Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Illes Balears i Pitiüses, Opinió, Publicació oberta, Treball i economia

[Opinió] Mediamarkt: ens hem tornat tots tontos?

Publicat per dia 3 novembre 2012 – 13:016 Comentaris | 175 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Algú ha provat d’accedir a Ciutat per la carretera de Valldemossa aquests dies? Qui ho hagi fet ben segur que haurà topat amb una sorpresa inesperada: un embús monumental que provoca llargues retencions fins a Son Espases. El motiu? L’obertura d’un establiment de la cadena Mediamarkt, que es dedica a la venda d’electrodomèstics i tota mena d’aparells electrònics. El seu eslògan comercial és prou eloqüent: ”Jo no sóc tonto”, en referència als preus, que se suposa que són els més baixos del mercat.

Resulta que aquest establiment, ubicat a l’Ocimax, obria les seves portes per primera vegada la nit de l’1 al 2 de novembre. I quan diem la nit, és talment així: a les 12 de la nit. Aquest horari tan estrambòtic (realment la llei permet aquestes frivolitats?), juntament amb les ”grans ofertes” anunciades per l’establiment, provocaren una follia col·lectiva de gent que durant aquests dies ha acudit en massa a conèixer la criatura. ”Jo no sóc tonto”, devia pensar i repetir dins del seu cap la gent apinyada a les portes fent coa per entrar…

Se’n podrien dir moltes coses d’aquest establiment i del model que representa. Per començar, la seva política de preus a la baixa, ja típica dels grans centres comercials, que arriba fins i tot a vendre productes a preu de cost o fins i tot per sota. Aquesta política, sumada als seus horaris, li permet destrossar el petit comerç i, en alguns casos, fins i tot arribar a assolir el monopoli en un determinat indret, fet que li atorga la possibilitat de posar el preu que vulgui un cop la competència ha desaparegut. Aquesta és una pràctica que cadenes estatunidenques com Wallmart han perfeccionat fins a extrems inaudits.

Però aquestes grans superfícies que s’instal·len als afores de les ciutats també contribueixen a consolidar un model de creixement urbanístic molt perniciós: t’obliguen a usar transport privat per anar a comprar, cosa que condiciona de manera evident la mobilitat i la qualitat de vida i, a la llarga, tot plegat ajuda a crear una pressió urbanística que fa créixer les ciutats cap a fora.

Aquests centres comercials, com el cas de l’Ocimax, promouen també una mena d’oci homogeneïtzador i alienant, privatitzat, i que estableix un lligam estret i mal de trencar entre gaudir del temps lliure i haver de pagar diners per a fer-ho. És a dir, que lliga l’oci al consumisme.

Més enllà d’això, Mediamarkt ofereix productes de tota mena: des dels electrodomèstics que podríem considerar com a necessaris, fins a qualsevol mena d’andròmina electrònica tàctil d’aquestes que avui en dia ens converteixen en una espècie de ciborgs empardalats. I que cal renovar cada 6 mesos, òbviament. Tot plegat suposa una temple del consumisme insostenible i que és peça fonamental d’aquest capitalisme tan destructiu pel planeta i per les nostres vides.

I és aquest, potser, el punt més inquietant del que volia parlar: hi ha hagut unanimitat en la premsa corporativa a l’hora de remarcar positivament que aquest nou establiment ha generat uns 120 llocs de feina. Sense dubte en temps de crisi aquesta sembla, a primera vista, una bona notícia, i segurament ho és. Ara bé, el que em preocupa és l’absència total de debat i qüestionament sobre si crear llocs de feina és una bona notícia en sí mateixa, sense haver d’entrar a valorar com són aquests llocs de feina. Ras i curt: són feines dignes les que ha creat el Mediamarkt o, pel contrari, suposen un avanç en la precarització laboral que patim? Podran exercir lliurement el seu dret a vaga dia 14 les persones que hi treballen? I com aquestes, moltes preguntes més que es podrien fer. El fet que tothom consideri bo necessàriament que es crei un lloc de feina, sense analitzar com és aquest lloc de feina i quin model legitima, recorda massa als típics arguments liberals que s’escolten cada vegada que una multinacional s’instal·la en un país empobrit: ”sí, als treballadors els exploten, però al manco tenen feina”. A veure si serà veritat que ens hem tornat tots tontos.

Caragol

6 Comentaris »

  • francisca Balaguer escrigué:

    Jo me deman qué son 120 llocs de feina comparats amb els 5000 o mes que en manquen? Visc a Esporles i el dia de la inauguració (que jo no no en sabia res) vaig haver d´anar a Ciutar, quasi sempre hi vaig amb el bus, però aquest dia havia de tornar a una hora que ja no n´hi havia.Quan vaig esser devers Son Espases vaig romandre astorada dels veicles que volien entrar.Allò semblava una fugida d´algún foc o que hi hagues sosceit un greu accident. Doncs no, era la inauguració de la casa dels que no son tontos. Quina curtó, tots estam bojos, Jo voldria saber la bencina que es va gastar aquell dia. La gent es deixa enganyar duna manera increible.
    I me torn a demanar: Es possible que aquest món canvii? Si un anunci per la punyetera tele fa correr tanta gent, també es deuen creure tot el que els diven els politics. Perdonau, però es que me sent tan impotent devant tot això que no li veig sortida bona.

  • llunívol escrigué:

    M’ha agradat moltíssim la publicació. Enhorabona.

  • sandra escrigué:

    Si només ens centrem en l’aspecte dels llocs de feina, ja q és l’únic punt “positiu” al tema, jo no només diria que també s’han de valorar les condicions d’aquests llocs de feina sinò que faria una visió a mig i llarg termini: si aquest establiment continua durant molt de temps, adéu als petits negocis del mateix àmbit, i aleshores, cuants llocs de feina es perdran? això es te en compte? clar que no. Els 120 llocs de feina a mig llarg termini poden arribar a convertir-se en una xifra negativa.

  • Pere escrigué:

    Els petits comerciants, generalment famílies, son els que paguen les conseqüències desastroses dels establiments com aquests. Al meu barri han tancat aquest 2012 les dues tendes d’informàtica que coneixia (entre altres molts negocis). Només volia posar un exemple.

  • Pepet escrigué:

    Boníssim, hua, hua, hua. És molt trist però em fa molta gràcia això dels tontos! El capitalisme no perdona i segueix fort com un roure així ho demostren engendres com aquest. Pel que fa a les pardalades tàctils era ben hora que algú ho digués! Ciborgs empardalats així s’està quedant tot el meu entorn, em fa ganes de començar a llençar móbils i similars per la finestra.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.