Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Illes Balears i Pitiüses, Opinió, Sóller

[Opinió] El peatge foradell de la Vall o el més beneit fa rellotges

Publicat per dia 21 setembre 2011 – 20:41Cap comentari | 113 views

[Opinió] El peatge foradell de la Vall o el més beneit fa rellotges

Share to Google Plus

Això era i no era, per tu un almud i per a mi una barcella. Una roqueta mediterrània rodejada de la mar, era governada per uns polítics que es feien dir Partit Poc-té-fot.

Practicaven la dita Spañistan-forestera “El cortijo es mio y todo lo que hay dentro tambien”; necessitaven treure el màxim rèdit, per seguir a la poltrona el màxim temps possible.

Així que filaren i filaren…

Farien una gran obra faraònica que deixarien per a la posteritat.

El cap del Partit Poc-té-fot tenia un soci Trepa IV (nombre romà que significa quart), a qui li encomanà la gran obra.

I com el President del Govern de la roqueta Gabridell Canyadura i el partit, necessitaven calerets fresc, van lliurar la construcció ( a dit) al Trepa IV. Fer un gran foradell ( a més d’econòmic) anomenat “Túnel” a la Serra de Tramuntana, quan encara no era Patrimoni de la Humanitat., que unís la Vall amb Ciutat.

El Trepa IV, sembla que untà amb devers – diuen les cròniques judicials de l’època del succés- cinquanta milions de pessetes d’aquell temps, malgrat altres veus diuen que superaven els cent; i servirien per finançar les campanyes electorals de 1988 i 1989 del Partit Poc-Té-Fot.

Però ai-las, a principi dels anys 90, molts doblers s’havien esfumat anant a parar a no se sap on i s’aturà l’obra.

Dins l’entramat hi havia l’empresa Brokerburro que quan feu suspensió de pagament, s’hi descobrí una partida de doblers negres del President Gabridell Caya nadura. El gerent Bergant després de fer una escapada de pel·lícula i esser detingut i el soci Touso, pararen a presó i foren els únics. I a conseqüència del cas Brokerburro s’obriria el Cas (judicial) del Túnel.

Jeromito Sainza i el secretari general de Partit Poc-té-fot Josemari Berastointa i la Bella Salomé que feia de caixera en el cobraments de les comissions, acabaren imputats i també el President del Partit Poc-Té-Fot Gabridell Canyadura, de suborn i prevaricació. Declarats no culpables per prescripció del delicte: Casualitat de la vida!

I ai-làs com s’acostaven les eleccions i el gran cap del Partit a los madriles, Ansarov, no volia a ningú corrupte a les seves files, va treure (figuradament la guillotina) i talla el cap al president de la colònia Gabridell Canyadura.

Aparegueren les germanes Koplogueres, que pels madriles, capital d’Spañistan, s’ensumaren tallada rodona i la seva empresa Foment de Constrenyides i Contractades, amb el consentiment i vist i plau de la plana major del Partit Poc-Té-Fot, es feu seva l’empresa que gestionava el foradell-Túnel de 3 kilòmetres, el qual arribaria a tenir el peatge més car de tot Spañistan i tindria la categoria d’esser el més perillós i insegur d’Europian-Continent .

Les germanes Koplogueres pagaren prop de divuit milions d’euros, per la concessió de l’explotació d’una obra pública que n’havia costat més de cinquanta feta amb doblers públics i els ciutadans de la roqueta, quan hi passessin haurien d’apoquinar. Negoci tan rodó, que farà un any, se’ls hi perllongà la concessió fins l’any 2022. El poble de la roqueta deu haver pagat unes tres vegades el cost del túnel. Primer la construcció i després el pagament a les germanes Koplogueres, quan hi passen.

I al poble?: Que le den!

S’acordà que el poble de la Vall rebria una subvenció pagada pel Govern en el poder, als empadronats en ella. En poques paraules, pagaven peatge i cada mes se’ls hi retornava; però els altres ciutadans, inclusiu els d’un poble on s’hi havia fet part del foradell a pagar sense retorn.

I arriba la crisi i les arques del reialme, que entre els del Partit Poc-Té-Fot i el partit Unió Mansurrina, havien deixat eixutes; es deixà de pagar la subvenció: PROP D’UN MILIÓ D’EUROS DEVIEN ALS CIUTADANS I CIUTADANES DE LA VALL.

Uns ciutadans aguerrits del col·lectiu “Alba-Fina” penjaren una pancarta reclamant el deute i tots els mitjans de comunicació es feren reso del que el poble de la Vall volia, però no ho expressava. Es convertiren en la veu de la Vall.

No tan sols això, les accions continuaren reclamant un deute de justícia.

Alba-Fina s’ensumava l’estratègia que abans de les eleccions del 20 N i com el Partit Poc-té-Fot vol governar Spañistan., per endolcir el vot, segurament retornarien la subvenció, i també ho denuncià públicament.

I si guanyen? Què Déu ens agafi confessats!

I conte contat, en aquest cas, conte no acabat.

Josep Bonnín

PD. En aquest cas, qualsevol coincidència amb la realitat no és pura coincidència.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.