Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Països Catalans, Publicació oberta

[Opinió] Somiant realitats

Publicat per dia 24 novembre 2012 – 9:544 Comentaris | 379 views

[Opinió] Somiant realitats

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

El passat diumenge vaig assistir a l’acte central de la Candidatura d’Unitat Popular, CUP – Alternativa d’Esquerres a Barcelona. On vaig poder veure i viure de ben a prop això que s’en diu la unitat popular i, la veritat, és que les CUP no només no deceben, sinó que enganxen.

El meu compromís polític va començar a Esquerra Unida, des d’on vaig treballar de ben a prop amb partits com el PSM, ERC o Els Verds. Allà vaig compartir espai amb molta gent que, com jo mateixa, pensaven que realment aquests partits eren l’espai adequat per contribuir a un canvi social. I en certa manera, i en determinats moments, han jugat un paper enriquidor i positiu.

Tanmateix però, la dinàmica de partit tradicional (verticalitat, lluites de poder, renúncies…) i l’esforç continuat de millorar el projecte em produïren molt desgast i la meva conseqüent sortida. A dia d’avui milit a Endavant (OSAN), un projecte polític de base que, efectivament, no es presenta a eleccions. Però sí dóna suport a les CUP.

No necessites gaire temps per adonar-te que les CUP no representen ningú, no són l’avantguarda ni lideren res, no pretenen apadrinar cap moviment social, no les trobaràs als carrers intentant rendibilitzar-los a través de sigles, no escolten les bases. Les CUP formen part del moviment i simplement són les bases.

La unitat popular no ha nascut ahir, ni és cap invent organitzat a corre-cuita. Les Candidatures d’Unitat Popular tenen molts anys d’història i de lluita.

Allò que més m’atreu de les CUP, no és tant el contingut polític, sinó la forma: com s’organitzen, com s’hi participa, l’organització de base assembleària, la rotació constant de responsabilitats, la limitació de mandats i de salari, etc. En definitiva, la seva radicalitat democràtica.

Quan sents la gent de les CUP de prop, perceps una gran sensació d’honestedat i coherència. No perquè siguin superhomes ni superdones, sinó perquè practiquen una democràcia directa i real, participativa i social, on l’autocrítica esdevé quotidiana. I això, en política i arreu, es nota i se sent.

Les Candidatures d’Unitat Popular tenen clar que sense un moviment organitzat al carrer, la lluita institucional no té sentit. I que si no es conjuguen aquestes dues qüestions la participació institucional per si mateixa no fa més que legitimar unes institucions que simplement gestionen conflictes en benefici dels que més tenen.

Només amb la lluita al carrer podrem fer de la lluita institucional una eina al servei de les classes populars. I en aquest sentit a les CUP ho tenen clar; un dels seus candidats al Parlament de la Generalitat definia molt gràficament què volien ser si treuen diputades: seran ”un tros de carrer a les institucions”.

Tanmateix, les CUP també tenen reptes a afrontar en aquest nou camí que emprenen: continuar mantenint el control en la presa de decisions quotidianes, seguir promovent els lideratges col·lectius, aprofundir en la participació política de les dones, que la tasca institucional no absorbeixi la lluita al carrer, etc.

A Mallorca encara no hi ha cap Candidatura d’Unitat Popular, però sí projectes municipalistes que ens il·lusionen amb la seva forma de fer política i, en certa manera, desprenen el mateix esperit que la CUP (com ara el Col·lectiu Albaïna de Sóller, Alternativa per Pollença o Bloc per Felanitx). Des de Ciutat miram amb expectació aquests pobles i les seves gents, i vivim amb il·lusió els moviments que s’estan donant també al País Valencià en aquest sentit. Compartim camí, projecte i empenta. Però diumenge, encara que sigui només per un dia, a moltes mallorquines i mallorquins en agradaria viure a Cornellà, Molins de Rei o Berga per poder votar amb alegria.

 Emylse Mas Mir
Mestra d’Educació Infantil

4 Comentaris »

  • menjaurnes escrigué:

    ODIO A LOS PARTIDOS
    Tío Marx está podrio, tío Mao está cagao 
    Jesucristo está en mi culo y Buda en mi oreja, 
    Hitler tiene sucesores y nadie los ve 
     
    ¡Odio a los partidos, fuego a las banderas! 
    ¡Odio a los partidos, fuego a las banderas! 
     
    En el nombre de una idea yo no me quiero morir 
    Pensadores en sillones no me van a dividir 
    Y tus bonitas banderas a mi espalda quedan 
     
    ¡Odio a los partidos, fuego a las banderas! 
    ¡Odio a los partidos, fuego a las banderas! 
     
    Por aquí el tiempo es bueno y el niño come muy bien 
    A la mierda ideologías, ideólogos también 
     
    No me sigas ni me adores que yo no te sigo a tí 
    Allá tú y tu ideología… yo tengo la mía 
     
    ¡Odio a los partidos, fuego a las banderas! 
    ¡Odio a los partidos! 
    Fuego, fuego, fuego, fuego, fuego

  • UP escrigué:

    Molt bé menjaurnes, gran argumentació…si tens coses per aportar escriu i debat per favor.
     
    Personalment em qued amb la frase de David Fernandez: “No deixarem de fer-lis la vida impossible mentre ells ens la facin impossible a nosaltres!”. Això és el que vol fer la CUP al parlament: la vida impossible a l’establishment capitalista.

  • menjaurnes escrigué:

    QUAN ELS ESTATS ES DIVIDEIXEN ELS POLICIES, ELS MILITARS I ELS POLÍTICS ES MULTIPLIQUEN

  • piltrafa escrigué:

    menjaurnes, se t’ha indigestat qualque urna, fillet.
    Les coses s’han de raonar i argumentar. I en aquest article s’intenta fer-ho.
    Jo trob les CUP una iniciativa molt bona i necessària. Més enllà d’anar cantant cançonetes i no fent res.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.