Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Estat espanyol i el Món, Opinió, Publicació oberta, Temes, Treball i economia

[Opinió] La desocupació com a forma d’enriquiment capitalista

Publicat per dia 11 febrer 2013 – 16:00Cap comentari | 120 views

[Opinió] La desocupació com a forma d’enriquiment capitalista

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

L’any 2012 va tancar amb una taxa d’atur de gairebé sis milions de persones, un 26% de la població activa. La taxa de joves menors de 25 anys és del 55%, és a dir un de cada dos joves no troba feina a l’Estat espanyol. La duríssima reforma laboral, que va ser venuda com a forma de creació d’ocupació, no només no ha detingut la destrucció d’aquesta sinó que, en el darrer any, la caiguda de l’ocupació ha estat encara més gran que durant la Gran Recessió.

La desocupació ha passat de prop del 10% fa quatre anys al 26% actual. Encara que és clarament associable el marcat augment de la taxa d’atur amb l’enorme crisi que pateix el sistema capitalista internacional, els governs continuen intentant, per tots els mitjans justificar-lo, amb la culpabilitat individual, és a dir, amb una manca de voluntat per a treballar. Per exemple les declaracions del president Mariano Rajoy, fa uns mesos, pretenien justificar la retallada en l’ajuda per desocupació com a necessari per estimular a les persones aturades a cercar feina. Però la desgràcia diària de les classes populars, amb acomiadaments massius, tancament d’empreses, desnonaments, suïcidis, augment de la pobresa i manca d’oportunitats està cada vegada més a prop de la majoria. La realitat objectiva deixa clar que aquest argument “individual” és del tot insuficient.

Hi ha de fet una explicació sistèmica a les causes de la desocupació. L’atur massiu és tan antic com el mateix capitalisme. Abans de la revolució industrial, aquest era gairebé inexistent, en general producte de la fam o de la guerra, però una vegada els camperols van començar a ser expulsats de la terra, en les fàbriques, la desocupació va començar a convertir-se en una característica endèmica del sistema.

Períodes de ràpid creixement de la producció, amb índexs d’atur caient fins al 2%, barrejats amb fases de caiguda de la producció, amb la desocupació augmentant fins a un 10%, han estat les dinàmiques històriques del capitalisme. Exemples no falten: el boom de postguerra a occident va donar lloc a un augment de les condicions de vida dels treballadors i uns nivells relativament baixos d’atur, però va arribar a un abrupte final amb la crisi econòmica de la dècada dels 70.

Dinàmiques

La desocupació forma part del procés històric de l’acumulació capitalista. La lògica del sistema exigeix que els capitalistes competeixin entre ells, una major competitivitat els concedeix major estabilitat i supervivència dins del sistema. La fi de cada capitalista individual és per tant augmentar la seva taxa de beneficis per així millorar la seva competitivitat.

La introducció de tecnologia que permeti produir més amb menys persones treballadores és una de les formes d’arribar a aquest fi, però també l’augment de les hores laborals, la reducció de salaris o l’augment de la intensitat del treball. Aquesta realitat explica com l’objectiu del capitalista no és aconseguir la distribució del treball i l’augment de la qualitat de vida de les persones treballadores, sinó aconseguir el màxim benefici amb la menor despesa laboral possible, bé reduint el nombre de persones empleades o empitjorant les seves condicions laborals.

Èpoques de crisi com l’actual, on les empreses amb menys beneficis entren en fallida, i els acomiadaments massius augmenten, aprofundint així encara més la crisi; són i han estat històricament aprofitats per empitjorar la situació laboral i eliminar drets aconseguits. Com Marx va afirmar ”la condemna d’una part de la classe obrera a la inactivitat imposada per l’excés de treball de l’altra part es converteix en un mitjà d’enriquiment dels capitalistes individuals.” La desocupació és doncs una forma d’enriquiment capitalista, no un problema individual.

Divisió

Un altre paper fonamental que juga la desocupació dins del sistema és la inactivació de la classe treballadora a través de la por i la divisió. El garantir l’existència d’un grup amb pitjors condicions de vida a causa de la manca de feina beneficia els capitalistes. Les persones que treballen es veuen forçades, sota la por a la desocupació i les seves conseqüències, a acceptar pitjors condicions laborals i les que estan aturades són estigmatitzades com a gandules, mandroses o inútils.

Amb aquesta estigmatització, la classe dominant aplica el clàssic ”divideix i venceràs”, utilitzant com a boc expiatori a la persona que està aturada. Però, com hem vist, la situació laboral no és culpa ni d’aquestes ni de la persona migrada sinó resultat del propi sistema i fonamental per al seu manteniment.

Evitar les retallades en les ajudes per desocupació, així com exigir la reducció de la jornada laboral, com a forma de distribució del treball, són lluites necessàries tant per a la població aturada com per a la no aturada. La victòria d’aquestes suposa, la reducció dels beneficis capitalistes per una banda, i la millora de la qualitat de vida de tota la classe treballadora per una altra, estigui o no en situació de desocupació. Davant d’un mateix objectiu, una mateixa lluita.

Marta Mouzo és membre d’En lluita Mallorca

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.