Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Opinió, Publicació oberta

[Opinió] No només s’ha colat el patriarcat

Publicat per dia 9 octubre 2015 – 12:4118 Comentaris | 1.524 views

[Opinió] No només s’ha colat el patriarcat

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Algunes de les persones que el dissabte capvespre vàrem anar a la Fira del Llibre Anarquista, partírem entre decebuts i avergonyits.

La qüestió és que dins el programa d’actes hi havia una taula rodona amb el títol «Esdevenir governants o esdevenir ingovernables?» i es tractava de debatre sobre les possibilitats, limitacions i contradiccions de la via institucional. A la taula s’havia convidat un membre de Som Palma, un de la CUP de Ciutat, un d’Alternativa per Pollença, un de la Coordinadora Llibertària i un de la revista «Vot en negre».

El tema que es plantejava era interessant i més perquè feia coincidir en un mateix espai gent de l’àmbit llibertari i també gent de l’esquerra municipalista i anticapitalista. A priori, hi havia els condiments idonis perquè es generés un bon debat en el pla de les idees, una confrontació entre projectes i anàlisis de les contradiccions que se’ns plantegen a molts en la lluita diària.

En lloc d’això, i tot i que hi va haver algunes intervencions serioses i que volien generar debat, va predominar un clima hostil, ofensiu i de desqualificació en el pla personal (que també és polític), i que va posar a una part dels assistents a la defensiva i a altres en una situació incòmoda.

Ja la primera intervenció en el debat «Mi pregunta para los ponentes es qué tal se vive del capital, qué tal se vive del cuento», i que no va fer precisament un espontani que passava sinó un membre més o menys actiu de la CNT, va representar la primera mostra de pobresa intel·lectual i de prejudicis de la vetlada. A part de demostrar amb aquella pregunta que desconeixia per complet les persones i el projecte polític de la majoria dels que estaven allà, no deixava més opció o que els ponents li haguessin de justificar de què vivien en realitat i demanar-li el mateix a ell, o bé ignorar-lo, que és el que es va fer. El problema és que les intervencions d’aquest estil no s’acabaren amb ell: un que no es dirigia a la gent de la taula perquè «yo no hablo con políticos ni con policías», un altre que directament va demanar torn per insultar als de la taula cridant que eren «unos comemierdas». Infantilisme, pobresa intel·lectual i testosterona a rompre.

Les persones responsables de l’organització de l’acte havien d’haver aturat aquella dinàmica des de la primera intervenció, bàsicament per dos motius: en primer lloc, per una qüestió bàsica de respecte cap a les persones (persones que per altra banda, no tenien cap necessitat de ser allà i que hi anaven amb ganes i expectació per compartir experiències, reflexions, desitjos, contradiccions, opinions diverses i diferents…) i, en segon lloc, perquè es fugia de l’objectiu del debat. Permetre allò va desvirtuar totalment el debat, que va passar del possible ric intercanvi racional d’idees que podria haver estat, a un haver de mostrar o demostrar el rebuig o no, o haver de sortir en defensa de…, situant-nos en un pla emocional i irracional intel·lectualment gens productiu.

El moviment llibertari no és prou madur com per debatre sense haver de recórrer als prejudicis i als eslògans ja desgastats? Evidentment aquesta pregunta conté una generalització injusta, perquè si no directament no s’hauria organitzat aquell debat. Però va quedar pal·lès que no es va ser capaç de garantir les mínimes condicions imprescindibles perquè es pugués dur a terme un debat com aquell.

La Fira entenem que pretén ser un esdeveniment que ajudi a la formació i difusió de les pràctiques llibertàries, una mostra de la fortalesa del moviment, un generador de debat viu i profund. Però també un espai obert que pot atreure companys d’altres sensibilitats polítiques (molt properes a les praxis i fonaments polítics llibertaris), o fins i tot crear vincles de cooperació en alguns àmbits de lluita, en un moment que ningú va sobrat de forces.

En canvi, és ben possible que si algú es va acostar aquell capvespre amb curiositat, amb inquietuds o amb ganes de conèixer el què, se n’anés, com vàrem partir alguns, amb una sensació de mal rotllo gens il·lusionant.

Antònia Cerdà, Marina Llobera, Ivan Murray, Guillem Barceló

18 Comentaris »

  • Lluc escrigué:

    Me pareix absolutament aberrant que pasin aquestes coses en actes de moviments socials, tant pel que fa a les intervencions i igual o pitjor pel que fa a la innacció de l’organització de l’acte.
    Vergonya cavallers.

