Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Corrupció, Illes Balears i Pitiüses, Mobilitat i territori, Politiqueig, Salut, Treball i economia

El Tribunal Suprem anul·la la modificació del PGOU que permeté la construcció de Son Espases

Publicat per dia 29 març 2013 – 9:55Cap comentari | 409 views

El Tribunal Suprem anul·la la modificació del PGOU que permeté la construcció de Son Espases

Share to Google Plus

La secció cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha anul·lat una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) i l’acord del Consell Insular de Mallorca de 5 de juny de 2006, pel qual es modificava el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Ciutat per permetre la construcció de Son Espases a la finca del mateix nom, que era qualificada com a sòl rústic. La sentència del Tribunal Suprem, publicada el 20 de març, dóna la raó en aquesta qüestió als religiosos de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors, residents en el monestir de La Real i uns dels principals opositors a l’edificació de l’hospital de referència de les Illes Balears en els terrenys veïns de Son Espases. Culmina, d’aquesta manera, un llarg procés judicial iniciat fa set anys amb la impugnació dels missioners dels Sagrats Cors de l’acord del Consell de Mallorca, una victòria agredolça, doncs, encara que el Tribunal Suprem, màxim òrgan judicial de l’Estat Espanyol (a excepció del Tribunal Constitucional), els hi hagi donat la raó, l’hospital de Son Espases ja està construït i funciona des de l’any 2010.

Què diu la sentència del Tribunal Suprem?

El procés judicial contra l’hospital de Son Espases que ha conclòs en aquesta sentència va començar amb la interposició d’un recurs dels missioners dels Sagrats Cors en el TSJIB rebutjant la modificació puntual del PGOU aprovada pel Consell de Mallorca el 5 de juny de 2006 amb el vot favorable dels consellers del PP i d’UM. L’acord preveia una sèrie de mesures, entre les quals  figurava la no aplicació de les correccions proposades per l’avaluació d’impacte ambiental per reduir l’impacte del complex sanitari (instal·lació d’una pantalla antirenou de 3 metres d’altura, creació d’una barrera de xiprers a ambdós costats de les vies d’accés, etc.). Els missioners presentaren un recurs contenciós-administratiu en el TSJIB amb l’objectiu d’impugnar aquell acord, i esgrimiren, a tal efecte, una sèrie d’errades formals i de procediment en la modificació del PGOU, entre les quals la manca de la declaració d’aquella infraestructura d’interès general o la incompetència del Servei Balear de Salut per promoure l’esmentada modificació urbanística. El TSJIB, però, en la seva sentència de 21 de setembre de 2009, desestimà el recurs presentat pels missioners dels Sagrats Cors, rebutjant de forma motivada totes i cadascuna de les infraccions que aquells argumentaven, i confirmà la modificació del PGOU aprovada pel Consell de Mallorca poc més de tres anys abans.

Aquesta sentència del TSJIB no posà punt i final al procés judicial, perquè se presentà un recurs de cassació al Tribunal Suprem, òrgan superior al TSJIB i, per tant, a qui se podia apel·lar. Aquest recurs va ser presentat al Tribunal Suprem el 15 d’octubre de 2009 i, després de ser escoltades les parts (la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors com a recurrent i el Consell de Mallorca, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el Servei de Salut i la Societat Concessionària Hospital Son Dureta S.A. com a recorreguts), va ser admesa a tràmit el 25 de maig de 2010, gairebé tres anys abans de la publicació de la sentència.

