Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Corrupció, Estat espanyol i el Món, Opinió, Treball i economia

[Opinió] Capitalisme sense complexos

Publicat per dia 6 gener 2012 – 10:02Cap comentari | 222 views

[Opinió] Capitalisme sense complexos

Share to Google Plus

Us passam un article molt pedagògic i interessant  sobre el panorama actual del capitalisme. Esperam que us agradi:

 

El capitalisme des de la seva creació ha mantingut les seves dinàmiques, que son més o menys les mateixes que funcionen avui en dia: la importància dels beneficis econòmics per sobre de les persones, l’ajuda dels estats als “agents” econòmics, un llenguatge i unes maneres de fer que s’escapen a la majoria de persones… Però tot això es feia més o menys d’amagat (o almenys no ho feien públic de forma evident).
Mai com fins ara el capitalisme (mercats + poder polític dels diferents estats) havia actuat de forma tant clara i sense complexos. Amb l’excusa de la crisi econòmica i la falta d’un contrapoder (o almenys d’un contradiscurs) seriós estem vivint un auge sense precedents del capitalisme a cara alta. Els poderosos (polítics i econòmics) fan i desfan com volen ja que la por a ser destapats i  que els llevin del mig ja no hi és. Ningú no els està fent front amb un discurs i unes propostes serioses de canvi que arrelin entre la població. La gent té por i està resignada. Així que, sabent-se guanyadors, fan el que volen, fins i tot saltant-se les regles del que hem vingut a anomenar democràcia (que ja avanç que no ho és).
Us sonen els noms de Lucas Papademos, Mario Monti, Mario Draghi, Goldman Sachs?
Anem per parts. Papandreu, el primer ministre grec, va voler fer un referèndum per saber si el poble grec acceptava els rescats que la Unió Europea els imposava (i els imposa). Però Papandreu va ser obligat a dimitir (no se sap ben bé per qui). Podríem pensar que després de la dimissió d’un president de govern hi hauria d’haver eleccions, no? Doncs no. A Grècia han posat a Lucas Papademos (no sona a dictadura?). Però, qui és aquest home i quins mèrits té per haver-se erigit en dictador de Grècia? Molt senzill: és un dels homes forts del neoliberalisme (capitalisme salvatge) de Grècia: va ser governador del Banc de la Reserva Federal de Boston (1993-1994); vicepresident del Banc Central Europeu (2002-2010); membre de la Comissió Trilateral que és una comissió que té per objectiu pressionar els polítics perquè impulsin mesures neoliberals als seus països (la va crear Rockefeller, us sona?); també va ser governador del Banc Central de Grècia (1994-2002). Està provat que des d’aquesta posició va falsejar els comptes del dèficit públic de Grècia amb l’ajuda de Goldman Sachs.
 
Mario Monti és el successor de Berlusconi al capdavant del govern italià. Com el seu col·lega Papademos, tampoc ha sigut triat en unes eleccions, sinó que l’han posat a dit. I també com el seu col·lega grec té un currículum neoliberal que inclou haver sigut: director de la Comissió Trilateral; assessor de Goldman Sachs quan aquests ajudaren a ocultar el dèficit del govern grec; membre del Grup Bilderberg, que és una reunió anual que té prop d’uns 130 convidats, que acostumen a ser persones d’influència en els cercles empresarials, acadèmics i polítics: banquers, experts de defensa, magnats de la premsa i dels mitjans de comunicació, ministres de govern, primers ministres, cases reials, financers internacionals i líders polítics d’Europa i Nord-Amèrica. El grup queda una vegada a l’any, en secret, en complexos hotelers de cinc estrelles, per debatre temes de governança capitalista mundial, etc.
Ja tenim a dos neoliberals de primer ordre, posats pels mercats, a dos dels estats que els propis mercats estan ajudant a enfonsar. Però, amb això no basta. Qui regeix bona part de la política monetària a Europa? El Banc Central Europeu. I a qui han posat al capdavant? A Mario Draghi. Com podreu suposar, el seu currículum neoliberal tampoc es queda curt: ex director executiu del Banc Mundial (organització que ha impulsat el neoliberalisme arreu del món i que ha enfonsat a la misèria a gran part dels països en vies de desenvolupament per culpa del deute extern); i, curiosament, va ser vicepresident per Europa de Goldman Sachs (2002-2006).
Quina casualitat tot plegat, o no? No fa falta ser molt intel·ligent per adonar-se del vincle d’aquests personatges amb una de les empreses que més beneficis està traient de l’actual crisi econòmica, un dels majors bancs d’inversió del món: Goldman Sachs.
“Goldman Sachs rules de world” digueren els telenotícies de tot el món per boca d’un suposat agent de la borsa. I no li falta raó. Goldman Sachs va fer invertir en els famosos productes sub-prime (escombraries) i va jugar a la borsa apostant pel seu fracàs. Evidentment, els sub-prime van fracassar i Goldman Sachs va enriquir-se encara més. Un cop va fer trontollar el món financer i especulatiu, va dirigir la seva acció a especular amb el deute dels Estats, sobretot el dels més dèbils. D’aquesta manera Goldman Sachs (i altres bancs d’inversió) van agafant poder i l’estenen sobre els estats endeutats i sobre la seva població, que està més pendent i submisa que mai a les reformes que imposen els “mercats” (tot i que les reformes són fetes pels governs, que es posen al servei dels mercats). Aquestes reformes dictades pels grans poders econòmics i polítics dirigits per entitats com Goldman Sachs, no són altres que retallades socials, privatitzacions, menys poder dels estats… en suma, precaritzar encara més a la població. Com pitjor està la població i més atemorida, més fàcil ho tenen per maniobrar els “mercats” i fer el que els doni la gana. Amb l’afegit que la privatització de les empreses estatals els afavoreix, ja que els bancs d’inversió les poden comprar.
A més, Goldman Sachs va col·locant, amb cops d’estat encoberts i implantant una dictadura ferotge, els seus homes de confiança al capdavant dels estats i entitats on hi té majors interessos: Grècia, Itàlia i el Banc Central Europeu. Poden ajudar als països en crisi unes persones tan vinculades a aquesta empresa o  més bé afavoriran els interessos especulatius de Goldman Sachs i deixaran morir de fam els seus pobles?
Com dèiem al principi, això no és nou i té un nom molt clar: capitalisme. El capitalisme va actuar de la mateixa manera fa dècades als països del tercer món i a Amèrica Llatina amb el deute extern, la imposició del neoliberalisme i la col·locació d’homes afins (Pinochet, Videla, Ménem, etc.) i ara està passant a Europa. I només hi ha una forma de sortir-ne: decidir nosaltres mateixos sobre el nostre destí i no deixar-lo en mans d’uns mercats als quals no els importen més que els beneficis i en mans d’uns polítics/estats als quals  només els importa satisfer les ànsies acumulatives dels mercats més que la fam dels seus ciutadans.
P.J. Garcia

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.