Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Illes Balears i Pitiüses, Opinió, Publicació oberta

[Opinió] A voltes amb l’impermeable!

Publicat per dia 18 desembre 2012 – 11:404 Comentaris | 400 views

[Opinió] A voltes amb l’impermeable!

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Arran de la publicació d’un article a Contrainfo sobre l’independentisme per part de dos companys llibertaris, em propòs de participar en el debat. No ho faré, però, llençant una resposta als dubtes i contradiccions que plantegen a l’Esquerra Independentista, sinó canviant una mica la perspectiva del debat. I ho faré així perquè no percep cap mancança greu ni urgent en aquestes suposades contradiccions o indefinicions de l’EI; i sí, en canvi, veig un problema força estès i transversal a tot l’anticapitalisme en l’actitud que tot seguit exposaré. Anem a pams, però.

De la mateixa manera que quan sortim al carrer no duim sempre l’impermeable posat, independentment de si fa bon dia o plou, tampoc no hauríem d’estar contínuament a la defensiva amb la nostra ideologia o projecte polític i a la contra amb el de la persona del davant. Massa vegades a l’hora de debatre sobre política, tendim a dur aquesta peça de roba posada, que si bé et permet no banyar-te, sovint tampoc no et deixa empapar-te de la sana pluja: no arribes a conèixer l’altra més enllà dels tòpics o de la superficialitat dels símbols, no n’aprens ni, per tant, millores i, finalment, no es creen les necessàries complicitats.

Això no és res de nou. Recentment ho hem viscut en les dures crítiques al 15M. Tot i que són certes algunes acusacions de reformisme, també hi ha algunes aportacions interessants: retorn de la centralització de la lluita al carrer, la política no és cosa de polítics, simplificació encertada del discurs per fer-lo accessible a la majoria de la població, deslegitimació de la classe política, etc. Vaja, molt per aprendre.

Igual en el que ens ocupa. Aquí a Palma, la gent que va començar el seu compromís a finals dels 90, va néixer políticament en un ambient marcadament llibertari i anarquista. De vosaltres aprenguérem molt (o millor dit ens ho vau “recordar”, ja que gran part de les lliçons s’originaren en les lluites autònomes del Moviment del 77 a Itàlia, on per cert també hi participaven col·lectius socialistes, com molt bé explica Nanni Balestrini a diversos llibres). Així, vosaltres ens ensenyàreu que allò personal és polític, no permetent cobrir-nos amb una fàcil cortina discursiva radical les difícils contradiccions de la militància i vida diària; l’autogestió, valorant que només paga la pena allò que feim amb les nostres mans, i sense permís; infinits debats i constants canvis per millorar aquest imperfecte model de funcionament que és l’assemblearisme, tot per apropar-nos una democràcia radical; la confluència entre els mitjans i els fins, vaja, que la nostra pràctica quotidiana no pot contradir la meta que volem assolir (tot i que l’explicació marxista de les contradiccions entre tàctica i estratègia massa sovint ens sedueix més); la tan suculent idea de crear la nostra cultura, una cultura antagònica, la nostra pròpia manera de ser i de viure, resumida de manera immillorable en la frase de J. B. Durruti de “llevamos un mundo nuevo en nuestros corazones”; així mateix, també vam aprendre altres formes i pràctiques de lluita més concretes: l’ocupació, l’alliberament animal, l’acció directa, els grups d’afinitat, l’antiautoritarisme, i un llarg i revolucionari etcètera.

Totes són idees o maneres que ens vau ensenyar i moltes persones hem absorbit amb un somriure a la cara de qui té apresa una lliçó que mai no oblidarà. Vam quedar ben empapades!

Personalment, he preferit participar en el debat en aquests termes perquè, més enllà de suposades indefinicions o contradiccions de l’altra, el problema fonamental aquí és la desconeixença del company i companya anticapitalista. Una mancança no se superarà amb peticions públiques per Internet, sinó amb el treball sincer al carrer, colze a colze, amb empatia i actitud valenta. M’atreviria a dir que, de ben segur, moltes de vosaltres també podríeu enumerar una llarga tirallonga d’idees i pràctiques que també heu après de l’independentisme anticapitalista. Sempre que no dugueu l’impermeable posat, clar: cremem aquesta peça de roba d’una vegada i ballem davall la pluja!

David Pujol i Mulet

4 Comentaris »

  • Francesc Tomàs escrigué:

    Un article molt interessant.
    Jo veig que les confluències en gran part de l’acció son importants. Però no deixo de veure les divergències en temes com el parlamentarisme, que no és poca cosa. I més enllà, en els objectius i el camí cap a ells, la consecució d’un estat propi es contrari a la idea de la destrucció de l’Estat.
    Però no dubto que al carrer, per força, ens hi trobarem.

  • remei escrigué:

    “Codo a codo” en català és “braç a braç”, que, a més a més, no preconitza l’enfrontament ni la competència sinó que suggereix la col·laboració i el cooperativisme. Braç a braç. Molt més adients al tema que tractam.

  • David escrigué:

    Ups, moltes gràcies “Remi”! Tens tota la raó, aquí ho explica molt bé. Gràcies!
    I “Francesc Tomàs”, el que pretenia és expressar que els dubtes i contradiccions que expressa l’article primer són més conseqüència de la desconeixença de l’altra que no de la manca d’explicació. A partir del treball conjunt la majoria de dubtes van despareixent, sense obviar que en alguna qüestió segurament no coincidirem (ni falta que fa) o potser no estigui treballada/explicada.
    David

    • Petronio escrigué:

      Bones, me pareix molt encertat aquest article i és d’agraïr. És en l’acció (coherent) que es fa camí i on ens trobarem els qui lluitam contra el Sistema. També, la revolució (si un dia esclata), ni serà anarquista, ni independentista, ni comunista, serà social (encara que podria estar molt influenciada pels moviments esmentats).
      Salut i acció.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.