La sentència del Tribunal Suprem, publicada el 20 de març i que anul·la l’acord del Consell de Mallorca, reconeix l’adequació formal i processual de la sentència del TSJIB. Però sí que estableix una sèrie d’errades de procediment en l’acord del Consell de Mallorca. La primera que esmenta és la mancança de la declaració d’interès general. Segons la sentència recorreguda del TSJIB, la declaració pot provenir del Consell de Mallorca a partir del fet que la construcció de l’hospital no afecta territorialment més d’un consell insular. El Tribunal Suprem dóna la raó als missioners dels Sagrats Cors en el moment en què indica que la declaració d’interès general no pot trobar-se explícitament en el text de l’acord, basant-se en el fet que l’acord va ser pres pel Consell de Mallorca, mentre la declaració d’interès general correspon al Govern de les Illes Balears. El TSJIB, en tractar aquesta qüestió, havia apel·lat a una llei autonòmica segons la qual la declaració d’interès general seria competència del consell insular competent si només afectava el territori d’una illa, com seria el cas de l’hospital de Son Espases, però el Tribunal Suprem entén que, en constituir-se en hospital de referència de tota la comunitat autònoma, i pel fet d’haver estat promogut des d’un servei autonòmic, la declaració d’interès general havia de ser concedida pel Consell de Govern. Per tant, el Tribunal Suprem retreu al TSJIB que hagi tractat l’hospital de Son Espases com una infraestructura únicament insular o, més concretament, municipal (ja que afecta només un municipi, Palma), tot i el seu marcat caràcter autonòmic.

El Tribunal Suprem dóna també la raó als missioners dels Sagrats Cors en considerar que el projecte d’hospital de Son Espases hauria d’haver estat sotmès a un informe d’avaluació ambiental estratègica. La llei exlou d’aquesta obligatorietat els projectes que tenguessin el seu “primer acte preparatori formal” en data anterior al 21 de juliol de 2004, no essent aquest el cas de l’hospital de Son Espases, que, segons la sentència del Tribunal Suprem, no presenta cap acte anterior a aquesta data, de manera que requeria dels informes mediambientals previstos en la llei. La sentència del TSJIB enumerava una sèrie de documents i informes tècnics que, segons el seu criteri, responien a la definició de “primer acte preparatori formal”, de manera que els informes mediambientals no resultarien obligatoris, però el Tribunal Suprem no ho ha considerat de la mateixa manera i ha donat la raó als religiosos recurrents.

En resum, el Tribunal Suprem anul·la la sentència del TSJIB i, en conseqüència, també l’acord del Consell de Mallorca de modificació puntual del PGOU per permetre la construcció de l’hospital de Son Espases. El Tribunal Suprem es basa en la manca de la declaració d’interès general per part del Govern per poder edificar una infraestructura autonòmica en sòl rústic i en la inexistència d’informes d’avaluació ambiental estratègica, això és, per tant, un error en el seu procediment. Cal indicar, per altra banda, que aquesta sentència no pot ser recorreguda, de manera que ha de ser considerada definitiva.

I ara, què?

Ja s’ha dit abans que la sentència del Tribunal Suprem és una victòria agredolça. Encara que anul·li l’acord del Consell de Mallorca que modificava el PGOU, el cert és que els fets ja han estat consumats, i entre el 2006 en què s’aprovà l’acord i el 2013, any en què se publica la sentència definitiva, hi ha hagut temps suficient com per bastir l’hospital de Son Espases i posar-lo en funcionament, no sense dificultats.

Lamentablement, l’Ajuntament de Palma ja té pràctica en la qüestió de l’urbanisme a la carta i de modificar el PGOU segons els interessos dels particulars; recordem que no fa tant que se va aprovar un canvi en aquest mateix Pla General d’Ordenació Urbana per legalitzar una finca situada a Dalt Murada on, “casualment”, el president del govern hi té un àtic. El cas de Son Espases, encara que una mica més complex per la seva qualificació de sòl rústic, també podrà veure modificat el PGOU per facilitar-ne la seva legalització. A més, és probable que el Consell de Govern del PP declari d’interès general l’hospital de Son Espases, tal com hauria d’haver fet segons la sentència del Tribunal Suprem, excusant-se en la màxima de “més val tard que mai” o apel·lant, de nou, a l’herència rebuda. Respecte a les avaluacions ambientals estratègiques, hi ha unes majors dificultats per la conveniència que aquests informes siguin elaborats abans de l’aprovació del projecte, però s’acabaran redactant sense cap problema fins i tot en el cas de l’hospital, que no només té el projecte aprovat, sinó realitzat i entregat des de fa tres anys. La col·laboració entre les tres institucions implicades (govern, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma) serà màxima, puix que es troben totes elles governades pel mateix partit amb majoria absoluta.

