Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Politiqueig, Publicació oberta

[Opinió] L’únic corrupte és el sistema

Publicat per dia 17 abril 2015 – 11:09Cap comentari | 174 views

[Opinió] L’únic corrupte és el sistema

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

 Durant els darrers anys hem estat testimonis de com una bossa de merda ha rebentat, destapant els jocs bruts de la classe política i empresarial. Una multitud de casos han copat l’agenda de notícies. Aquests ocorren sempre, siguin televisats o no. No ens estendrem aquí explicant en què consisteixen, ja que totes ho tenim més o menys clar.

Ben igual que la majoria de la població, creim que aquests personatges mereixen un càstig, però nosaltres ens demanam: Són els únics que mereixen un càstig? Hi ha empresàries o polítiques honrades? Qui pot seguir creient això avui en dia? Qui s’enriqueix només pot fer-ho a costa de les altres, lucrant a través de la força de treball de les persones, robant el producte del nostre esforç. És més, consideram que la propietat mateixa és un robatori, i en aquest sentit qualsevol que acumuli capital (legalment o il·legal) a costa de l’explotació, mereix ser tractat com el que és: una lladre. Les polítiques i empresàries no cerquen el bé comú, cerquen guanys. Les necessitats humanes xoquen directament amb la necessitat de fer doblers. Un món on regnen les mercaderies, i on estam obligades a vendre la nostra força i temps per a treballar, és un món que es corromp tot sol. No fa falta que es destapin xarxes de corrupció per a indignar-nos: la classe empresarial, en col·lusió amb la classe política, ens roba la vida des de fa segles.

El ciutadanisme, aquella balsa amorfa d’aspirants a un capitalisme més “amable, verd i humà”, ha copat els mitjans fent propostes per a acabar amb el “flagell de la corrupció”. Han plantejat la necessitat de major fiscalització a les polítiques i empresàries, així com noves lleis més estrictes. Però de què xerren? Creuen que fent noves lleis acabaran amb el robatori sense criteri de burgeses i polítiques? La corrupció no és una cosa que ocorri de tant en quant i que s’hagi de millorar canviant a les polítiques: és una activitat constant dins dels cercles de poder i no existeix forma de fiscalitzar-la, per molt que els dolgui a les qui encara creuen que el sistema es pot reformar. Com podria el sistema solucionar els problemes que l’alimenten i li donen vida? És com demanar-li a una farmàcia que curi les malalties, quan són les malalties el que la mantenen oberta. Només ataca símptomes i mai les causes de la malaltia. Pretendre canviar el sistema amb legalismes és oblidar que tota transformació radical ha vengut de l’acció directa de les comunitats, accions que majoritàriament han estat il·legals. A diferència de les ciutadanistes, no ens dóna cap problema ni ens espanta rompre les lleis per a emancipar-nos; per que sabem que aquest és l’únic camí per a fer canvis radicals i recuperar la nostra vida, i també per que sabem ben bé que legítim no és sinònim de legal.

Unes altres il·luses (que poden tenir les millors intencions) creuen que la solució és canviar a les polítiques corruptes per altres bonasses i al servei de les ciutadanes. Quina terrible il·lusió! Aquesta gent no es cansa de travelar amb la mateixa pedra. Obliden que el problema no són les polítiques corruptes, sinó que hagin transformat la política en un assumpte de poques, dels partits, de les especialistes. En aquest món súper-especialitzat ple d’expertes i caps, aquestes darreres existeixen pel mateix que dóna vida a la corrupció: la concentració i centralització de poder i informació. Creim que som incapaces d’encarregar-nos de la nostra vida en comú i per això delegam les nostres capacitats a polítiques, tecnòcrates, caps i d’altres personatges que viuen robant-nos els doblers o el temps. Cap política, per molt honesta que sigui o per molta voluntat de voler fer bé les coses podrà combatre la corrupció, per que aquesta és simplement un reflex de com opera la concentració de poder. En una societat que ha transformat en mercaderia tot el que ha sortit al seu pas (i que a més té a un grapat de persones riques prenent les decisions de tothom) esdevé natural l’abús de poder, doncs l’egoisme és la nova religió i tenir molts doblers és la forma de trobar la felicitat. Nosaltres no volem polítiques honrades, volem que la política deixi de ser el monopoli d’una minoria, i començar a prendre les decisions en el nostre dia a dia, a través d’una política del quotidià exercida per les pròpies comunitats a través de l’auto-organització.

