Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Illes Balears i Pitiüses, Memòria històrica, Okupació i espais alliberats

Okupació a Mallorca. Un breu, imprecís i còmplice repàs

Publicat per dia 3 juny 2016 – 16:49Cap comentari | 440 views
Share to Google Plus

Article escrit per Maria Cizalla publicat a l’Anuari 2015.

Des que existeix la desigualtat, l’accés a l’espai per habitar o desenvolupar-se es va convertir en un dret bàsic no resolt per a totes. Una de les dinàmiques de lluita adoptada per les excloses durant tota la història ha estat l’ocupació d’espais. En trobarem exemples a molts de conflictes socials mundials amb un ampli ventall de modes i resultats.

Per concretar, ens centrarem en l’okupació (a partir d’ara amb k) com a presa d’espais mitjançant l’acció directa per ser utilitzats com Centres Socials Okupats (CSO). Una pràctica predominantment urbana que es va anar estenent per Europa després del maig del 68 i que va arribar a teixir una àmplia xarxa que a Itàlia, les dues Alemanyes, el Regne Unit i Holanda va adquirir significativa força. S’han consolidat com a referents, punts d’encontre i desenvolupament de multitud de projectes alternatius, artístics o vitals i fortament vinculats als moviments socials horitzontals, la contracultura, l’esquerra radical i els moviments autònoms i llibertaris.

Reflex d’aquest fenomen, a diferents punts de la crua península de finals dels vuitanta com Barcelona, Euskal Herria i Madrid sorgeixen els primers intents estenent-se posteriorment a gran quantitat de la geografia ibèrica. A Mallorca, aquesta pràctica, tot i que compta amb qualcunes experiències destacables, no es pot considerar un moviment arrelat i constant, després de molts dels desallotjaments no s’ha donat l’anunciada altra okupació. S’ha de reconèixer també que la idea no ha calat fora del gueto conscienciat i que la precarietat, la paranoia legal i les dinàmiques internes han pesat molt i que poques vegades s’ha pogut parlar de projectes fermament consolidats. Però «que nos quiten lo okupado!» S’hi ha invertit molt d’esforç i il·lusió, s’ha après, han marcat èpoques i deixat petjada en la contrahistòria que pretén enriquir aquesta publicació. Seguim un poc el rastre:

Kasal llibertari (1994-1997)

Façana del Kasal Llibertari.

Façana del Kasal Llibertari.

L’estiu del 1994 es va okupar la fàbrica abandonada Can Coromines, al Polígon de Llevant de Ciutat. Un ampli edifici que va albergar iniciatives alternatives i va ser casa de diferents col·lectius. S’hi convocaren allà bastants d’actes i jornades político-culturals i comptava amb habitatge, un actiu escenari, sales d’assaig, tallers, gimnàs…

La multinacional BP provoca el desallotjament que va ser respost amb una rabiosa manifestació que acaba al Kasal amb part del tapiat esbucat.

Aquest Kasal va ser el pioner i els seus 3 anys d’activitat varen marcar bastant. D’això n’esperam tenir constància audiovisual a un projecte que sabem que està en marxa i que esperam poder gaudir.

Okupa de Son Cladera (1998)

Un any després de la desaparició del Kasal neix aquest espai que en el seu mig any de duració convoca qualcuns concerts.

S’Eskola (2001-2004)

El pati de S'eskola a la diada d'inauguració.

El pati de S’eskola a la diada d’inauguració.

12 d’octubre del 2001, fruit d’unes trobades i treball previ s’okupa, al barri d’El Terreno de Ciutat, un col·legi abandonat des de feia una dècada. Va comptar amb una kafeta, gimnàs, una sala de concerts, diversos tallers i zona d’habitatge. Des de la seva assemblea s’organitzaren gran quantitat de jornades, xerrades, menjadors i concerts. I, a més, col·lectius, bandes i iniciatives solidàries varen utilitzar la seva infraestructura.

L’edifici va passar a ser propietat municipal i el procés judicial acaba en desallotjament el gener de 2004. Com a resposta, una combativa manifestació decora el centre de Ciutat i continua fins la Plaça Major després d’una càrrega a Cort.

Ateneu Llibertari Ses Coves (2006-2008)

Immoble a Inca, que durant el franquisme va allotjar la seu del Sindicato del Movimiento, reclamat com a patrimoni sindical per la CNT.

Aquest edifici acull activitats socials i culturals autogestionades pel col·lectiu Poble Llibertari que, a més, va fer molta feina durant la seva rehabilitació.

Desallotjat el febrer de 2008 per la Guàrdia Civil el mateix dia que transcorr un acte. 30 persones varen ser identificades i acusades d’usurpació.

