Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Bunyola, Illes Balears i Pitiüses, Opinió

[Opinió] Reflexió sobre els esdeveniments del 28 de maig a Bunyola

Publicat per dia 5 juny 2012 – 10:341 Comentari | 105 views

[Opinió] Reflexió sobre els esdeveniments del 28 de maig a Bunyola

Share to Google Plus

Compartim aquest article que ens han fet arribar escrit pels pares d’un dels joves detinguts a Bunyola la setmana passada:

Podem entendre, encara que amb moltes matisacions, que una societat d’un estat necessita tenir organitzacions professionals per a garantir la defensa dels drets acordats i el compliment de les lleis. El que no podem entendre és com a l’Estat Espanyol, algunes d’aquestes organitzacions, entre d’altres objectius, en realitat estan dissenyades no per a garantir les lleis que emparen els drets del ciutadans sinó per estar a la disposició d’interessos ideològics d’individus, que, malgrat “legitimats” per processos pseudodemocràtics, els utilitzen per reprimir i coartar qualsevol expressió social que qüestioni les seves formes de fer.

Sens dubte, actuacions que justifiquen el que acabem de dir en podem trobar dintre de qualsevol cos de seguretat sigui de l’estat o de la pròpia organització autonòmica de l’Estat espanyol. Igualment també ompliríem fulls d’actuacions positives honroses i meritoses que fan que l’objecte de la seva existència i dignitat en aquests casos sigui indiscutible. Però, malauradament, també podem omplir moltíssim fulls d’actuacions negatives que defugen d’aquesta imatge ideal que qualsevol ciutadà espera i desitja d’aquest cossos de seguretat.

El que fa possible que els cossos anomenats de seguretat de l’Estat, comptin desgraciadament en el seu currículum d’un apartat d’actuacions fosques, negres, es deu sense cap dubte a diferents raons. Però per a nosaltres, que recentment estaiem involucrats de forma sobtada en un procés d’una negror intensa a mans de la Guardia Civil, el que trobem molt preocupant és el fet que avui la majoria d’individus de la nostra societat, no coneix, no sap, ignora fins quin punt està exposat a ser una víctima i passar a formar part del gruix d’actuacions negatives d’aquests cossos. Aquest desconeixement és molt habitual en persones grans i de mitjana edat (no tant en el col·lectiu de joves) a les quals ens han fet creure que vivim en un estat de dret i democràtic, i que els cossos de seguretat ens “protegeixen” i això de cada dia és més i més evident que no és així . Sabem que el que acabem de dir, durà a fer reflexions personals contraposades, entre els que pensaran que ells mai es veuran afectats per això i els que es creuen que la seva capacitat d’intel·ligència els permetrà mantenir-se al marge. Res més lluny de la realitat, el càncer, la sida, són històries que no van amb ningú, fins el dia que te toca, i crec que avui ja som  molts el que les hem conegut de prop o, si més no, coneixem algú altre que les ha patit.

Una exemple de la punta de l’ iceberg que ens amenaça, el constitueixen les recents declaracions fetes pel delegat del govern a les Balears Sr. Rodríguez, on, pel que es veu, la seves decisions estan subjectes simplement a una qüestió de paciència i que vist el que va succeir el passat dia 28 a la localitat de Bunyola, està fermada amb una corda ben curta. Així doncs, la història del 28 de maig de 2012 a Bunyola, vora l’estació del tren, és un exemple més d’un fenomen maliciós per a la societat i que s’anirà estenent amb molta rapidesa i, sense cap mena de dubte, ningú, sigui d’una o altre ideologia, sigui o no independentista, sigui o no federalista, sigui o no violent, sigui o no  pacifista, és igual el que sigui, estarà alliberat de les seves conseqüències. Cal dir, que els individus amb una ideologia més solidària, més justa amb la resta de la societat, han de tenir present que pertanyen a un grup d’alt risc a contreure la malaltia i sofrir detencions, blaus, vexacions orals i físiques, crueltat, impotència (no sexual), en definitiva tota la simptomàtica que mostra el procés de la nova pandèmia política que afecte les Balears.

Com a pares d’un dels detinguts, i assistents a l’acte de protesta, podria fer un relat dels fets ocorreguts a Bunyola, fil per randa, però seria una pèrdua de temps ja que hi ha moltíssima informació parcial que corre on line i també als mitjans de comunicació més tradicionals. Aquesta informació corre de manera que mostra la veritat de forma parcial, altre de forma sensacionalista, altre amb veritats a mitges que son pitjors que una falsedat, i d’altres que limitades per l’espai i el temps no acaben de mostrar, no poden transmetre, la crueltat i la impotència que es pot arribar a sentir quan un senyor dona l’ordre de partida a tot un esquadró de números ensinistrats especialment per la lluita antiterrorista i que estan afamats en demostrar que han ben après la lliçó tàctica a l’acadèmia.

