Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Art i cultura, Ciutat, Illes Balears i Pitiüses, Lluita de carrer i acció directa, Politiqueig, Video

[Crònica] La Simfònica afina per evitar-ne el tancament

Publicat per dia 14 juliol 2013 – 13:37Cap comentari | 75 views

[Crònica] La Simfònica afina per evitar-ne el tancament

Share to Google Plus

Ahir va ser una jornada de lluita i reivindicació musical en el centre de Palma. Prop de 5.000 persones assistiren a un gran concert a l’aire lliure convocat per l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears “Ciutat de Palma” per protestar contra el desmantellament que té previst efectuar el consorci responsable de la seva gestió, format pel Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Mallorca i l’Ajuntament de Palma.

L’acte començà a les 11h a la Misericòrdia, quan s’inicià una marxa que recorregué les Rambles, el carrer de la Riera i el carrer de la Unió fins al passeig del Born, lloc on es realitzava el concert. La marxa va ser protagonitzada pels integrants de diverses bandes de música de l’illa, que acudiren a Palma per donar suport a la Simfònica, i que interpretaren conegudes peces, com Paquito el Chocolatero, per cridar l’atenció dels vianants i assabentar-los de l’esdeveniment que estava a punt de començar. A part, acompanyaven les bandes tres pancartes, dues de les quals resaven “Tots amb l’Orquestra Simfònica de Balears, tots amb la cultura”, mentre la tercera, de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, presentava el lema “Volem un futur amb música”. De fet, aquesta entitat repartí adhesius amb el mateix missatge entre els assistents, molts dels quals se’ls enganxaren a la camiseta per donar suport a l’orquestra. A part de les pancartes, nombrosos assistents havien fabricat els seus propis cartells reivindicatius.

La marxa transcorregué amb total normalitat, amb les bandes sonant durant tota l’hora de recorregut. L’únic incident fou quan, a l’hora de girar en direcció al Born, la marxa es trobà amb una ambulància que avançava cap a aquesta amb la sirena encesa, però els músics la deixaren passar sense cap dificultat, i continuaren el camí sense cap nou fet a destacar.

En arribar al passeig del Born, els músics de l’orquestra ja esperaven sobre l’escenari, acompanyats per un cor format per voluntaris integrants de diferents corals de Mallorca. L’acte va ser presentat per Agustín el Casta (qui resumí la situació en “l’orquestra ha de tocar, però no ens han de tocar l’orquestra”), i comptà amb la presència de nombrosos audiovisuals. Abans de l’inici del concert, se llegí un manifest, on s’explicava la situació de l’orquestra, amb el pagament pendent de dues nòmines, la suspensió del Festival del Castell de Bellver, la no programació de la temporada 2013/2014, i l’amenaça d’acomiadament de 13 persones o la rebaixa del 20% del salari. El manifest va ser corejat amb el crit “Sí se puede”, popularitzat per l’Associació d’Afectats per les Hipoteques. També es mostrà el primer vídeo, una brevíssima història de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. En acabar l’audiovisual, Agustín el Casta presentà el primer director del concert, Francisco Valero Terribas (que manifestà que la Simfònica era “l’ambaixadora cultural per excel·lència de les Illes Balears”), i les notes de l’obertura de l’òpera Ruslan i Liudmila, de Glinka, donaren inici a la música.

