Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Opinió, Publicació oberta

Sobre les pintades als que no pinten res

Publicat per dia 16 abril 2016 – 15:17Cap comentari | 495 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Commoció, astorament, alarma social, escàndol… Malauradament, no estem xerrant de les reaccions a la publicació de l’Índex de Pressió Humana a Mallorca, on es constata que a l’agost de l’any passat s’assolí el valor màxim en la història de l’illa amb un total de 1.425.063 persones; ni de la dada que senyala Ciutat com la quarta població més cara de l’Estat per viure i la que té el preu de la llet més alt; ni de l’estudi que diu que Mallorca té només una plaça legal per cada 38 turistes; ni de la imminent sequia que sacsejarà les nostres cases i els nostres camps – no els hotels – aquest estiu quan sabem que els turistes consumeixen el doble d’aigua que els residents o mentre el Govern es dedica a promocionar el golf, l’activitat turística que més aigua requereix; ni de l’anàlisi que mostra una baixada del 18% de renda per habitant a les illes en comparació a l’ascens del 25% en nombre de turistes; ni la recent legalització de la monstruosa urbanització de Bellavista… 1Aquestes són sols algunes de les esgarrifoses notícies dels darrers mesos, per què si ens retrotreim en els temps n’hauríem de fer un llibre aposta. A lo que anàvem, cap d’aquestes situacions, per dir-li de qualque manera, ha provocat ni la incomoditat i organització als barris, ni el pronunciament del Batle condemnant-ho, ni les portades dels mitjans anunciant el desgavell, ni la celeritat alhora de resoldre-ho pels serveis públics, ni la mobilització policial per cercar culpables, res. El que sí ha provocat totes aquestes reaccions, i les que queden, són les pintades contra el «terrorisme turístic» aparegudes al Casc Antic de Ciutat aquests dies. Si bé hem de tenir en compte que d’on no n’hi ha no en cerquis és interessant veure el rebombori que s’ha creat, i qui l’ha creat, per avançar i situar postures quan es toca la gallina dels ous d’or. Ciutadans de bé, premsa escrita i televisada, polítics, hotelers i turoperadors han fet botar les alarmes per què a qualcú se li ha ocorregut rompre amb la cerimònia de beatificació quotidiana del turisme.

Els primers en posar el crit al cel han estat els de l’Associació de Veïns de la Seu. Deu ser que ja han trobat lloc on aparcar o que sofreixen d’amnèsia selectiva però no farà ni tres mesos que s’expressaven molestos per la conversió del seu barri en un parc temàtic i ara resulta que fan de les pintades contra els turistes el seu leitmotiv d’existència-denúncia. Sort o desgràcia de que avui en dia una associació de veïns no és representant real del seu barri, ni de què tots els que viuen, o sobreviuen, en el Casc Antic estan tan agraïts amb el turisme. Associació que d’entre altres coses està presidida pel nº 23 per les llistes del PP a Ciutat en les darreres eleccions, un tal Luis Clar. Tals pares, tals fills. Mostra d’això es que quan a Can Alcover aparegueren pintades feixistes amb esvàstiques i lemes catalanòfobs no mogueren ni un dit.

En la nota de premsa que han emès denuncien una sèrie de coses il·lustratives del pensament del bon ciutadà2 i que la majoria de mitjans han repetit com a cotorres.

”Els veïns de la Seu són els primers perjudicats per la falta de gestió per part de l’Ajuntament davant la massificació turística que pateix el barri i les seves conseqüències’’

Falta de gestió de l’Ajuntament en el Casc Antic? O sigui, de veres? Des d’aquests humils línies convido a les veïnes de l’Associació a fer un passeig per es Camp redó, Son Gotleu, Polígon de Llevant o Son Oliva per què vegin lo que és falta de gestió. En qualsevol cas, són les primeres afectades per qualque assumpte les que han d’agafar les rendes de la seva lluita i no delegar en qui precisament a permès any rere any que el seu entorn es transformi en un circuït tancat exclusiu per als turistes. La massificació turística no és l’únic que afecta al barri de la Seu. La principal conseqüència de la turistització d’aquest barri és la desaparició pràctica de cultura veïnal, popular i comunitària. El teixit social ha estat substituït per teixit comercial i patrimonial al servei del visitant relegant a l’habitant del Casc Antic en un foraster dins casa seva.

