Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Estat espanyol i el Món, Opinió

La classe treballadora paga la crisi

Publicat per dia 19 febrer 2011 – 19:48Cap comentari | 211 views

La classe treballadora paga la crisi

Share to Google Plus

Interessant escrit del company Llorenç Buades…

 

Alemanya: la classe treballadora paga la crisi.

Llorenç Buades

Alemanya acabà l’any 2010 amb 3.016.000 aturats segons els registres oficials, xifra que amaga la realitat com la de gairebé totes les estadístiques oficials dels estats, si tenim en compte que els perceptors d’un euro per hora treballada ja no consten en aquests registres. I és que a la “civilitzada” Alemanya quan cobres un euro en treballs comunitaris imposats per tal de poder accedir a la subvenció d’atur, l’impopular Hartz IV, ja deixes de figurar als registres oficials. I si una persona es nega a treballar per un euro l’hora és penalitzada temporalment (per 3 mesos en primera instància) sense percebre subsidi. El govern Merkel és orgullós de la generació d’ocupació a un euro l’hora, una mesura denigrant –que té l’aplaudiment de tots els explotadors d’Alemanya i arreu del món– que ens retorna als temps de l’esclavisme. L’efecte va ser que 260.000 persones es donaren de baixa dels programes d’atur “gràcies” a aquesta mesura, més per indignació que per haver trobat feina. No de bades els estats alemanys han perdut població i per això a les Illes Balears tenim molts alemanys treballant (ja en el període 2004-2008, catorze regions alemanyes varen perdre població). Si arriba la senyora Merkel a cercar llicenciatures i diplomatures a l’Estat Espanyol és perquè el cost de formació és nul per a l’estat alemany i perquè servirà per situar als sectors de treballadors encara privilegiats (tot i haver reculat salarialment a nivells dels anys 1980) per davall en els seus salaris. La intenció no és captar al jovent de l’estat espanyol per a treballs de 2.000 euros, sinó per tenir persones llicenciades i diplomades amb contractes precaris i mileuristes que substitueixin les 100.000 persones que s’han retirat de la vida laboral l’any 2010 i les altres 100.000 que es retiraran aquest any.
L’altra cara de l’atur no registrat és la subocupació que a final d’any es situava en 4.097.000 persones sense comptabilitzar als beneficiaris de la prestació per als treballadors afectats per la reducció temporal de la jornada. Aquestes persones en la mida en que consten com partíceps de programes d’ocupació tampoc consten com aturades.
Allò que si ens diuen les estadístiques oficials és que la mitja de perceptors de prestacions contributives o subsidis no contributius durant l’any 2010 a Alemanya va ser de 5.519.000 persones (1.077.000 tenien pensions contributives que duren un any). Que ens diguin que la taxa d’atur oficial va ser del 7,7% no és gens seriós si es considera persona ocupada a la perceptora d’un euro per hora treballada. Que ens diguin que s’ha fet un gran pogrés en la generació de feina quan les persones perceptores de pensions no contributives (les de llarga durada) no han baixat més de 2 punts amb tot el que s’ha apuntat abans, ens remet a la gegantina operació de maquillatge estadístic que fan els governs dels estats per tal de vendre fum a l’electorat. En qualsevol cas, si és cert que el tractament de l’atur a Alemanya és ben diferent, perquè sectors com el de la construcció redueixen la jornada laboral en un 50% entre setembre i març, la qual cosa contrasta amb les polítiques dels governs a l’estat espanyol on en temps de crisi es fan hores extra en les administracions públiques, però també en els programes d’obra pública destinada a la construcció. Amb la suspensió temporal d’ocupació, similar a un ERE temporal. les empreses a Alemanya paguen el 10% del salari i l’administració la resta- És el Kurzarbeit que s’ha aplicat com a mesura generalitzada en un pais on encara funcionen a les empreses grans sistemes de cogestió de les empreses on la representació social (en els de 2000 treballadors o més) és del 50% en el consell de direcció: 1.200.000 treballadors s’acolliren durant l’any 2010 a mesures de treball temporal.
Si ens hem de referir al caràcter de l’ocupació generada, en tenim prou en veure que les ofertes d’ocupació a partir de les ETT van créixer un 47% (216.000 ocupacions). L’ocupació a jornada completa perd terreny en tots els sectors i el treball temporal es situa ja prop del milió de persones. Segons la central del sindicalisme oficial DGB , a Alemanya, el 10,5% dels treballadors amb contracte temporal guanya menys de 1.000 euros bruts al mes, i només el 19,1% supera els 2.000 euros mensuals. Dos de cada cinc treballadors temporals alemanys guanyen menys de 1200 euros al mes. En contrapartida, prop del 70% dels treballadors a temps complet i amb contractes estables tenen un salari brut mensual superior a 2.000 euros. Només un de cada 10 persones que treballen a temps complet cobren menys de 1.000 euros.
Actualment el 20% dels alemanys treballa per salaris de menys de 9 euros per hora i el salari mínim no està legislat. Els sous han baixat des de 2004, quan el salari net mitjà per empleat era de 16.471 euros anuals, fins als 15.815 euros l’any 2010. Entre els anys 1998 i 2008, el nombre de treballadors que guanya menys de dos terços del salari mig s’ha incrementat en 2,3 milions de persones fins als 6,55 milions, segons un estudi recent de la Universitat de Duisburg-Essen. Les dades de l’OCDE, per la seva banda, mostren que el percentatge de treballadors amb salaris baixos s’ha incrementat del 16% en 1998 al 21,5% en 2008.