Aquesta situació encara és més impactant quan el col·lectiu que és reprimit està format per una vintena de persones, la majoria infants, que no superaven els 16 anys i que segurament estaven convençuts que en una democràcia el poder manifestar el que creus o denunciar el que no te agrada és la base més solida d’aquesta forma política de gestionar la societat. És així que sempre els flamats polítics guanyadors els dies d’eleccions, amollen una de les frases més lapidaries que un pot arribar a sentir: “governaré per tots els ciutadans” el que mai diuen és com ho faran per uns o pels altres.

Deixant de part la valoració de si les detencions foren legals o no, el tema està en mans de la justícia (en aquests moments encara creiem que es farà justícia), per a nosaltres foren almenys molt injustes. Ara el que és més important és valorar perquè i com es varen produir quatre detencions en una acte que transcorria amb tota normalitat, on l’única intenció dels participants era manifestar el seu desacord amb la política del govern directament al seu president. Això si, fent us del que és gairebé la única forma efectiva i possible que te el ciutadà per poder fer arribar les seves queixes.

Dintre d’un ambient totalment pacífic, de festa reivindicativa, per part de tots els participants, entorn de les 20:00 h del dilluns i procedents de la carretera Vella de Bunyola es plantificaren davant de l’església una desena de tots terrenys de la Guardia Civil (nosaltres no els varem comptar però eren molts, una teringa molt llarga); el gruix del concentrats es desplaçaren cap ells pensant que el Sr. Bauza venia escoltat; en veure que no era així es varen anar formant grups de gent que anava d’un lloc a l’altre intentant endevinar per on arribaria el senyor president. Encara que no hagués succeït cap mena d’incident, de forma sobtada, davant ca s’Espardenyer va tenir lloc un acte  important de violència “ja” gratuïta. Sense cap raó justificada en Joan, que es trobava al llindar de la massa de gent igual que el seu pare i un bon amic, justament ell, fou exageradament empès per un GC que dirigia a aquella zona l’operació. Jo com a pare, que vaig presenciar el fet, me va sobtar molt l’acte, no tenia cap mena de sentit i era gratuït, però vaig reprimir la meva indignació pensant que fou l’estètica del meu fill amb rastes, oposada a la de la GC uniformada per generar més terror que respecte.

El que no vaig saber interpretar en aquell moment del fet de l’empenta és que la seva raó significava una altre cosa, entre el cos de GCs:  l’elecció d’en Joan com a candidat a ser detingut. De fet així, s’expliquen altres esdeveniments que succeïren ja vora l’estació del tren on es varen produir els indignes i greus incidents: en Joan (que seguia un grup reduït de manifestants i que es pensava anaven a Can Penasso, es tura vora les vies del tren on els al·lots es trobaven tallant el pas al carril dret de la carretera en direcció a Palma) situat vora sa mare i dins el mateix ambient reivindicatiu però en tot moment pacífic i festiu, al crit de:“ahora” per part del tinent en cap de l’operació, (arribat al lloc feia molt pocs segons) es va trobar enlairat i reduït al terra de forma molt violenta per a ser fet pres; sense haver fet absolutament res més que el que havia fet la seva pròpia mare i la resta de participants. Ja en el trasllat d’en Joan, en unes circumstàncies indignes, ajagut al sallent posterior del vehicle policial, amb el coll tort, la cara empotrada al vidre i amb un GC assegut al seu damunt, sense que en Joan oferís en cap moment resistència, una vegada sortiren de Bunyola, un GC per radio comunicà amb al teniente en cap, que ells portaven pres el primer identificat. Sens dubte que fou la primera empenta que es va endur en Joan a la plaça, la que li va donar una de les quatre bolletes premiades de la rifa que, sense ningú saber-ho, es va realitzar entre els assistents aquell dia a l’acte de Bunyola.

