Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Estat espanyol i el Món

Winsconsin en Lluita

Publicat per dia 30 març 2011 – 9:49Cap comentari | 221 views

Winsconsin en Lluita

Share to Google Plus

(article publicat a l’accent i a la fabrica.cat)

L’autora, militant del sindicat IWW (International World Workers), un sindicat combatiu amb una llarga trajectòria de lluita als Estats Units, explica en aquest article per L’ACCENT la lluita dels treballadors nord-americans contra l’onada de lleis anti-sindicals que els republicans han intentat aprovar en alguns estats. La lluita a l’Estat de Wisconsin per impedir que s’hi aprovi una llei contra els drets dels treballadors públics ha esdevingut un referent arreu del país, amb accions tant emblemàtique com l’ocupació de la seu del parlament de l’Estat per part dels treballadors.

Quan la mestra d’escola pública Kathy Ponza va començar a protestar contra les retallades del pressupost estatal aquest mes de febrer, no s’imaginava que encendria un moviment obrer de masses. Però quan va saber que l’Estat li prendria els seus drets i el salari, que ella, els seus tres fills i els seus companys necessiten per sobreviure, va saber que no tenia més remei que lluitar en aquesta batalla.

“La majoria de nosaltres guanya menys de 50.000 dòlars l’any. No estem vivint en abundància, només estem vivint”, explica. Ara, la Kathy protesta contra la legislació recentment aprovada que imposa severs retalls del pressupost i ataca el dret de negociació col·lectiva dels treballadors, entre d’altres. “Això perjudicarà tothom”, lamenta

L’11 de març, el governador de Wisconsin, Scott Walker, va aprovar una llei que exclou els sindicats del sector públic del dret a la negociació col·lectiva sobre qualsevol qüestió laboral que no siguin els salaris bàsics. Amb la nova legislació, els treballadors no tenen cap dret a negociar sobre les seves pensions, els seus plans de salut, la seguretat en el treball o qualsevol altre tema. Walker diu que el projecte de llei permetrà estalviar 30 milions de dòlars per ajudar a pagar un dèficit pressupostari de 137 milions de dòlars.

Resposta contra la llei del governador de Wisconsin

Walker va donar a conèixer la seva proposta de retallada l’11 de febrer d’enguany. Els següents dies, els sindicats i els treballadors del sector públic es van mobilitzar contra el projecte de llei, i el 15 de febrer hi va haver protestes a gran escala, amb milers de manifestants que van ocupar el Capitoli (seu del Parlament de Wisconsin). Milions de manifestants més es van mobilitzat en solidaritat a ciutats de tots els EUA. El 17 de febrer, la protesta va anar més enllà quan 14 diputats demòcrates del Senat de Wisconsin van fugir a Illinois per bloquejar l’aprovació de la llei. Per tal d’aprovar qualsevol mesura relacionada amb la fiscalitat cal que hi hagi 20 senadors per fer quòrum, així que no es va poder aprovar.

La setmana següent, les protestes massives van continuar i van arribar suports d’arreu del món. El 23 de febrer, la Federació del Treball del Centre-Sud (SCFL), una federació que aplega més de 97 organitzacions sindicals que representen 45.000 treballadors, va aprovar començar a preparar una vaga general.

Les trampes dels republicans per aprovar la llei

Mentre la gent de Wisconsin continuava les mobilitzacions, els polítics tampoc no es quedaven quiets. Així que, malgrat les manifestacions massives, els senadors republicans van aprovar per unanimitat una resolució que declarava els 14 demòcrates absents en rebel·lia i els amenaçava d’acomiadar-los i d’arrestar-los.

El 9 de març, un comitè va eliminar alguns elements fiscals del projecte de llei (una maniobra dels republicans per poder aprovar la votació sense la necessitat del quòrum mínim) i el Senat de Wisconsin el va aprovar. Finalment el 10 de març, el projecte de llei va tornar a l’Assemblea, on va ser aprovat. L’endemà, l’11 de març, el governador Walker va promulgar la llei.

La gent està enfadada, però no derrotada. Saben que l’aprovació de la llei de Walker és només una etapa en una lluita llarga. Si la gent cregués que cada vegada que una llei s’aprova es perd una batalla, no haurien continuat la lluita.