’’Tourist you are the terrorist’’

”Cort s’ha desentès del problema al·legant que són els veïns els qui han d’encarregar-se de repintar les seves façanes i parets.’’ i que a més de patir ’’el pes de la saturació turística ara han d’encarregar-se de netejar les pintades i de conservar el barri’’

En sintonia amb lo anterior s’ha de remarcar que és precisament allà on hi ha falta de gestió on abunda la auto-gestió. Concepte i pràctica que l’Associació va emprendre en protesta per lo des aparcaments però que ara han oblidat ja que contínuament interpel·len a l’Ajuntament a actuar i no a aplicar ells mateixos la solució. Dins de lo dolent, ves estat bo que els veïns haguessin esborrat les pintades ells mateixos, així almenys s’hauria aconseguit quelcom d’auto-organització de barri, però no és el cas. També s’ha de dir que s’han de tenir poques feines per situar unes pintades com a prioritat dins els quefers del barri si tenim en compte la greu situació de guirificació que afecta al Casc Antic.

’’Guiris go home’’

’’deploren que es degradi el patrimoni i s’enlletgeixi el barri d’aquesta manera”

Pegant una ullada a les fotografies es pot veure com les pintades han estat fetes a edificis abandonats o propietats de immobiliàries, on possiblement s’hi creïn allotjaments per turistes i no precisament de baix cost, hotels opulents, edificis institucionals vinculats al turisme, cotxeries amb més grafits que porta i al mobiliari urbà gris i avorrit. En qualsevol cas, no s’han afectat habitatges particulars de veïns ’’desprotegits per l’Administració’’. Així que res de degradació del patrimoni.  A més, si un fa una volta pel Casc Antic vorà que hi ha altres pintades que no han sortit fotografiades ni difoses que no van explícitament contra el turistes: ’’Per l’abolició dels pisos turístics’’, ’’Aturem la gentrificació’’ o ’’Ciutat no és un parc temàtic’’ són algunes de les múltiples cuestions i respostes, tal vegada no tan destructives com altres, que es plantegen a la dominació turística i que, curiosament, no han aparegut als mitjans. En quan a que s’enlletgeixi el barri, crec que el plantejament del debat en termes de lo decorós o no dels grafit ignora una realitat essencial: la necessitat d’expressar-se críticament i per les vies que calgui quan els mass-merda callen, manipulen i invisibilitzen la immensa majoria de conflictes en base a les lògiques de la morbositat, el sensacionalisme i el conservadorisme. Crec que dins una societat que des de els anys 60 ve sofrint el bombardeig massiu de les bonances del turisme i que fins el moment no ha rebut altra cosa que massificació, destrucció del territori, especulació, precarietat, gentrificació, banalització cultural i un sense fi de greuges esdevinguts pel gegant turístic, un poc de contestació social en forma d’innocents pintures a les parets no ve gens malament. O al manco no suposa ni una mil·lèsima part de les nocivitats que el turisme ha imposat a les illes. Lo que de veres enlletgeix el barri és el desplaçament forçat de la població autòctona que no es pot permetre viure en un cada cop més progressiu ghetto d’alemanys rics; l’extinció de la tenda de tota la vida en detriment dels restaurant i tendes hipsters a preus desorbitats; la manca d’espais comunitaris – menjadors socials, casals, associacions – per donar lloc a hotels i immobiliàries de luxe; la congestió i col·lapse de les places i carrers on les habitants no tenim lloc; la degeneració de les nostres vides a éssers de segona que hem de renunciar a la nostra vida durant 6 mesos – i amb això de la desestacionalització ja durant tot l’any – per a què el turista pugui gaudir del paisatge urbà amb totes les comoditats. Per nombrar tan sols alguns dels exemples més il·lustratius de la deriva de la nostra ciutat cap un hotel tot inclòs amb vistes al mar.

’’Tourist go home, refugees welcome’’ a la porta del Palma Suites

”L’entitat veïnal també demana a Cort més implicació davant el vandalisme i les pintades”.