La rifa, no era una rifa qualsevol, respon a una rifa institucional (res a veure amb apuestas del estado), el seu patrocinador és més proper a la  societat Balear; l’organitzala Delegació del Govern, amb el seu mestre de cerimònies Sr. Rodríguez, al cap. Per realitzar-la, i com a servei de comoditat al ciutadans, ell ordena el desplaçament de tot l’equip de sorteig al lloc on el ciutadans han decidit celebrar tal honrós acte. Dota l’equip d’un full de ruta i objectius a complir, per garantir que la rifa es realitzarà i es repartiran tots i cada un dels premis. Ah! això si, els premis son sucosos. El premiats se’ls garanteix una estada en diferents i inhumanes cel·les de, almenys, cinc estrelles, tots els tranfers inclosos amb còmodes vehicles i animadors que no aturen de provocarte, segons ells “con bromas” perquè no tinguis ocasió d’avorrir-te; entre d’altres distraccions et poden dir amb un to amenaçant: parlem ara en català fill de puta (expressat en valència). Però el millor del premi és que te garanteixen que en tot el temps de l’estada amb ells (els animadors repressors) seràs tractat injustament i de forma humiliant: tot el temps amb manilles ben ajustades a fi que et marquin el canell, també et faran passar emmanillat per un corredor format per la quarantena de GCs del terror, els mateixos que han fet les detencions amb expressions burletes i intencionades, rebràs tractes violents i vexats: posar-te en pilotes i mirar si dus droga dins el cul, (encara que la detenció fos perquè t’ha tocat el premi i no res relacionat amb  droga), sentiràs ràbia i impotència contra l’abús de poder: et poden acusar d’una mossegada que no has realitzat; sentiràs frustració i indignació perquè deixaràs per un temps de ser una persona: aïllat sense tenir contacte ni amb els altres detinguts, no te garantiran la pressa de medicament que tens prescrit ( malgrat aquest sigui vital per a la teva salut), en definitiva una experiència única. Però el més important i perquè no se te oblidi l’experiència a final et donen un certificat de la teva assistència, on diuen que has participat en un presunto delito de desordenes públicos, resistencia i grave desobediencia a la autoridad, això si, desprès d’haver-te llegit els teus drets.

A més, si pertanys a una família ben unida i tens una bona colla d’amics, el premiats poden comptar amb un equip de sofriment, que  paral·lelament entren a forma part d’un joc on poden tenir l’oportunitat de compartir part del premi; sobretot sentiments provocats per la injustícia, tals com: ràbia, impotència, indignació. Aquest joc, que és com una mena de conillons amagats, consisteix en tenir-te  desinformat des del primer moment, només quan exerceixes una pressió considerable et poden arribar a donar alguna pista de a on es troben els detinguts (és a dir el teu fill o el teu amic). Però el més interessant i que posa emoció i incrementa la intensitat dels teus sentiments, és que alguna d’aquestes pistes és falsa, malgrat l’informador sigui el mateix Tinent que ha signat l’ordre d’executar-la, del qual un subordinat seu ens va fer saber que era unhombre que cumplia su palabra.

És evident que el que volem expressar en aquest escrit és una reflexió i anàlisi personal, que creiem compartit amb tots els afectats, el seus pares, i amb moltíssima gent que ens ha donat suport i que també ha viscut de prop el procés formant l’equip de sofriment. També al possible lector volem demanar-li excuses per l’extensió del relat, però la Història, malgrat només duràs una vintena d’hores dona contingut per fer-ne una novel·la (lògicament del gènere de terror). Igualment que l’abús de metàfores i dosis d’ironia, vos assegurem que no lleva veracitat al contingut, però el nostre estat d’ànim al redactar-ho no ens ha permès fer-ho d’altre manera.

No volem acabar sense donar les gràcies a totes i cada una de les persones (que vos asseguro que no han sigut poques) que d’alguna manera arreu de les illes i a fora d’elles, ens han donat el seu suport, fent costat als quatre detinguts i als seus familiars. En aquests moment alhora de finalitzar l’escrit, puc ja agrair l’assistència a les més de dues-centes persones que dijous al capvespre acudiren a la plaça de Bunyola per denunciar la injustícia produïda el dilluns anterior. Ens agradaria que no fos així, però malauradament no ens queda altre remei que donar  tot el suport que esta en les nostres mans i els ànims necessaris als detinguts per raons similars i que s’han produït en el transcurs d’aquesta setmana a altres llocs de Mallorca.

Finalment donar la menció especial, a la Guardia Civil i especialment als homes de negre del cos antiavalots i antiterrorista de València, ja que sense ells aquesta història no hagués sigut possible i seguiríem immersos en la ignorància del perill en que estem tots els ciutadans i  ciutadanes de les Illes Balears.

Dr. Jaume Servera i Nicolau

Maria Jesus Bibiloni i Antich

1 Comentari »

  • un nin camboià escrigué:

    molt bona feina, m’ha emocionat. Esper que treguin aquesta carta als mitjans en paper.

    Em recorda molt a la meva història. Soc un nin camboià: El govern va vendre les terres del meu poble a una empresa europea que cultiva arros. El meu pare i els seus amics van protestar i l’exèrcit els va matar. Com que no teniem casa, vam haver d’anar a la capital a viure, allà estic fent feina tot el dia fabricant sabatilles Converse per posar guapos als joves d’altres indrets. Ara m’han dit que els joves que duen aquestes sabatilles s’estan fent pobres, i que el govern els hi està robant les coses per donarse-les a les persones riques. om que també protesten els hi envíen als policies.
    Per què està passant això?

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.