Els subsidis a Alemanya estan en debat. L’oposició i el Govern discuteixen actualment, sense acords, obre la nova reglamentació del programa de subsidi social per a desocupats, conegut com Hartz IV. A partir del debat a l’interior del partit “Die Linke” s’ha presentat la idea d’introduir a Alemanya una renda bàsica incondicional. Cada persona, independentment del seu estat laboral, rebria 1.000 euros lliures d’impostos cada mes.

Ara mateix amb el subsidi Hartz IV en debat per inconstitucionalitat en tant que no permet una vida digna, una persona en atur sense fills rep 359 euros mensuals, més el pagament del lloguer de la casa en funció dels metres, la calefacció, l’electricitat, la connexió a internet si és necessària, aportacions limitades a l’assegurança mèdica, de jubilació, i l’exempció d’aportacions a l’assegurança d’atur i a l’IRPF. Per cada fill menor de 18 anys es pot cobrar entre 200 i 287 euros en funció de l’edat. Si la persona és casada i la seva parella guanya més de 3.000 euros mensuals es perd el dret al subsidi.
En qualsevol cas la politica de tisorades no cessa. Wolfgang Fritz proposa la reducció a 250 euros del subsidi per a l’atur no contributiu, i el govern es proposa l’eliminació de 10.000 funcionaris i la reducció d’un 2,5% del sou dels restants. També vol retallar els ajuts socials: 500 milions menys a l’any per a polítiques de natalitat, 2.000 milions menys per a protecció per atur i la supressió de subvencions al lloguer.

Vente a Alemania Pepe…

Si es fa un contracte laboral amb una Universitat o amb instituts públics o privats d’investigació el més normal és que es realitzi a temps parcial (19.5 hores setmanals) però que es treballi tot el dia, amb paga de mitja jornada. Els contractes poden ser prorrogables fins a un màxim de cinc anys. En els estudis d’enginyeries solen atorgar-se contractes a temps complet. El sou varia segons la feina i el lloc , però a una persona amb 27 anys amb un contracte a temps parcial (però feina total) es pot cobrar un sou brut d’uns 1407 euros al mes a l’Alemanya de l’Oest que després de deduir impostos (jubilació, atur, assegurança mèdica…) pot quedar en uns 971 euros.

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.