Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Defensa del català, Illes Balears i Pitiüses, Opinió, Publicació oberta

[Opinió] Defensem la llengua, aturem les retallades

Publicat per dia 3 setembre 2012 – 13:16Cap comentari | 89 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Des d’abans de les eleccions, el Partit Popular explicava les seves mesures lingüístiques i pareix que són de les poques que han complert. A les Illes, entre elles, es pot trobar l’opció de triar la llengua vehicular; que el català deixi d’ésser un requisit per a treballar a l’administració pública; l’eliminació de les pel·lícules en català a IB3 o el canvi dels topònims de Palma i de Maó.

Ocorre que el PP permet a totes les alumnes que es matriculen per primer cop o que canvien de centre i que hagin de cursar segon cicle d’educació infantil o el primer cicle d’educació primària, l’elecció de la llengua vehicular (és la que utilitzen els parlants de diverses llengües per entendre’s entre ells, generalment en una regió determinada). Així doncs, a primera vista pot parèixer una mesura del que ells en dirien “democràtica”.

Però de fet, el Diario de Mallorca confirma que només un 10% dels pares ha triat el castellà com a llengua vehicular, tenint en compte, per una banda, la repressió històrica que hi ha hagut cap al català, el nombre és bastant reduït, i per altra banda, el que suposa això: disgregació per l’elecció de la pròpia llengua, facilitar l’exclusió lingüística i social de les persones migrades i l’obligació que suposa garantir un professor encara que sols hi hagi un alumne que ho requereixi. És més, també es pot qüestionar quins drets tenen els pares per poder triar la llengua que utilitzaran els seus fills a l’educació. I encara més, quin dret té l’Estat de separar els alumnes?

A més, com sempre, apareix el típic argument fal·laç. Segons el conseller Bosch, “es garanteix (el dret a la llengua vehicular) fins i tot si n’hi ha un, igual que ocorre amb altres qüestions com puguin ser els reforços educatius especials”. És obvi que una persona que no entengui el català no tendrà les mateixes facilitats, però això s’hauria de solucionar donant aquests reforços perquè puguin aprendre la llengua de les Illes en comptes d’utilitzar el castellà directament. La llengua vehicular implica directament la disgregació entre les alumnes i és part de l’estratègia del PP per imposar el castellà com a llengua principal a tot l’Estat.

A l’administració doncs, el català deixa d’ésser un requisit en el seu àmbit intern. És a dir, les persones que treballin a l’administració pública, que no sigui de cara al públic o en el sector de l’educació, no necessiten saber el català. D’això es pot deduir que si l’administració pública no requereix la llengua, quin tipus d’empresa ho farà? Forma part de l’estratègia del PP per castellanitzar les Balears.

Per altra banda, el canal IB3, ja conegut com a PP3, ha sofert diverses denúncies per part del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) i altres col·lectius anònims que venen a denunciar la manipulació que es fa a la cadena a favor del Partit Popular. A més, pel que fa a la llengua, a aquesta cadena autonòmica ja no s’hi podran trobar pel·lícules doblades al català perquè no hi ha doblers. És obvi, es necessiten els doblers per a pagar al professorat abans mencionat o per fer els canvis de topònims.

Ironies a part. El simple fet que Bauzá i companyia pretenguin canviar els topònims de Maó i Palma evidencia la intenció del PP de castellanitzar les Illes Balears, tal i com ho va fer el franquisme, però d’una manera menys descarada.

El PP ho fa tot des de la seva ideologia. És clar que el PP recull la tradició espanyolitzadora de l’extrema dreta de la dictadura. Però tot i així hi ha dues coses. La primera, tota la polèmica vers el català no sols sorgeix de manera ideològica, sinó que també li serveix al PP per ficar les tisores allà on pot, per apujar-nos l’IVA o apujar-se el sou. I mentre això passa, hi haurà més de 50.000 persones cridant per tota Palma “A Mallorca en català”. És evident que és una cortina de fum. Però no sols això, també és la típica i molt útil estratègia de “divideix i venceràs”. Per això, una de les tasques de l’esquerra anticapitalista ha de ser la de construïr un discurs que posi sobre la taula l’evidència que les retallades socials i les retallades nacionals formen part de l’actual estratègia econòmica i política de la classe dirigent.

A ciències polítiques s’estudia l’anàlisi polític. A aquesta assignatura apareixen les identitats polítiques, que no són més que subjectes polítics que tenen un element, com podria ésser el català, que ens contraposa dos subjectes. Aquest element s’anomena “a fora constitutiu” i permet contraposar els interessos oposats.

Així es veu que el català és aquest “a fora constitutiu” creant dos subjectes amb interessos oposats. Però aquest 10% ens demostra que seguim essent majoria, per tant cal teixir una xarxa de solidaritat vinculant la llengua i les lluites polítiques i econòmiques, perquè la vertadera opressió cap al català prové de l’estructura política que alhora ve determinada per l’econòmica.

Per això la llengua catalana no ha de servir sols com a un tret d’identitat nacional o cultural, sinó també com a eina aglutinadora de la massa explotada. Una postura de classe ha de ser sempre d’integració i mai de diferenciació. I encara més, quan s’observa que la majoria d’accions que es duen a terme a Mallorca són a favor del català, i que poden anar de la manifestació comentada anteriorment, fins al boicot al ple de Palma, com al #BauzáTour. Per tot això, la llengua té quelcom que atreu, quelcom que pot contribuir a crear allò que anomenem consciència de classe.

Ramon Villalonga,
militant d’En lluita
unasoluciorevolucio.blogspot.com

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.