país anhelat tenen en comú la llengua, però no així una cultura única i homogènia, ni una història plenament paral·lela.

A més, gran part de l’àmbit geogràfic dels Països Catalans prové de la conquesta, de la política d’expansió de la casa reial catalana-aragonesa durant les acaballes de l’Edat Mitjana. Quan l’EI participa en devoció de la Diada de Mallorca, que es celebra, apart de recordar la catalanitat de Mallorca, per commemorar la toma de l’illa per part de les tropes del rei Jaume I, està practicant el nacionalisme, fet que nosaltres qüestionam. Consideram que aquest no és cap esdeveniment històric a celebrar pels que apostam per la revolució social. No hi ha cap signe d’emancipació humana en aquella data.

Igualment, ens desagrada el culte a la simbologia, especialment a la bandera, que constantment es fa en les demostracions de l’EI. Pens que tot això, encara que s’anomeni independentisme, s’acosta més al nacionalisme.

Llavors, no entenem la independència social, l’autogestió social, tancada entre quatre fronteres. La lluita de classes és indissociable de qualsevol altra lluita. I la lluita de classes és internacionalista.

A més, la construcció social, l’edificació d’una nova societat sense classes ni governants, no es fa aixecant fronteres ni es fa anant contra altres pobles.

Tampoc compartim certa política victimista a l’hora de recordar les opressions nacionals, de classe i de gènere. El victimisme polític té l’objectiu de cercar protecció, no d’emancipar.

Per altra banda, pensam que el dret d’autodeterminació no ha de ser exclusiu de suposades nacions, sinó de totes les col·lectivitats humanes. La sobirania ha de començar de l’ens petit al més gran. La democràcia directa primer es construeix des de la base i s’inicia en els àmbits més propers a la gent, en el municipi, en la comuna, la barriada o la col·lectivitat.

Llavors, l’Esquerra Independentista, amb els seus mapes i les seves banderes, pareix que aposta per uns Països Catalans en què tot ha de ser català, sense tenir en compte la realitat de la forta presència de la immigració que des de fa temps hi ha hagut en aquestes terres. Està clar que la llengua vehicular d’un territori, en aquest cas els Països Catalans, ha de ser sempre la pròpia, però si en aquestes terres hi conviuen altres llengües i cultures crec que també cal comptar amb elles des del respecte mutu. No es pot esborrar cap comunitat del mapa, sinó que s’ha de permetre que cadascuna d’elles es pugui desenvolupar lliurement. Evidentment, per a què això passi, el primer és que els catalanoparlants puguem viure en llibertat i amb la dignitat de ser culturalment respectats, cosa que avui tampoc passa. En aquest sentit, és necessari que l’EI faci explicit el seu parer sobre la futura convivència de pobles i cultures a dins els Països Catalans. Si no és així, tot queda obert a interpretacions.

Un altre assumpte que qüestionam és el de la participació a les eleccions autonòmiques catalanes. Si participar de la política municipal encara pot tenir cert debat possibilista, pensam que el parlamentarisme és un error, encara que es digui que seran la veu del carrer al parlament; que inclús és agafar-se una representativitat il·legítima, doncs només ho són dels seus electors. Mai de cap parlament ha sorgit una nova societat, doncs el parlament és una institució centralista, autoritària i antidemocràtica per naturalesa. Així mateix, es perdran moltes energies en l’estèril política institucional, la qual té unes regles de joc prèviament definides per les elits que no deixen possibilitat a la ruptura.

Finalment, consideram que l’objectiu socialista de l’EI, el lema Independència i Socialisme, és molt confús, mai s’ha definit i crea gran desconfiança entre els llibertaris quan la simbologia comunista de la falç i el martell i de retrats de Lenin fa aparició; com també que Estats com el cubà, el de Veneçuela o el de Nicaragua siguin referents. Pensam que la història ja ha posat en el seu lloc el marxisme-leninisme.

