Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Estat espanyol i el Món, Illes Balears i Pitiüses, Països Catalans, Politiqueig, Publicació oberta

Anàlisi de les eleccions estatals

Publicat per dia 15 desembre 2015 – 10:00Cap comentari | 31 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Dia 20 de desembre es celebren les eleccions al parlament i senat espanyols. Durant aquests darrers 4 anys, el govern conservador ultra espanyolista del PP ha sotmès les classes populars a les retallades més brutals de tot el període de democràcia liberal –a la pràctica, la dictadura dels mercats– i sempre al servei de la troika.

PORTADA REFLEXIÓ ELECCIONS ESTATALS ENDAVANT MALLORCA

Aquest article està inclòs en el llibret editat i publicat per Endavant-OSAN Mallorca; “Eleccions estatals, una reflexió des de Mallorca“.

Mentre que, per una banda, es reduïa dràsticament la inversió en educació, sanitat, recursos socials, cultura i llengües cooficials, per l’altra, es rescataven bancs, es restringia el dret a l’avortament i desfilaven, un rere l’altre, els espectaculars casos de corrupció: Casa Reial, Bankia, PP, PSOE, IU, CIU, CCOO o UGT entre molts. Després de tantes evidències durant tants anys, podem afirmar sense cap dubte que aquests fets no són puntuals, sinó que el clientelisme corrupte és el funcionament sistèmic de les relacions entre el gran empresariat i la classe política. Una classe política forjada durant l’anomenada transició, que entre la Corona, UCD, PSOE, PCE, CIU, PNV i sindicats grocs, ha estat més de 30 anys tripulant l’Estat espanyol per omplir-se les butxaques. Un dels símbols més gràfics de la simbiosi política-empresa són les “portes giratòries”: el fet que polítics que han exercit càrrecs rellevants passin a treballar a les empreses privades més importants de la seva àrea. Recordem, per exemple, Imma Mayol, destacada militant d’ICV, ara presidenta d’Emaya.

Però on hi ha un paisatge desolador, també hi ha llavors d’esperança. Han estat 4 anys de lluita de la PAH pel dret a l’habitatge (irònicament un dret garantit per la Constitució espanyola), de marees verdes per l’educació i blanques per la sanitat, de vagues generals, de l’explosió del 15M, de procés sobiranista al Principat, d’autoorganització popular i de despertar de noves consciències. Des de la suposada transició, la societat a l’Estat espanyol no havia estat tan organitzada com ho està avui. Però ara vénen eleccions, el bipartidisme està en hores baixes, i davant aquesta conjuntura els partits de la denominada nova política onegen la bandera de la regeneració democràtica. Podem ho fa per l’esquerra, i ha aconseguit institucionalitzar gran part del pensament crític que s’havia organitzat durant els darrers anys, però basa la seva aposta de futur únicament en l’àmbit electoral. En canvi, el partit-reacció Ciutadans, ho fa per la dreta, tot presentat-se com el canvi “responsable”, defensor de la unitat d’Espanya i comptant amb el favor dels grans empresaris.

En base a aquesta anàlisi, des d’Endavant-OSAN Mallorca consideram que cap d’aquests partits representa els interessos de les classes populars i se’ns fa evident, una vegada més, que el nostre projecte revolucionari de ruptura amb Espanya, el capitalisme i el patriarcat no passa per Madrid.

A nivell pràctic, el recorregut real de Podem en aquestes eleccions és aspirar a ser la crossa del PSOE, i el de Ciutadans aspirar a ser-ho o bé del PSOE o bé del PP. La tant pregonada regeneració democràtica quedarà, doncs, en un apuntalament de l’Estat.

Moltes són les esperances i il·lusions d’acabar amb la nefasta gestió del PP, unes aspiracions ben comprensibles. Però sense l’existència d’un moviment popular fort, deslligat de les institucions, no serem capaces de marcar l’agenda i exigir els canvis reals que volem les classes populars. Estarem, per tant, condemnades a repetir el cercle viciós que fa 30 anys que dura.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.