Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Estat espanyol i el Món, Feminisme, sexualitats i antipatriarcat, Politiqueig

Alerta feminista enfront les propostes de Ciutadans

Publicat per dia 16 desembre 2015 – 18:01Cap comentari | 277 views
Share to Google Plus

Aquests dies la formació política ‘Ciutadans’ qui diuen les enquestes que pot quedar com a tercera força política a l’Estat espanyol ha realitzat declaracions i propostes en matèria de violència contra les dones que han sigut fortament rebutjades mitjançant articles d’opinió, a les xarxes socials, etc. La resposta d’Albert Rivera, el líder del partit, ha sigut disculpar-se fent referència a que no s’ha entès correctament el seu missatge.

Per aquest motiu l’assemblea feminista de Madrid ha realitzat un escrit desmontant la formació taronja, tot inspeccionant el programa electoral en tot el referent a la violència masclista. Us deixam amb el text íntegre traduït al català:

Les declaracions d’aquesta última setmana d’Albert Rivera i algunes persones del seu partit en relació a la violència contra les dones han generat un important rebuig social que s’ha reflectit en diversos articles en mitjans de comunicació així com crítiques a les xarxes socials. La resposta del líder del partit a aquesta situació ha estat disculpar-se argumentant que no s’ha entès correctament el seu missatge. Semblés que, en el fragor d’una campanya electoral particularment activa i decisiva, afirmar en un debat televisiu que “és tan greu que un fill vegi com el seu pare mata a la seva mare que el que vegi com la seva mare mata al seu pare” (Marta Rivera de la Creu, número 3 de la llista de Ciutadans per Madrid) es degui a un “llorigó” de la candidata. També podríem imaginar que l’al·lusió d’Albert Rivera en un acte, fa unes setmanes al fet que “els homes siguin els qui abanderem i liderem aquests canvis” en referència a la lluita per la igualtat de gènere i contra les violències masclistes hagi sigut a causa d’una relliscada del capdavanter de la formació política. Ens preguntem: es tracta d’una equivocació o més aviat aquestes declaracions formen part de les idees que té aquest partit sobre la violència contra les dones i la desigualtat de gènere?

L’apartat del programa electoral de Ciutadans (C’s) en el qual es descriuen les propostes per atallar les violències contra les dones que engegarien en cas d’accedir al govern, es denomina “Igualtat i violència de gènere i intrafamiliar”. Resulta cridaner al mateix temps que genera una certa confusió, des de la pròpia denominació de l’apartat, el fet que vinculin dues tipologies de violència (de gènere i intrafamiliar) les causes de les quals, i per tant els abordatges, són completament diferents. Resumint, la violència de gènere, en la seva definició, fa referència a la violència que sofreixen les dones perpetrada per homes amb els qui han mantingut o mantenen una relació de parella. D’altra banda, la violència intrafamiliar fa al·lusió a aquella que s’exerceix per algun membre de la família i les víctimes de la qual poden ser un o més membres de família, independentment del seu gènere.

marta-rivera-de-la-cruz-critica-la-ley-de-violencia-de-genero-6054334-1

“és tan greu que un fill vegi com el seu pare mata a la seva mare, que que vegi com la seva mare mata al seu pare”

Fent un incís, i tenint en compte la importància del llenguatge i la seva capacitat per construir realitat, és probable que la pròpia definició de violència de gènere (heretada de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere), que únicament contempla la violència que les dones sofrim per part d’homes que han estat o són les nostres parelles, de per si mateix hagi instal·lat en l’imaginari col·lectiu la idea que les dones només sofrim aquest tipus de violència. No obstant això, sabem que, a causa del sistema patriarcal en el qual vivim, que instaura una desigualtat de gènere estructural; nosaltres, pel nero fet de ser socialitzades com a dones, experimentem un altre tipus de violències: els insults, les humiliacions, la violència sexual, l’assetjament de carrer, l’assetjament laboral i el menyspreu general de les dones formen part d’allò que denominem violències masclistes.

Si bé la vinculació que fa Ciutadans podria deure’s a un profund desconeixement per part d’aquest partit polític de l’especificitat de cadascuna d’elles (la qual cosa, d’altra banda, resulta alarmant en un partit que aspiri a governar), la veritat és que, a mesura que el text avança, emergeix el veritable ideari de la formació en relació amb la violència masclista: la negació de l’especificitat de les violències contra les dones, la base i el manteniment de les quals es troba en la desigualtat estructural de gènere. En una nova “volta de rosca” al llenguatge, C’s equipara en el terme “violència de gènere” a la violència que les dones sofreixen per part dels homes, així com a aquella que les dones poguessin infringir sobre els homes. És a dir, despulla al concepte del seu element crític fonamental que és l’afirmació de l’existència d’un sistema de desigualtat de gènere, que implica relacions de poder d’homes a dones i que estructura tota la societat. De fet, la mesura de modificar la llei actual contra la violència de gènere “per acabar amb l’asimetria penal per qüestió de sexe” no és més que un exemple claríssim del discurs negacionista d’aquest partit de la desigualtat de gènere i les diverses violències masclistes. Negar-ho, tenint en compte l’horror que representa que, de forma quotidiana les dones siguin assassinades per homes, i que centenars de milers de dones i també homes s’hagin manifestat recentment en mostra del seu rebuig a aquests fets, no pot sinó produir una alarma generalitzada i diu molt sobre el profund desconeixement que aquest partit té de la realitat.