Els llibertaris podrem compartir amb l’Esquerra Independentista molts dels fronts de la lluita contra el capital, però en canvi, pels motius exposats, mai podrem combregar amb el seu principal programa. Per nosaltres, l’objectiu revolucionari és la construcció d’una nova societat, igualitària, amb llibertat individual i col·lectiva, emanada de baix a dalt, federalista integral, on els criteris d’unió estiguin basats en l’afinitat i la reciprocitat i no en idees nacionalistes. Clar està però, que el compartir una mateixa llengua sempre ajudarà més a construir una federació comuna, però no tendria perquè.

Amb aquest text volem obrir un debat al voltant del moviment independentista i les seves propostes. Ens agradaria que aquest fos ric i sa i es mantingués en els termes plantejats. Si la crítica al moviment llibertari també és més que necessària, convidam a tothom a obrir un segon debat al respecte.

Això facilitarà el desenvolupament de tots dos.

Pedro Adrover Font i Lluís Nicolau i Fort

9 Comentaris »

  • ferran escrigué:

    Molt bona reflexió companys!

  • Pere escrigué:

    Si començam pel final (l’objectiu), la consecució d’un Estat propi per part de l’independentisme xoca frontalment contra la destrucció de l’Estat per part dels llibertaris. Això és irreconciliable del tot. Però si anem al principi (la pràctica), hi ha moviments independentistes que practiquen l’autogestió, l’ajuda mutua, el federalisme, l’horitzontalitat, l’acció directa, etc. talment els llibertaris.
    És un debat prou interessant.

  • Maria Assumpció Massanet i Arbona escrigué:

    L’idea que esposes es veritat; però molt perillosa i fàcil de manipular per ses dretes; quasi tot el que dius amb segons quin contesta es pot emprar per fer el que s’està fent ara des del govern i per això no l’acept, és quasi es mateix discurs que fan ses dretes: s’han d’aceptar totes ses llengües que parlam i així han suprimit es català; l’indepèndencia no aportarà res de bo i així quedam amb el domini d’Espanya; quan se xerra des Paisos Catalans, ja s’ha dit que cada regió tendrà i se respetarà es seu sistema fiscal, ses seves costum,…. Si es fa tant de nacionalisme és perqueè ens volen fer desapareixer; be cada punt dels que dius encara que tenguis raó es molt discutible

  • Francesc Tomàs escrigué:

    Maria Assumpció,
    No per por a la dreta hem d’acceptar el que no ens agrada. És més, crec que és molt sa el debat d’idees i no acceptar tòpics i dogmes de fe ideològics. Que el text és discutible, doncs cal fer-ho. Com diuen els autors (des de l’ultramón, per cert) el text és per obrir el debat racional.

    • Segur? escrigué:

      És complicat “obrir el debat racional” amb un text ple de desconeixença i tòpics…
      De veres “l’EI ha de fer explicit el seu parer sobre la convivència de pobles i cultures dins els Països Catalans”? No ho fa cada dia amb la seva ideologia i la seva aposta per la Unitat Popular? Algú pensa seriosament que l’EI vol “esborrar cultures del mapa”? Per favor…
       
      D’altra banda, el debat en el que participa el text és més un debat anarquisme vs marxisme que no anarquisme vs independentisme…els temes són els de sempre (mitjans de lluita, concepció de la nació, paper de l’individu, etc.)…

    • Debat escrigué:

      L’article comença diguent que ” des d’un punt de vista llibertari encara no s’ha realitzat una bona crítica a l’independentisme”…per després posar les crítiques de sempre, algunes 100% legítimes, altres fetes a base de tòpics.
       
      1. Les reflexions que es fan sobre la possible independència del principat, diria que l’EI les comparteix al 99%, no entenc aquestes ganes de posar-ho al mateix debat, relacionant en certa manera a Felip Puig amb la gent de l’EI que rep com tothom les seves porrades i pilotades.