La manifestació més gran de la història

El 12 de març, l’endemà de l’aprovació, hi va haver la manifestació més gran de la història a Wisconsin. Més de 100.000 treballadors del sector públic i privat, lluitadors comunitaris, funcionaris electes, estudiants, Wobblies (militants del sindicat IWW) i gent de totes les classes socials es van unir als carrers de Madison, la capital, per animar a convocar una vaga general, demanar la retirada de la llei. I també van cantar antics èxits dels Wobbly com “Solidarity forever” i “Which Side Are You On?”, del nou “Very Little Red Songbook” (“Petit cançoner roig”).

“Ha estat molt encoratjador rebre el suport d’altres sindicats i de persones que ni tan sols són dels sindicats, però que veuen que aquest projecte és perjudicial per una part àmplia de la població”, va dir satisfeta Kathy Ponza durant la manifestació.

Russ Faulkner, un Wobbly de Mississippi que viu des de fa poc a Madison, hi coincidia: “Estem construint una coalició amb el nombre de persones més gran possible, no només les que estan ja organitzades”. Faulkner treballa juntament amb dotzenes de membres actius de la IWW de Madison, Twin Cities, Chicago i els seus voltants per tal “d’encendre la consciència dels treballadors i avançar cap a canvis reals en aquest país”.

El Wobblies estan treballant per convocar una vaga general, explica Russ Faulkner: “Estem treballant per la vaga general perquè sabem que és l’eina més poderosa de la classe obrera contra les grans empreses i els seus titelles”.

La lluita contra les lleis antisindicals s’estén arreu dels EUA

A mesura que l’impuls cap a una vaga general està creixent a Wisconsin, la IWW està treballant amb els sindicats del sector públic i privat i els seus aliats en la construcció d’una diversitat de tàctiques per oposar-se a les legislacions similars que es volen aprovar arreu dels EUA. És el que succeeix per exemple a Iowa, Michigan, Indiana, Michigan, Idaho, Missouri, Colorado, Nebraska, Tennessee o New Hampshire.

A Indianapolis, Indiana, milers de sindicalistes van envair la Casa de Govern cada dia durant tres setmanes per oposar-se a 11 projectes de llei en estudi. Seguint l’exemple de Wisconsin, senadors demòcrates van fugir a Illinois per bloquejar l’aprovació de la legislació. I això va obligar els republicans a deixar aparcat el projecte de llei sobre el dret al treball.

L’11 de març a Sant Louis, Missouri, més de 5.000 fusters, peons, lampistes, calderers, mestres, treballadors de l’automòbil, camioners, porters, infermeres, policies, vidriers, maquinistes i electricistes es van unir per oposar-se a projectes de llei que perjudiquen les famílies treballadores. Finalment, el 14 de març, després de debatre el projecte de llei sobre el dret al treball durant tres hores, els senadors republicans no van poder reunir prou suport per aprovar-lo, i el projecte va ser arxivat.

A Columbus, Ohio, almenys 20.000 afiliats als sindicats del sector públic i privat i els seus aliats es van reunir a la Casa de l’Estat el 8 de març de oposar-se a un projecte de llei perjudicials contra els treballadors que vol eliminar el drets a la negociació col·lecgtiva dels treballadors públics.

La legislació antisindical s’està propagant ràpidament arreu dels Estats Units. Però la solidaritat i la consciència de la classe treballadora estan creixent. Els sindicats del sector públic i privat estan aparcant les seves diferències per lluitar al mateix front, i en molts casos, estan guanyant.

Aquest moviment va començar amb els mestres i altres treballadors públics a Wisconsin que, com Kathy Ponza, senzillament lluiten per mantenir els seus drets fonamentals, però ha encès un foc que ja s’està estenent ràpidament a tot el país. El foc està cremant les barreres que ens divideixen per raça, religió, sexe o afiliació política. Per sobre les divisions, aquestes lluites ens uneixen com a treballadors. Hem de continuar units, la classe obrera d’aquest país tenim la capacitat de fer el que calgui per recuperar els nostres drets, els nostres salaris i les nostres vides.

* Diane Krauthamer, militant del sindicat IWW (International World Workers). Article publicat a L’Accent el 25 de març de 2011.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.