Davant les prop de 5.000 persones concentrades al passeig del Born, moltes de les quals eren turistes sorpresos per aquella actuació, desfilaren quatre directors, que dirigiren l’orquestra. A més del ja esmentat Valero Terribas, hi prengueren part també el colombià Felipe Aguirre (responsable d’algunes actuacions de protesta, com la realitzada a Son Dameto el passat dissabte), Luis Cobos i Josep Vicent, que fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica fa escassament sis mesos. Al llarg de les tres hores que durà el concert, nombrosos artistes que han actuat amb l’Orquestra Simfònica de Balears pujaren a l’escenari per donar-los suport. Va ser el cas, per exemple, del trompetista Lluís González, de Jaume Anglada i Marta Elka (que cantaren una cançó del seu disc Anglada Simfònic), del baríton Miguel Sola (que interpretà l’ària “Madamina”, de Don Giovanni, de Mozart), de la soprano Pilar Jurado (que cantà l’ària “Una voce poco fa” de l’òpera Il barbiere di Siviglia, de Rossini) o de Maria del Mar Bonet (qui feu arribar el suport de Marina Rossell, recordà els atacs del PP a la llengua catalana, i interpretà la Dansa de la primavera). Així mateix, altres artistes i intel·lectuals, com Joan Pons o Lluís Sintes, donaren suport al concert a través de la pantalla. A part, l’orquestra interpretà també altres peces musicals, bé en solitari (com el tema principal de la pel·lícula Memòries d’Àfrica, el mambo de West Side Story, l’obertura de l’òpera La forza del destino de Verdi o dos moviments de Tchaikovsky), bé amb la col·laboració del cor (concretament, a “Al·leluia” de l’oratori El Messies de Haendel i el “Va pensiero” de l’òpera Nabucco de Verdi, cantat, a més, per part del públic assistent). La interpretació de “Himne a l’Alegria” de la Novena Simfonia de Beethoven, per part de l’orquestra, el cor i part del públic, posà final al concert oficial. Malgrat tot, seguiren encara tres bisos. En primer lloc, el director Felipe Aguirre oferí una nova peça de Jaume Anglada i Marta Elka. Tot seguit, Luis Cobos tornà a interpretar el mambo de West Side Story. Finalment, Josep Vicent, juntament a Maria del Mar Bonet, oferí La Balanguera, i amb l’himne de Mallorca corejat per públic s’acabà el concert.

El públic participà molt activament en el concert, aplaudint amb força cada peça i els diferents vídeos que se projectaven en una pantalla gegant situada darrere l’escenari i en dues pantalles menors a banda i banda del passeig del Born. A més, aplaudí també intensament els nombrosos parlaments que s’anaven realitzant, xiulà el nom de les tres institucions responsables del consorci (Govern, Consell i Ajuntament), corejaren les peces i cridaren amb energia, a petició de Luis Cobos, els lemes “Todos somos música”, “Tots som música” i “We are music” (perquè indicà que el que estava passant seria conegut a tot el món), en el marc d’una campanya organitzada per l’Associació de Músics Professionals d’Orquestres Simfòniques. El mateix Cobos demanà al públic un aplaudiment per la “passa enrere” que els polítics havien de fer per evitar el desmantellament de la Simfònica.

Durant tot el temps, una taula de la Plataforma Salvem l’Orquestra, constituïda aquesta setmana en suport dels músics de la institució, recolliren firmes en contra de les accions empreses pel consorci responsable de la seva gestió. El consorci va ser també molt criticat per Biel Barceló, músic de l’orquestra, que parlà en nom dels músics de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Afirmà que l’orquestra és “un model d’integració social i lingüístic”, que molts músics han hagut de deixar les seves famílies i amistats per tocar amb l’orquestra balear (o que d’altres les han dutes amb ells, i que els seus fills ja parlen català i castellà, a més de la llengua materna), i que han actuat en ocasions en condicions “que no eren les desitjables”, tot arribant a pagar de les seves pròpies butxaques “els desplaçaments menys costosos”, ja que les institucions no els hi abonaven les dietes corresponents. Així mateix, indicà que el consorci no es reunia amb ells, sinó que els hi enviava tècnics “sense capacitat de decisió”. Finalment, informà que la Simfònica ha exportat “els millors músics a orquestres de tot el món”, com la Filharmònica de Nova York, perquè “Balears no només sap exportar esportistes d’elit”. Les seves paraules varen ser fortament aplaudides.

Sigui com sigui, va ser un acte molt reivindicatiu, en què la lluita per la supervivència de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears es va englobar en una batalla superior en contra de les retallades en sanitat i educació, que també varen ser esmentades en els parlaments. Maria del Mar Bonet, com ja s’ha indicat, tingué també unes paraules per a la llengua catalana. Per tant, la lluita de la Simfònica no és més que un altre àmbit d’una batalla a gran escala contra la política d’austeritat imposada des de la Unió Europea amb el clar i evident beneplàcit dels partits majoritaris. Segons va explicar Felipe Aguirre, Beethoven composà “Himne a l’Alegria” perquè creia que la música tenia la finalitat d’unir totes les persones. La mateixa orquestra, integrada per membres de desenes de nacionalitats diferents, ho demostra. La varietat del públic que ahir assistí al concert en suport de la Simfònica ho va confirmar: la lluita per la cultura, la lluita contra les retallades, és cosa de totes les persones.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.