      2. Pel que fa a les altres idees que s’expressen, no crec que valgui la pena contestar a tot el que es diu de la suposada glorificació de Jaume I i la bandera que fa l’EI, i les insinuacions pel que fa al tema immigració…més d’un s’haurà sentit profundament ofès. Això no és debat, són tòpics. 
      El tema del victimisme…al·lucinant…el patiment és 100% real i no veig que hi ha de dolent en reflexar-ho al discurs polític: anau a dir-li victimista al jove que va passar unes hores sota “l’atenció” de la Guàrdia Civil per parar-lis en català, a la gent que perd la casa pels desnonaments, a la gent a l’atur, au va!
       
      Tot lo altre és pur debat polític i legítim. No és cap secret que l’EI és d’inspiració marxista-leninista, que no vol dir que sigui quelcom ortodox i moltes són les idees i pràctiques que ha agafat del moviment llibertari. Amb tot, el debat hi és i és molt interessant, especialment si es planteja en termes seriosos. El marxisme deixa prou clar que és el que entèn per nació i per dret a l’autodeterminació. L’anarquisme parla de federalisme integral lliure, però que són per vosaltres els Països Catalans? Ara resulta que comparteixen llengua però no cultura? Expressions en aquest sentit serien més interessants que el vell “Independència = Més fronteres”. La qüestio nacional existeix i no es pot ignorar.

      • Petronio escrigué:

        “El marxisme deixa prou clar que és el que entèn per nació i per dret a l’autodeterminació”.
        Però aquí hi ha el quid de la qüestió, perquè els fets demostren que la concepció marxista de la nació (que a més aquest terme encara mai ha acabat d’estar clar i és un terme molt modern en la història (segle XIX), doncs llavors ningú parlava de nacions…) només ha creat nous Estats, com els del teló d’Acer o els del Tercer Món amb les lluites d’alliberament nacional mitjans el segle XX.
        “El tema del victimisme…al·lucinant…el patiment és 100% real i no veig que hi ha de dolent en reflexar-ho al discurs polític: anau a dir-li victimista al jove que va passar unes hores sota “l’atenció” de la Guàrdia Civil per parar-lis en català, a la gent que perd la casa pels desnonaments, a la gent a l’atur, au va!”
        Aquí pens que els autors volen dir que, plantejar la distorsió entre víctimes i opressors és un error (una idea també que ve del marxisme). Està clar que hi ha uns poders molt potents i que avui dia han arribat a graus mai vists de dominació, però no hem de llevar responsabilitats al poble “a la víctima que dius”. Al contrari, aquest ha d’assumir la responsabilitat no de demanar protecció (que és el que fan les víctimes), sinó de lluitar, que és el que fa la gent conscient de la seva situació i del seu destí i que sap que per emancipar-se ha de combatre i que aquest serà dur, molt dur, idò els poderosos no voldran mai deixar de ser-lo. Això es pot extrapolar a les dones, a la classe obrera i als catalano-parlants. 
        Pens que eliminant els Estats (que és al que aspira l’anarquisme), en aquest cas l’Estat espanyol, ja s’eliminaria el principal enemic del poble i de la seva cultura, idò aquest seria el vertader sobirà i qui crearia la cultura. Ja no hi hauria poders externs o interns.
        Avui la problemàtica de les cultures populars (quasi convertides en folklòriques) a més és molt complexa, amb tot el tema de la globalització, la desaparació de la vida rural, la transformació del poble en ciutadà, (abans era bo d’identificar el poble, ara???), la irrupció dels mitjans de comunicació i de creació “cultural” de masses, etc.). Per exemple, també la cultura popular de Madrid o d’Extremadura han desaparegut…
        Llavors, sempre és bo recordar l’exemple de la Guerra Civil. Durant el temps que l’anarquisme detentà “el poder” a Catalunya (Juliol de 1936-Maig de 1937), el Principat gaudí del grau més alt d’autonomia que ha viscut en època de moderna. Paradoxalment, els de l’ERC i els del PSUC s’estimaren més que l’exèrcit espanyol (el de la República) agafàs el comandament (i així tornar a estar centralitzats) que no l’anarquisme.
         