Però si de qualque cosa ha servit aquesta sentència és per evidenciar la deficiència legal que abunda a Mallorca i la submissió del govern als interessos dels grans empresaris i constructors. Son Espases quedarà per sempre com el símbol de l’especulació urbanística, de la voluntat de l’administració de créixer la ciutat cap a la zona rural, de revaloritzar les finques del voltant i guanyar doblers. Saltant-se, si cal, la legalitat vigent, com han demostrat les nombroses deficiències esgrimides pel Tribunal Suprem.

Son Espases: una lluita ambiental

El projecte d’hospital a Son Espases va ser una iniciativa del govern de Jaume Matas. Davant l’estat gairebé ruïnós de l’antic hospital de Son Dureta, el govern autonòmic decidí bastir un nou centre sanitari a la finca rural de Son Espases, un gran ametllerar situat a la carretera de Valldemossa i molt a prop del monestir de La Real, un dels principals centres religiosos de l’illa. L’oposició, des del primer moment, va ser molt important, especialment a nivell veïnal i social, reunits en la plataforma Salvem la Real, que protagonitzà importants manifestacions i actes reivindicatius, amb el suport dels religiosos de la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors. Per la seva banda, l’oposició política, aleshores integrada pel PSOE, PSM i EU-Els Verds, propugnava la construcció de l’hospital en un altre solar, o bé la reforma integral de Son Dureta, un complex sanitari ja actiu i consolidat. Malgrat tot, les obres començaren el 9 de febrer de 2007, escassament tres mesos abans de les eleccions autonòmiques.

El canvi de govern el 2007 va donar esperances. El nou executiu, presidit pel socialista Francesc Antich, va paralitzar les obres de Son Espases per intentar cercar una alternativa a un projecte que ja s’havia començat a executar. Es manejaren diverses possibilitats, entre les quals la reforma de Son Dureta o el trasllat del nou hospital a Son Pons, un terreny situat entre la carretera de Sóller i el camí dels Reis, però, finalment, Antich aparegué als mitjans de comunicació indicant que “el cor me fa mal”, però autoritzà la continuació de les obres de Son Espases, el que va ser considerat des d’alguns sectors com “traïció”. La publicació d’una primera sentència del Tribunal Suprem el 2009, considerant que l’hospital no podia ser bastit en aquell terreny rústic i que suspenia cautelarment la modificació del PGOU, no va ser tampoc suficient al·licient per aturar de nou les obres i cercar una alternativa legal.

Cal recordar que, a més de la seva consideració de sòl rústic, Son Espases presentava un jaciment arqueològic de gran importància per a la història de Mallorca. La construcció de l’hospital obligà a la realització d’excavacions arqueològiques, tot i que les obres començaren sense cap tipus de control, i els arqueòlegs, que no accediren al solar fins dos mesos després d’iniciar-se els treballs, estan segurs que les primeres remocions de terra arrasaren una part del jaciment. Les excavacions han tret a la llum un jaciment datat en el segle IaC, i que ha estat interpretat com un campament militar romà del període de transició entre la cultura talaiòtica i la dominació romana. El jaciment va ser traslladat per permetre’n la seva conservació, tot i que la seva contextualització en quedaria alterada. A part del jaciment romà, el solar de Son Espases també conserva restes de les sèquies de la font de la Vila, de la font d’en Baster i de la font de Mestre Pere, que proveïren d’aigua Ciutat durant centenars d’anys, i que també es varen veure afectades per les obres; una excavadora destrossà una part de la sèquia. Finalment, el monestir de La Real es troba a escassa distància de l’hospital, i, en ser un bé protegit, hauria de conservar-se també el seu paisatge. Tot i la construcció d’un talús amb arbres, la descontextualització de l’antic monestir, fundat per Jaume I, resulta evident. Per tant, Son Espases, a més d’un atemptat mediambiental, ho és també a l’àmbit patrimonial.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.