  • Marc Peris escrigué:

    Sóc membre de la CUP, porte des del principi anant a la Fira i mai havia presenciat un linxament com aquest. Em sembla trist, no ja pels personatges que esgrimiren prejudicis i tòpics, quan no insults vers les que hi érem allà, sinó per les organitzadores, que al dia següent em deien que havia anat de meravella. Ja la primera intervenció, preparada, serví per caldejar l’ambient. Francament un altre any busqueu algú altre per rebre, el format sí que fomentava l’espectacle, un circ muntat a la nostra costa, no un vertader debat. Trist.

    • lloron escrigué:

      Creo que gran parte del problema parte de lo pretencioso de tratar de acercar posturas entre dos vías que llevan muchas décadas por caminos diferentes. Es fácil valorar que no se va a resolver en un debate tan corto. Aquí hay diferentes maneras de entender la política, confrontadas, y cada cual expuso , con una u otra contundencia o acierto, sus posicionamientos. 
      ¿Consiste acaso la tarea de moderar en vetar y marcar a las intervenciones del turno abierto, como y en que tono exponer?? ¿Es todo el debate un fracaso si en las libres intervenciones personales surgen opiniones aderezadas con palabrotas??
      Si parece que a algunxs les da la impresión de que no se moderó bien el debate es un asunto que se puede o no compartir, pero descalificar a la Fira o todo un movimiento por ello me parece tendencioso. Exageraciones como denominar linchamiento a lo que allí se vivió me hacen entrever un victimismo tan falto de argumentos como las citadas salidas de tono. Si un debate como aquel es considerado agresividad, los escraches en casa de un banquero supongo que son calificables de terrorismo…
      Sabiendo que entre algunas de las múltiples tendencias del entorno libertario se ha calificado históricamente a la vía institucional con adjetivos mucho mas agresivos sin que se ponga el grito en el cielo… que pretendíamos en un debate entre posturas tan antagonistas? Paz y buenas palabras? las hubo, pero no en todo momento. Yo no observe que se coartase la libertad de expresión de nadie en el turno de palabras, y eso si que me habría parecido realmente grave.
      Personalmente aprecio a algunas de las personas invitadas representando a partidos políticos, pero detesto el cargo que ostentan, como individuo que cree en la acción directa y que considera que la vía institucional no es mas que un robo que no comparto. Lxs anarquistas abogamos por la disolución del estado… que nos extraña de que desde nuestros posicionamientos se ataque a la clase dirigente (sea del pelaje que sea)?? Pues parece que no lo tenemos tan claro ni entre los mismos libertarios, siempre bajos de autoestima, vista la verguenza hacia todo el movimiento, que han padecido algunos por intervenciones que no representaban a nadie más que a quien las exponía.
      Si nos ponemos sensibles habrá quien, desde sensibilidades antiautoritarias, se ofenda de que representantes del estado participen en la mismas jornadas en que también se da voz a presxs victimas de montajes orquestados por el aparato policial que algún día algunos de esos izquierdistas aspiran a controlar. Y si algunos consideran que se les ha utilizado para organizar un circo, es que hay quien no asume el papel que le asigna la política a sus representantes.
      La división entre posturas en ciertos puntos ya existía y solo se ha echo más patente, seguimos limitándonos a hablar solo de tonos? Como si no tuviéramos suficientes miserias…
       

      • Joan f. mestre escrigué:

        Molt més enllà de la llibertat individual -que és també el màxim exponent del liberalisme- el problema de fons l’has deixat molt clar, conflicte entre ideologies, perquè allò de cercar el bé comú no entra dins els paràmetres de la teva llibertat individual? El que crec que queda palès és una falta flagrant de coneixement del món que ens envolta, d’allò i d’aquelles persones que des de “l’Esquerra” defensam. És molt senzill viure en un món de purisme -especialment si has nascut en una gran ciutat o un poble gran- on et relaciones única i exclusivament amb gent que pensa i actua com tu -guetto-. Així comença el discurs esquerranós que se centra en veure quí és el més comunista, el més anarquista, en resum, el més autèntic, obviant allò tant sa i per l’altra banda tant humà com són les contradiccions. 
        Anem a conèixer a la classe treballadora, perquè malauradament la gran majoria de gent que he pogut conéixer dins el “mundillo” no prové precisament d’una família de pagesos, ferreres, fusters.. i tampoc les seves aspiracions professionals s’hi relacionen, més bé opten per esdevenir professionals liberals. Quant toqueu amb les mans la realitat veureu en la lluita institucional un camí o un altre, però no ho fareu des de la demagògia més sectària i poc contrastable. Aneu i parlau amb regidors i regidores de la CUP per exemple, especialment de pobles on governen i veureu que molts per 180€ nets al mes, fer 8-10h diàries no és precisament per una voluntat d’esdevenir opressor, sinó un acte de solidaritat humana per poder transmetre a nivell municipal un seguit de canvis -que segurament són insuficients- que poden donar ales als nostres moviments i a la gent que realment ho necessita. 
         