         
         
         

        • Debat escrigué:

          La concepció marxista de la nació no és el que ha creat nous estats, sinó l’estratègia de la gran majoria de Partits Comunistes. No se que te a veure una cosa amb l’altra…més enllà de la qüestió nacional, el marxisme planteja l’establiment de l’estat obrer per defensar i consolidar el procés socialista. Això s’ha fet a vegades respectant la qüesitó nacional (o integrant-la plenament) o obviant-la.
          El marxisme planteja divisió entre víctimes i opressors, només faltaria. L’anarquisme en gran mesura diria que també ho fa…per tant no entenc a que ve tot això del “victimisme”. Responsabilitat del poble? El poble viu sota l’hegemonia ideològica burguesa, i la tasca del mov. revolucionari és trencar amb aquesta: una forma prou efectiva: mostrar la vertadera cara de l’estat i els efectes de la seva repressió al públic, cridant a la resposta popular. Quin problema hi ha amb això?
          El que poses a continuació crec que és un bon exemple d’allò que en diuen “barrejar ous amb caragols”. Però intentaré respondre als diversos temes per separat.
          1. Destrucció de l’estat: El marxisme es planteja el mateix objectiu però a partir d’una altra estratègia.
          2. La Cultura Popular: es troba sota els atacs de la globalització, el capitalisme, etc, clar, per això la defensa l’EI en la mesura del que pot! Quin és el debat doncs? Clar que castella gairebé ha perdut la seva cultura popular…quan ha negat l’EI això?
          3. Referències a la Guerra del 36: El principat va tenir més autonomia durant l’època forta de la CNT. Efectivament. Tu de veres creus que l’EI es posiciona amb el paper que jugà en aquell moment ERC? Ja t’ho dic ara, NO.

  • jonny escrigué:

    sempre m’ha fet gràcia el tema del 31 de desembre. Hi ha el tòpic ocultista de què no s’ha de “commemorar” ja què és la data d’una invasió i d’un acte cruel (què és així i és totalment cert), ara bé, dels fets (els que aprovam i els que no) se’n deriven unes conseqüències i aquestes son una realitat. El 31 de desembre desembarca a mallorca un poble que arrassa medina-mayurka, matant milers de persones, violant dones i saquejant. Aquesta gent desembarca amb la idea de quedar-se i així ho feu. Conseqüència d’això: portaren les seves costums i la seva llengua colonitzant l’illa de mallorca. Aquest fet ens explica perquè la població de mallorca és avui, i en part, així com és (està clar que hi juguen molts altres factors).

    Per tant, és totalment lògic que s’hagi de commemorar aquesta data. És bastant raonable. I s’ha d’explicar amb la certesa que tenen els historiadors com fou, així com també ho ha vist la cultura popular amb el pas del temps. El fet, fos com fos, per molt que caigui en l’oblit o no es faci res, no canviarà les conseqüències que han resultat al llarg dels anys posteriors. És com si una persona hagués d’esborrar del seu coneixement la data del seu naixement perquè el fet que el desencadenà fou fruit de la violació de la seva mare. Estic totalment d’acord en què no s’ha de celebrar. Però la realitat és la que és. La commemnoració ens perrpetua com a pobla saquejador? si aquesta persona bufa unes espelmes un dia a l’any el convertirà en un violador de gran? serà un menyspreu cap a la seva mare? Em sembla que tot s’ha de saber, ens agradi o no, i ser madurs per destriar el gra de la palla i acceptar d’on venim i com.

    Per la resta del text, sincerament crec que és un carreró sense sortida, ple de contradiccions. Que té de dolent la identificació en quelcom? L’anarquisme s’identifica amb banderes negres, amb una determinada simbologia….etc. 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.