Casal Okupat Les Vies (2005-2006)

Façana del Casal Okupat Les Vies.

Façana del Casal Okupat Les Vies.

Una planta baixa situada al carrer Eusebi Estada de Ciutat. Destacar que va sorgir fruit de la confluència entre col·lectius de l’esquerra independentista junt amb llibertaris i individualitats amb l’objectiu d’organitzar-hi actes polítics i de dotar les lluites d’un espai propi gestionat per l’anticapitalisme. Passats 8 mesos de feina, la policia local desallotja el 6 d’abril del 2006.

El Resplandor (2008-2009)

Un antic hostal de 4 plantes a Can Vallori 1, prop de Plaça Major. A més d’habitatge, als pisos inferiors s’hi organitzaren qualcuns actes culturals, menjadors i xerrades.

Desallotjat el 20 de març de 2009 després de 10 mesos de nova vida.

El Sitio (2010-2011)

Diàfan espai devora les pistes de l’aeroport. Habilita un espai on s’organitzaren esdeveniments lúdics underground des d’un esperit DIY i sense lucre. Posteriorment a una visita de la policia local, dues persones identificades reben notificacions de multes que arriben a 120000€ i que serien desestimades uns mesos després arran d’un recurs. El col·lectiu, davant d’aquestes amenaces i diversos problemes, decideix tornar a deixar abandonat l’espai.

CSOA Sa Foneta (2011-2012)

Juliol del 2011, en plena efervescència del 15M, amb el desallotjament de la plaça Islàndia molt proper i enmig dels moviments que allà emergiren s’obri un imponent edifici al centre de Ciutat. Mai un CSO havia estat tan visible i el clima d’indignació popular d’aquells dies generava mostres de suport i complicitat. Les mirades curioses no eren (tan) espantades com en altres experiències.

A part de la zona d’habitatge, després d’una feina de condicionament es va aconseguir obrir una kafeta, un gimnàs, biblioteca i espais per a diferents col·lectius i assemblees. Allà es varen realitzar qualcunes xerrades, menjadors i festes.

Per diversos condicionants, una vegada superada l’eufòria inicial no es va poder canalitzar tota l’energia latent i el projecte de CSO va anar perdent força. Després d’un any d’activitat, la policia nacional desallotja l’edifici el 6 de juny de 2012 detenint un activista amb càrrecs.


L’anomenat moviment okupa és difícil d’encasellar i descriure a causa de l’heterogeneïtat d’objectius i tàctiques dels molts diversos col·lectius que se’ls han treballat. Però hi ha punts comuns a la majoria dels CSO citats: organització horitzontal, autogestió, anticapitalisme, veg(etari)anisme, rebuig al racisme i sexisme, molts ismes… i molts d’enderrocs. Tant les dures rehabilitacions bàsiques com la incertesa dels processos legals han condicionat molt els ritmes.

Part d’aquesta història i del present, són també els horts urbans okupats com el desallotjat de La Casa del Poble el 15 de maig del 2012 amb multes de 300 € per a 15 activistes.

Avui, el Jardí d’Epicur crida al boikot cap al banc BMN (Sa Nostra), actual propietari que pretén expulsar aquest projecte sembrat fa 4 anys.

Un altre aspecte que mereix un breu repàs són qualcunes de les cases okupades on moltes companyes han conviscut i que, puntualment, també han obert les seves portes a activitats.

Per citar-ne qualcunes ja desaparegudes, a Palma: A principis dels 90 al carrer Botons, al gentrificat barri de Sa Calatrava. Fins que es va fer amb ella l’especulador Palazuelo, fugat de l’illa fa anys. Temps després, els tribunals declararen il·legal el desallotjament.

També recordam a principis del 2000 La Mansión, prop de la Rambla i la seva molt propera continuació a El Palacio. La Kasa de Son Oliva, Can Rosita, Can Ferro, Finkrestone, La Caseta de Gomila. Aquests darrers anys hem perdut 31 de desembre o la granja de creacions Can Tiró a Binissalem. Per seguretat i espai la llista seria molt més llarga, ja que hi ha més gent de la que en som conscients okupant devora nosaltres.

El destí d’aquests llocs després de l’expulsió ha estat donar casa a cotxes, benzineres, inaccessibles cases de luxe, centres comercials… i en molts altres casos ser tapiades, inutilitzades.

Encara es pot contemplar un bell dibuix a una tàpia que cobreix la porta d’una d’aquestes kases que il·lustra una rata dient-li a una altra: «Tranquila mi amor, ya no vendrán más okupas a echarnos de casa».

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.