Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Estat espanyol i el Món, Lluita de carrer i acció directa, Publicació oberta

Esbossos per a un manual sobre l’acció directa

Publicat per dia 11 gener 2013 – 14:241 Comentari | 139 views

Esbossos per a un manual sobre l’acció directa

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Això és una guia basada en la meva experiència, pot ser vàlida o no, els fets futurs són els que han de corregir els errors.


Què NO fer en l’actual situació?

- No estem en la situació de fa un parell d’anys on les places estaven plenes i podíem actuar amb total impunitat, ja fos fent manifestacions espontànies o prenent espais sense cap tipus de fre per part de la policia. Les forces ara són reduïdes i qualsevol moviment és degudament reprimit.

- La forma clàssica de repressió abans de la presó és desactivar als grups de persones més actius mitjançant multes. Aquí es marca una frontera entre els quals posen molt ímpetu, però porten poc temps en l’activisme polític i els que porten més anys. Les multes solen servir per desactivar als primers, ja que prenen consciència del preu que han de pagar per accions que de primeres semblaven bones.

- Les multes es donen quan una acció t’exposa: 1º Perquè ets identificat (ja sigui amb càmeres o perquè la policia et demana el DNI) 2º Perquè no has planificat un pla de fuita si l’acció surt malament 3º Perquè has adoptat una postura defensiva (per defensiu entenc prendre un lloc i esperar resistint com malament pots en el lloc fins que arriba la policia i et treu). Aquestes tres variables es van donar en l’ocupació de la Consellería d’educació i el resultat ha estat una al·luvió de multes.

- El problema de les multes és que et fan entrar en l’espiral repressiva, és a dir, acció-repressió-concentració per la repressió – més repressió – multes – buscar advocats – buscar doblers per pagar multes – festes tc. encara que en principi sembli que això serveix per conscienciar a la societat del problema, des del meu punt de vista això no és aixi, l’única cosa que s’ha aconseguit sempre és cremar-se legalment, perdre molt temps i doblers en la defensa legal, que es perdi el sentit de la intenció original de l’acció i al final tot es redueixi al debat repressiu que crema individualment perquè la gent es va desentenent de l’assumpte i et menges el marró legal tu solament.

Què fer en l’actual situació?

Per tant, si la intenció és actuar sent conscient del que es fa és il·legal hi ha tres coses bàsiques:

1º NO PLORIS. Sí, la policia va a anar a per tu, sí, l’Estat et va a perseguir, sí, gran part de la societat et va a ignorar. No perdis el temps demanant que la policia no ha de reprimir, que l’Estat hauria de ser més bondadós o que la societat hauria de ser més conscient dels problemes que hi ha. Ells fan el que fan, tu fas el que fas, discutir sobre ”els teus drets” amb la policia és perdre el temps i exposar-te, demanar a l’Estat que condemni o que dimiteixi és només una forma de provocar-los riures, simplement dedica aquests esforços a pensar com aconseguir esquivar-los la següent vegada que actuïs.

2º Mantingues l’anonimat. No ho dubtis, és el teu ben més preuat. Si ets una cara coneguda per a la policia, si ets el que sempre està en primera línia i el que clarament organitza accions no dubtis que més tard o més d’hora buscaran qualsevol excusa per enfonsar-te a multes i desactivar-te. D’altra banda, és molt ingenu pensar que les xarxes socials no estan controlades per la policia mitjançant perfils falsos (en el moviment de les festes lliures ens ha passat), així que si t’agrada donar opinions ”radicals” pel Facebook o convocar accions, almenys pren-te la molèstia de no signar amb el teu nom i cognoms (hi ha moltes coses més que són recomanables fer a l’hora de comunicar-se a la xarxa, però donaria per a una altra nota àdhuc més llarga).

3º Controla els temps i els espais de l’acció. No deixis MAI que sigui la policia la que decideixi quan i on vas a realitzar l’acció. Encara que una vaga general o una manifestació gran siguin llocs que en principi semblen bons per actuar això no és així, ja que el factor sorpresa és reduït i la policia està organitzada per actuar ràpidament. En canvi, un dia qualsevol, en el lloc més efímer i en l’hora més estúpida l’acció tindrà més garantia d’èxit en tenir més garantit un pla de fuita.

La ciutat és el terreny de joc, has de conèixer-la

Conèixer la ciutat és la base per garantir l’èxit de qualsevol acció, per a això cal tenir en compte diversos elements:

1º Les càmeres de videovigilancia. Sempre seran el teu major enemic, els detinguts de la vaga general a Barcelona, els detinguts per l’acció ”Pren el metre” a Madrid o els detinguts en els disturbis de Londres van caure a força de ser identificats per les càmeres de videovigilancia que estan distribuïdes per la ciutat. Conèixer el terreny és conèixer on estan i on apunten totes les càmeres de videovigilancia per planificar amb èxit les fuites.

2º L’ample dels carrers i el seu mobiliari urbà. Qualsevol que hagi vist càrregues a Barcelona sabrà que l’Eixample és una ratera perquè permet a la policia moure’s amb facilitat i anar tancant a tots els grups. En canvi, els carrers del centre històric dificulta l’entrada de furgons és més fàcil obstaculitzar-los. Conèixer l’ample dels carrers de la teva ciutat i el seu mobiliari urbà et donarà les pistes per on cal escapar.

3º Les terrasses dels edificis. Hi ha un món per sobre dels carrers que permet desplaçar-se d’una forma més discreta. Conèixer que edificis estan connectats per les seves terrasses és una altra forma de garantir-te un pla de fugida.

4º Okupes anònimes: És bàsic tenir unes quantes cases preparades en el centre de la ciutat preparades per amagar-se en qualsevol moment.

Un exemple pràctic de com situar tota aquesta informació és mitjançant l’ús de mapes, com el qual es va moure per Internet amb motiu de l’acció de ”Presa el Congrés” el 25S a Madrid.

http://maps.google.es/maps/ms?ie=utf8&oe=utf8&msa=0&msid=203274955912980956142.0004c9863269a9676ec17

Totes aquestes reflexions no són més que esbossos per a una guia amb idees pràctiques de cara a les previsibles tensions que es van a produir a mitjà termini, com he dit es basa en la meva experiència i no té per què ser veritat ni ser més útil que l’experiència d’un altre.

Voleu compartir les vostres experiencies perquè tots puguem aprendre a fer accions directes amb èxit?

1 Comentari »

  • a. escrigué:

    Aquest article és interessant i crec que ha passat una mica desapercebut. En tot cas, em sembla contradictori mantenir aquest debat sobre l’acció directa en un espai que segurament visita la pròpia policia, és com donar-lis la feina feta.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.