Obliden també que les lleis sempre han estat imposades per l’Estat, i aquest és controlat per la classe dominant. La legalitat vigent no és producte d’un “acord ciutadà”, un “esperit de justícia” o una altra il·lusió idealista, la legalitat vigent és producte de segles de dominació, i en el cas més recent del nostre Estat és producte del colp d’Estat feixista de 1936 que imposà les noves condicions legals del robatori generalitzat (i que la transició de 1978 només maquillà). A més, algunes persones creuen que les coses en mans de l’Estat es solucionen per que són públiques. Nosaltres, d’altra banda, creim que és indiferent qui gestioni la misèria.

Unes altres innocents feliciten a fiscals i jutgesses per enviar a unes quantes burgeses a la presó. Això és un pèl de la coa en relació a la quantitat de malifetes a les quals aquestes mateixes funcionàries fan els ulls grossos. No s’ha d’oblidar que el poder judicial, el mateix que avui feliciten, és el que protegeix dia a dia la normalitat capitalista, com els desnonaments, el mateix que protegí a les torturadores, colpistes i assassines que operaren durant la dictadura. Aquesta actitud d’enviar un grapat de burgeses a la presó no és més que un rentat de cara per a la seva institució. Ben igual que en política, creim que el problema es que un grup d’especialistes s’encarreguen de la Justícia, quan això hauria de ser un assumpte de la comunitat. Si la justícia fóra administrada de forma comunitària per la població auto-organitzada faria estona que les riques estarien tancades i expropiades. Ens fan riure aquells càstigs on s’envia a unes poques burgeses a presons de luxe mentre milers de pobres s’amunteguen en presons inhumanes.

I què passa amb nosaltres? Sabem que en moltes parts del món mor gent, i fins i tot sabem que molta de la tecnologia i mercaderies vàries que ocupam són construïdes baix condicions infrahumanes, fins i tot per infants. La gent mor en guerres por interessos econòmics de burgeses, els infants fan Iphones i les polítiques i empresàries d’aquí i de tot el món fan enormes quantitats de doblers. Què passaria si se’ns televisàs quotidianament això? La solució està en les nostres mans, encara que sabem que no és fàcil. Qualcuna podria dir-nos: ”Però si obtenim doblers és per a satisfer les nostres necessitats! Si hem de menester doblers per a morir-nos i tot, com escapar de la lògica del capital que tot ho corromp?”

Deixar de posar pegats al model es fonamental. Polítiques i empresàries sempre estaran aliades, és un assumpte de solidaritat de classe: elles saben que pertanyen al mateix bàndol i es protegiran a tota costa. Ara cal que treballem en estendre la solidaritat dins la nostra classe, tant d’aquí, com de tot el món. Aquelles que s’indignen per que es roba il·legalment a través de la corrupció, obliden que el robatori legal es perpetra des de fa segles, quan la classe burgesa s’apoderà de les nostres vides. El nostre missatge pretén generalitzar el sabotatge en totes las esferes de la nostra vida, emancipant-nos com a comunitat en totes les nostres relaciones quotidianes, construint de forma conjunta el nou món que somniam. El cert és que un altre món és possible, i no la URSS, ni Veneçuela, ni Cuba, sinó un món on les comunitats prenguin les seves decisions. Com educar-se, què fer amb el sòl, com generar la pròpia supervivència. Aquest món ja s’està gestant, però encara de forma difusa. Falta molt per a que entenem que aquesta societat mai ens permetrà realitzar-nos i viurà sempre de la corrupció. La revolució no és un deure, és una necessitat!

No volem més il·lusions ciutadanistes ni xiscles per un capitalisme més humà. La única solució és la acció directa i l’auto-organització de les comunitats. Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer! Comencem a construir el comunisme i l’anarquia, aquí i ara!

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.