En aquest sentit i a la vista del que es recull al programa electoral de Ciutadans, les seves propostes en relació a les violències masclistes ens retrotreuen a un passat fosc i llunyà que gens té a veure amb un model de societat igualitària. La negació de l’existència d’una desigualtat estructural que posiciona a les dones, en tots els àmbits de la vida en un lloc de desavantatge demostra el tipus de societat i de valors (res “moderns”, o “progressistes en el social”, com s’autodefineixen, d’altra banda) que aquest partit promou. El reconeixement de la desigualtat de gènere suposa, inexpugnablement, el primer pas per a posar en marxa mesures que aconsegueixin transformar aquesta realitat des dels diversos àmbits i fonamentalment aquells que incideixen a l’educació i la cultura.

albert-rivera-rol

“els homes siguin els qui abanderem i liderem aquests canvis”

No existeix una crisi social de les cures, ni existeixen per tant mesures per donar-li una sortida que no suposi l’augment de la càrrega total de treball de les dones, es tracta de conciliar bé la vida laboral, familiar i personal. En l’epígraf així anomenat la mesura estrella que proposen és un “pacte nacional per la racionalització d’horaris i la conciliació laboral”. Aquest pacte, que en la teoria pretén flexibilitzar la jornada laboral per conciliar millor el temps destinat al treball assalariat (per les que en tinguin) i el treball de cures i domèstic, no aporta cap exemple concloent o mesura tangible que indiqui que contribuirà al fet que el pes de les cures no segueixi recaient en les dones, com històricament ve passant a la nostra societat.Però això, encara ser suficientment greu, no és l’única cosa que trobem al programa electoral de Ciutadans. El seu programa és una defensa a ultrança del model liberal, d’un model productivista en el marc de l’Europa dels mercats, de la cerca de l’eficiència del sistema, del model de creixement econòmic, insostenible ecològica i socialment, on la igualtat de les dones es mesura en relació al que són capaces d’aportar al sistema,a fi d’assegurar major i millor productivitat, i d’aquí les mesures dirigides a llimar tot allò que pot fer-les menys aptes per a aquesta tasca.

Més aviat, i sumat a la proposta de contracte únic juntament amb altres mesures relacionades amb l’ocupació que es proposen, sembla evident que servirà per flexibilitzar no ja l’horari, sinó les condicions generals de treball i els drets de treballadores i treballadors. El vell truc de presentar una proposta profundament desreguladora sota un discurs suposadament igualitari, i del que tants exemples en tenim a la història. Però a més, sabem i així ho confirmen totes les dades, que les mesures flexibilitzadores al mercat laboral tenen un impacte negatiu brutal sobre les dones, per això són més les dones amb treballs a temps parcial i per tant amb drets parcials.

Per aconseguir aquesta conciliació també advoquen, entre altres mesures, pel teletreball, reduir les vacances escolars, i escoles infantils a les empreses, una proposta molt criticada per les treballadores de les escoles infantils.

Un altre punt que crida poderosament l’atenció és el referit a la promoció activa de la igualtat dins de les empreses i administracions públiques. Es pretén, segons indica el seu programa electoral, “crear una cultura de transparència en el procés de selecció en tots els nivells de contractació, mantenint estadístiques de contractació d’homes i dones en diferents nivells jeràrquics de l’administració”. Resulta profundament paradoxal que un partit com el de Ciutadans inclogui aquest tipus de mesures amb finalitats electoralistes al seu programa quan en les últimes setmanes hem estat testimonis a través de nombrosos espais televisius i mitjans de comunicació, del rebuig reiterat de la formació a les anomenades “quotes”. Bon compte d’això ho dóna el fet que Ciutadans és el partit amb menys representació femenina que existeix actualment al panorama polític espanyol, tant en caps de llista com en el total de candidates.

matrimonio homosexual CIUDADANOS

Tampoc amb el matrimoni homosexual està d’acord la suposada dreta renovadora.

El model econòmic que proposen i que recull clarament els interessos del mercat i la patronal, s’acompanya, per pura lògica, d’una concepció profundament liberal dels drets, del benestar dels individus i de la idea de ciutadania que implica el model liberal patriarcal que defensa.

La responsabilitat individual enfront de la responsabilitat social i la responsabilitat de l’Estat, recorre el text del seu programa. Està carregat d’al·lusions a la responsabilitat de les pròpies persones per la seva situació, per la seva falta de competitivitat i de “integració”; impregnat d’un llenguatge masculí i classista, amb reiterades referències a les condicions econòmiques i culturals de les persones com  a handicap per modificar les situacions de precarietat i exclusió en que viuen.

Aquesta lògica es troba fins i tot en l’epígraf referit a l’avortament, amb constants judicis de valor sobre els motius que porten a una dona que decideix interrompre un embaràs, que considerem totalment fora de lloc. Es diu que les dones que avorten són majoritàriament les que tenen menors ingressos i menor nivell cultural, i que avorten perquè no són capaços de buscar una altra solució. Això a més de suposar un clar exercici d’estigmatització de les dones, no és cert. Valgui com a resposta les dades facilitades per ACAI (Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs) que confirmen el que ha estat una constant en aquests últims anys: el 65% de les dones que avorten tenen estudis de secundària i batxillerat i el 54% no avorta per causes econòmiques.

La seva proposta en aquesta matèria és vaga i inquietant: el referent són lleis com la d’Alemanya i França, encara que indicant que tindrien més limitacions tant temporals com d’intervenció de facultatius, en la sanitat pública.

Amb aquestes notes sobre alguns temes que apareixen al programa electoral de Ciutadans volem alertar sobre alguns aspectes que ens han preocupat particularment. Sense ànim de ser exhaustives, ni molt menys, simplement amb l’objectiu de reflectir el que hi ha darrere d’algunes propostes d’aquest partit que aspira a governar, i que si es portassin endavant suposarien una seriosa amenaça als drets i benestar de les dones.

Assemblea Feminista de Madrid
Desembre 2015

La traducció, i les fotografies han sigut incloses, ha sigut realitzada per qui publica l’article, un membre de contrainfo.cat.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.