Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Illes Balears i Pitiüses, Las Kellys, Treball i economia

Angelina Alfaro: “Anam sobrecarregades, tenim un treball enorme, i el cos et passa factura”

Publicat per dia 2 juliol 2015 – 9:10Cap comentari | 108 views

Angelina Alfaro: “Anam sobrecarregades, tenim un treball enorme, i el cos et passa factura”

Share to Google Plus

Angelina Alfaro ha treballat tota la seva vida com a cambrera de pis. Va començar als 17 anys i ara ja són 30 anys de professió. Actualment està en un hotel de Platja de Palma, Mallorca. Va néixer a Albacete, a Castella-la Manxa, però es va traslladar molt jove a les Balears.

És delegada sindical de la Unió General de Treballadors (UGT) al seu centre de treball des de fa 8 anys. Quan li pregunto que per què es va fer sindicalista respon amb passió: “A mi em feia molta ràbia no poder parlar obertament les coses que passaven. Quan et fas del sindicat pots parlar sense tenir por de res. I que consti que són coses justes, mai hem demanat res que no sigui just. I ells ho saben”.

Angelina, quina és la teva càrrega de treball? Treballes amb molta pressió?

Amem, pressió és poc. La jornada és de 8 hores i has de fer 24 habitacions, però en realitat el que tens de debò a les habitacions són 6 hores. A més està tot mesurat: 30 minuts per sortida i 10 per habitació. Però si un dia has de fer més de 4 sortides la teoria de l’empresa ja no quadra, el càlcul no està bé, per moltes matemàtiques que facis.

I això que no expliquen els temps que perdem d’anar d’un edifici a un altre: carregar el carro, esperar l’ascensor, passa a l’altre edifici, descarrega,… Aquí se te’n van de 10 a 15 minuts. I això si et funciona la clau? Si no funciona la clau has d’anar fins a l’altre edifici. Són coses que s’estudien molt bé des del despatx però que en la pràctica no funcionen. I ho saben.

I no us rebaixen el nombre d’habitacions?

Imagina’t que només ens donen 21 habitacions quan duim 18 completament a 4 llits. I això després de moltes reunions i de dir-los que tinguin una mica d’humanitat, que comprenguin que no podem portar aquesta càrrega de treball, perquè l’endemà estam mortes, que no podem amb el nostre cos, i tampoc es rendeix igual. Però quan tinguis alguna habitació més a 2 o 3 llits ja et donen les 24.

Òbviament això té repercussions en la vostra salut.

Jo duc una setmana punxant-me. Al matí em prenc ibuprofeno i a les nits relaxants musculars. Per què? Perquè anam sobrecarregades, tenim un treball enorme. Anam tot el dia estirant llits, arrossegant bosses, puja, posa,… I el cos et passa factura. Un dia et quedes enganxada, i no et pots ajupir, llavors vas al metge, et punxen, et prens pastilles, i l’endemà tornes a treballar.

I a la mútua de l’empresa et diuen que això no és del treball, és que et fas major. O sigui, que estam cada dia 8 hores, un dia i un altre dia, fins a 30 anys, i aquests dolors de coll, d’esquena i de lumbars que tenim i aquestes tendinitis, això passa perquè no feim res.

I quin és el vostre salari?

Et donen el que et toca, la qual cosa marca el conveni d’hostaleria. Una mica més de 1.000 euros, depenent del que et llevin d’imposts.

I es fan hores extra?

En general nosaltres no, les que som fixes discontínues a jornada completa. Pot ser que et demanin que vinguis un dia lliure. Però les que sí fan hores extra són les que estan contractades per 5 o 6 hores, i com això no basta la resta són hores extres. Són les eventuals i les fixes discontínues contractades per menys de 8 hores les que fan les hores.

Ernest Cañada | Alba Sud / Rel-UITA

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.