La conseqüència directa d’aquest tipus d’afirmacions de major seguretat i convivència el que amaguenés més control i repressió cap a qui no accepta el model de societat en el que vivim. Com ja testimonia la col·locació, dos dies després de la notícia, de més càmeres al barri de la Seu. Si no en teníem a bastament amb què se’ns hagués fet empassar la indústria turística com la panacea ara a damunt les que s’hi resisteixen han de ser perseguides i assenyalades. El vàndals de ben de veres que assolen Ciutat i l’illa sencera duen xancles, un mapa i van arrebossats de crema de sol. Hi ha actes vandàlics molt pitjors que empunyar un esprai3.

’’No et protegeixen, et vigilen’’

’’El Govern tem que la saturació de l’estiu provoqui reaccions antiturístiques’’

La nota de premsa d’una part dels veïns, i possiblement les pintades també, vessin quedat en no res si els mitjans d’arreu no ho haguessin publicitat a cop de titular agressiu. Fent creure que tot el centre de Ciutat ha estat objecte de les pintades quan en realitat es tracta de punts molt concrets i no atzarosos. Buidant les pintades de contingut polític i fent passar l’acció com un acte d’annerots. A la pressió mediàtica i les acusacions dels veïns contra Cort, mestre Hila ha corregut a condemnar les accions, a dir quins són els llocs apropiats per a fer política i quins no, fer piulades mostrant l’eficàcia de la neteja i a demanar a la Policia Local – si, aquella que no el vol ni veure – que en trobi els responsables com si dels autors d’un atemptat es tractàs. A tot això EMAYA, ha estat ràpida i veloç a netejar-ho mentre hi ha carrers de Ciutat pels que no passen ni la granera impregnats d’un aroma a pixum que contrasta amb les polides aceres de c/Colom o Palau reial. Per a més inri, han sortit els oportunistes de torn, en aquest cas els hotelers de Ciutat, diguen que les pintades són culpa del Govern (que més voldríem!) i que el dany és irreparable ja que quedarà en la ment dels turistes (tant de bo!).

Una de les conclusions que en podem treure d’aquesta experiència, és que l’establishment mallorquí i tots els seus agregats – mitjans, policia, administracions, ciutadania benestant – es mouran aviat i contundents contra els dissidents del turisme i qui es surti de les vies oficials de poder. Preocupació, inquietud, nirvis i por per l’efecte que puguin causar quatre pintades entre la societat i els turistes. Emparant-se amb l’excusa del patrimoni i la imatge de la Ciutat estan deixant caure les seves màscares de eco-progres, aferrant-se de la mateixa manera que els seus predecessors al dogma turístic. Pensament únic, criminalització, pacificació social, vigilància… Aquestes són les eines dels ajuntaments del canvi… del canvi de collar.

Per últim s’ha de dir que les pintades i reaccions socials crítiques amb el turisme no són endèmiques ni originàries de Ciutat. A altres poblacions també fortament afectades per la turistització com Barcelona, Lisboa, Florència o Berlín les parets també han començat a xerrar davant el silenci i univocitat dels mitjans.

Barcelona

Florència

Lisboa

Berlín

Caiguin bé o malament les pintades, han tret a les parets quelcom teníem tots al cap i no sabíem plantejar. Han posat damunt la taula un debat imprescindible just abans d’afrontar un dels estius més carregats que afrontarà l’illa. El dilema ja era aquí, només va cobrant forma. Podem esborrar les pintures i fer com si res hagués passat, però així ja no hi haurà res que fer i haurem perdut Mallorca. O podem plantar cara, rompre el silenci i sortir al carrer. Dient ben clar allò que ja és un dit popular: qui estima Mallorca, no la destrueix. Llavors si el turisme destrueix la Ciutat, la estimen els turistes? Pot ser els hi agradi, per comprar, per passejar, per dormir, però no l’estimen i viuen com noltros.

Així doncs, faríem bé els mallorquins en ajustar-mos els prismàtics i fixar-mosen qui de veres està destruint la Ciutat. Si bé n’hi ha uns que la pinten, n’hi ha d’altres que no hi pinten res. És amb aquests darrers amb els que hem d’anar alerta, per què de lo contrari no seran només pintades lo que haurà quedat esborrat.

 ”El turisme és com el foc: pot escalfar la teva sopa però també pot cremar casa teva”

- Proverbi xinés

1Per a qui li interessi indagar en l’allau d’arguments contra el turisme: https://totinclos.noblogs.org/

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.