Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat

Orgull Llonguet (o com demostrar estima a la Ciutat fent festa)

Publicat per dia 29 gener 2015 – 10:00Cap comentari | 210 views
Share to Google Plus

orgull llonguet

Però, què és Orgull Llonguet?

Orgull Llonguet és una associació de persones que viuen Palma i que volien ser partícips d’unes festes diferents, allunyades del model de concert i mamballetes. Amb l’idea d’aconseguir unes festes d’arrel tradicional però allunyades del folklorisme que tantes vegades se cerca per estar més aprop de “lo nostro”. Intentant, mitjançant l’humor i la transgressió, poder fer que la gent gaudeixi de Palma i, com no, mirar de ser exemple per altra gent animant-los a crear la seva pròpia festa. Quasi res.

Podem dir que, a l’Orgull Llonguet, tot va començar per enveja. Per enveja a altres poblacions de Mallorca, per enveja a altres poblacions de l’estat, per enveja a tants i tants llocs on les festes estaven allà, ben arrelades, amb la gent comptant impacient el que quedava per a què tornessin a començar. I nosaltres, a Ciutat, amb un grapat de concerts que depenien, en molts casos, de la mida de la bossa de doblers de la Sala i poca cosa més. És cert que havien aparegut alternatives en anteriors anys, com Sant Kanut o les festes alternatives que es varen celebrar un o dos anys a la “Plaça dels Patins”, però que no deixaven de ser el mateix que oferia la festa oficial amb altres cares i sons. Aquesta enveja es verbalitzava al voltant de cafès, xerrades de bar o al bell mig d’altres festes on, orgullosos llonguets, ens miràvem amb il·lusió el que els altres feien, pensant que a Palma podríem arribar a tenir-ho. Les primeres reunions, al 2012, no varen dur a res clar. El que no sabíem és que, a l’hora que nosaltres ens reuníem, hi havia un altre grupet que havia tingut la mateixa pensada i sí que foren capaços de tirar endavant. Eren els de la Confraria de Sant Sebastià, i realment els va sortir bé la jugada.

A partir d’aquí tot és més o menys conegut. Primer el nom (que ja havia sortit l’any anterior), després un caparrot (en Pep Toni), un color (el groc), un pa (el llonguet gegant), una xaranga (la Mucharanga) i molta il·lusió i ganes de començar a ballar per uns carrers de Palma tristos. Nasqué així, formalment, Orgull Llonguet. I això just va ser ara fa un any, a  l’inici de 2014. Un any després, la cosa desbordava les nostres expectatives.

Fent créixer la festa

Els següents passos varen ser els més divertits de tots. Obrir l’organització de la festa als que havien estat partícips de la nostra primera broma; el resultat fou el que heu viscut. Molta gent, coneguda o no, va començar a interessar-se pel trull que volíem muntar, passant de ser 4 persones fixes a una quinzena. Noves idees, més ganes encara que tot sortís bé, i la possibilitat de fer-ho tot molt més gran. Ens començàrem a plantejar la necessitat de tenir caparrot propi, de posar pregoner, d’afegir personatges i animals… Qui ho hauria pensat feia dos anys! El voler plantejar coses diferents per Sant Sebastià funcionava i, sobretot, engrescava.

No obstant això, no ens hem de limitar només al rotlet organitzador. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació també foren un fabulós altaveu per a la nostra proposta, tot i que moltes vegades no es fixaren gaire en què era el que fèiem realment. Però hem d’admetre que, si hem arribat a tanta gent, és gràcies a ells i a les seves oportunes confusions.

Gràcies a les xarxes poguérem enviar fàcilment missatges per què la gent participés a la festa, engalanés les balconades i carrers de groc o muntés, entre altres coses, les Llonguetades que es varen dur a terme el 18 de gener.

En Miquel de la Pelleteria i el Verkami

Molts em demanen per què crear en Miquel de la Pelleteria com a caparrot i no una altra persona. Pensam que és senzill d’entendre. En Miquel era ciutadà, vivia en el bessó de la Calatrava, era conegut, senzill, tranquil, ens donava de menjar, era forner (més pastisser que forner) i representa (en certa manera) aquesta ciutat que s’està esvaint, sense que ens en temem, fagocitada pel turisme.

Aquest fet ens va posar dos problemes sobre la taula :

  • Tendríem permís de la família?

  • Podríem reunir els més de 1000 euros que costa fer un caparrot a un taller artesà?

I les dues respostes foren sí. Per a la primera bastà posar-nos en contacte amb la seva família i ens digueren que cap problema. Fantàstic! Per al segon problema intervingueren els senyors de Verkami i, mitjançant la seva plataforma de micromecenatge, aconseguírem reunir prou diners per posar en marxa la festa.

Sant Sebastià 2015

Però el que ha estat una vertadera sorpresa és l’èxit obtingut enguany a les festes. Sortir davant de la Font del Sepulcre i trobar-nos el carrer ple de gent, groc, expectant a veure què fèiem, aconseguir que en Xim Vidal fos el nostre pregoner, veure el somriure a les cares de la gent quan sortí en Pep Toni i, minuts després, en Miquel, va ser fantàstic. Però el que ens agrada més de tot plegat és veure que sembla que l’Ajuntament se n’ha adonat que cal un canvi a les festes de Sant Sebastià. Un canvi que permeti unes festes més participatives, on la gent pugui tocar la festa i no només escoltar-la, anar més enllà d’una trentena de grups musicals sonant un darrera de l’altre a les places, fer més que posar torradores a diferents llocs. Esperem, idò, que tiri endavant aquesta altra manera d’entendre les festes i que la feina feta per tantes associacions, no només nosaltres, tengui finalment el seu fruit i ens proporcioni una Festa Major en majúscules. T’apuntes a crear la festa?

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.