         

      • Joan f. mestre escrigué:

        Molt més enllà de la llibertat individual -que és també el màxim exponent del liberalisme- el problema de fons l’has deixat molt clar, conflicte entre ideologies, perquè allò de cercar el bé comú no entra dins els paràmetres de la teva llibertat individual? El que crec que queda palès és una falta flagrant de coneixement del món que ens envolta, d’allò i d’aquelles persones que des de “l’Esquerra” defensam. És molt senzill viure en un món de purisme -especialment si has nascut en una gran ciutat o un poble gran- on et relaciones única i exclusivament amb gent que pensa i actua com tu -guetto-. Així comença el discurs esquerranós que se centra en veure qui és el més comunista, el més anarquista, en resum, el més autèntic, obviant allò tan sa i per l’altra banda tant humà com són les contradiccions.Anem a conèixer a la classe treballadora, perquè malauradament la gran majoria de gent que he pogut conéixer dins el “mundillo” no prové precisament d’una família de pagesos, ferreres, fusters.. i tampoc les seves aspiracions professionals s’hi relacionen, més aviat opten per esdevenir professionals liberals. Quan toqueu amb les mans la realitat veureu en la lluita institucional un camí o un altre, però no ho fareu des de la demagògia més sectària i poc contrastable. Aneu i parlau amb regidors i regidores de la CUP per exemple, especialment de pobles on governen i veureu que molts per 180€ nets al mes, fer 8-10h diàries no és precisament per una voluntat d’esdevenir opressor, sinó un acte de solidaritat humana per poder transmetre a nivell municipal un seguit de canvis -que segurament són insuficients- que poden donar ales als nostres moviments i a la gent que realment ho necessita.

  • un de cnt escrigué:

    Només vull aportar un apunt que crec que és important. Quan deis un membre destacat de la Cnt, estau ja ficant dins el mateix sac a aquesta organització. Molts de la Cnt no estem d’acord en com es va desenvolupar l’acte i que un de la Cnt tingui el nivell d’argumentació d’un mosquit, no fa que tota la organització sigui responsable.
    Per reste, estic totalment d’acord en el que deis, i esper, pel bé de la Fira, que  es faci public un comunicat de recolzament als companys i companyes atacades i si Peris pintava totalment com un linxament, trist molt trist.

  • Emilià escrigué:

     
    Sóc membre de la Coordinadora Llibertària de Mallorca (CLM) i vaig participar en l’organització de la III Fira del Llibre Anarquista i crec que és una llàstima que fets com aquests enterboleixin un esdeveniment que crec va ser força interessant.
     
    És evident que ningú no pot preveure les intervencions de la gent del públic en un debat obert, però sí que penso que des de la mesa de moderació s’hauria d’haver aturat el despropòsit que es va donar i demanar disculpes no només a les persones ofeses sinó a tot el públic que va patir aquest espectacle ignominiós.
     
    La CLM no va estar a l’alçada dels fets i jo, com a membre d’ella, em sento responsable en la mesura que em pertoca. Encara no ens hem reunit per parlar sobre la valoració de la Fira, però espero que almenys sapiguem sinó remeiar la feta si pal·liar-la.
     
    Estic ficat en el moviment llibertari des de la meva adolescència i sempre m’he sentit orgullós d’això, però us asseguro, amic i amigues, que aquell dia em vaig sentir empegueït i avergonyit de ser anarquista.
     
    Emilià
     

    • Toni escrigué:

      Vaja, vaja… Com a membre actiu del moviment llibertari em fa avergonyir tot el que comentau. Jo la veritat és que ja fa anys que les moderacions de la Fira no m’agraden perquè es dóna massa llibertat d’opinió a gent que no té ni criteri ni “capet” (s’ha de dir que a vegades és difícil dominar a gent que té les seves facultats pertorbades). Jo hi vaig estar una estona a la taula rodona i a la primera intervenció que comentau ja em va bollir la sang i juntament amb la meva comnpanya decidirem partir per raons personals i perquè ja de tot d’una ens va desagradar molt aquell ambient…. Però vaja, pel que deis la cosa encara es va embrutar i molt……
      Si el moviment llibertari no ha agafat la força que hauria de tenir només té que veure amb raons personals… idò els que diuen que professen aquestes idees no estan gens (ni un pam) a l’altura de l’ideal que diuen aspirar.
      Antoni Pallicer Mateu

  • una organitzadora escrigué:

    Bones,
    Com a membre de l’organització, i com que tenim fixada l’assemblea de valoració per d’aquí quasi 2 setmanes, m’aventuraré a donar la meva opinió personal, per no seguir donant la impressió que el “silenci públic” recolza el que passà durant l’esmentat debat.
    Primer de tot m’agradaria fer notar que l’acte es va preparar de molt bona fe (es necessitaren, com a mínim, tres reunions), amb ganes de debatre de tu a tu, des del respecte. Veiem amb preocupació com s’està tornant a apostar, des d’alguns sectors de l’esquerra anticapitalista, per la via institucional com si ignoréssim el passat (quan han vingut canvis des de les institucions?), tornant a donar la credibilitat perduda a la “democràcia” representativa tot perdent força als carrers (recordau el “no ens representen”? i les mobilitzacions dels anys 2011 i 2012?). Amb això no pretenc desviar el debat, sols fer notar que la intenció de l’acte no era provocar cap escarni públic, sinó de debatre sincerament: poder entendre quines possibilitats es troben utilitzant aquesta via ja que, nosaltres, pensem que pesen més les limitacions, les contradiccions i els efectes desmobilitzadors. Lamentablement, per les males formes d’uns pocs, el debat se’n va anar a norris.
    Entrant al tema: també crec que des de l’organització varem errar a l’hora de no haver intervingut quan es varen donar tals vergonyants intervencions. I no sols des de la taula: cap de nosaltres va tenir el valor de, al menys, desmarcar-nos de tot allò pel que, amb el nostre silenci, va donar la sensació de tolerància cap aquelles actituds (encara que algunes callaren per no donar-lis importància, per ignorar-los). Pel que a mi respecta, tals comentaris em varen produir molta de vergonya i fàstic. Sense floritures: el debat se’ns va anar de les mans, no varem saber crear un espai de respecte per poder intervenir i argumentar amb tranquil·litat.
    Ara bé, un parell de puntualitzacions sobre les intervencions:
    1) Sobre el membre de CNT que va fer tal comentari infantil, subscric les paraules les comentarista ‘un de cnt’. No vull dedicar-li ni mitja paraula més: no la mereix.
    2) La resta de les intervencions als que es fan al·lusió (i que identific com els que atacaren directament a les ponents de partits polítics; crec que la resta intentaren aportar al debat), provingueren de persones de fora de Mallorca. No és per justificar l’actitud d’aquestes, ni molt menys, i tampoc ens lliura de no haver intervingut. Ara bé, crec que voler utilitzar aquelles repugnants intervencions per imputar-les al moviment llibertari en general -i en concret a les llibertàries mallorquines-, tal com fan les signants de la carta, és, com a poc, injust. I repeteixo: sí que erràrem a l’hora de no haver fet res per tallar aquella dinàmica.
    3) A Peris: a part dels atacs als que es fa referència a la carta no hi hagué pus cap altre (llevat de les crítiques a la CUP per haver firmat l’Ordenança Cívica a Berga), així que diria que exageres quan xerres de linxament. A més, m’agradaria saber quines organitzadores te varen dir al dia següent que el debat “va anar de meravella” ja que, amb totes les que he xerrat, cap me va donar tal impressió. No fiquem més merda de la que ja hi ha, per favor…
    Per acabar, reiterar que lamento els fets ocorreguts i que cap de nosaltres (jo inclòs) fes res. Crec legítima aquesta crítica pública ja que els fets també ho foren. No crec que siguem tant idiotes d’emparar uns fets vergonyants que, a més, ens faran més mal que bé (tant per la imatge donada com pel mal que s’hagi pogut fer a les ponents participants).
    Salut i autocrítica.

  • N. escrigué:

    - No comparto ni la estupidez ni el tipo de razonamiento simplista de algunos comentarios que se hicieron, pero me parece que deberíamos darles un valor relativo: y es que esos modos EXISTEN. Si reclamamos libertad de expresión (esto es, TODO PUEDE DECIRSE), esto es lo que nos vamos a encontrar inevitablemente, ya sea en debates políticos o en casa. A partir de aquí, ¿qué hacemos con esas actitudes? Hay varias opciones:
    1. Silenciarlos decidiendo lo que puede y no puede decirse, protegiéndose en ese invento burgués del “derecho al honor” para no escuchar lo que no se quiere a la vez que se traiciona el derecho a la expresión libre. Para ello los moderadores tendrían que haber hecho de jueces y policías decidiendo lo que está bien y lo que está mal, quién puede decir qué y cómo, intentando mantener un ambiente cordial, amable de cara al auditorio. Con ello se ganaría una bonita tarde conciliadora, pero falsa en cuanto que intenta ocultar las contradicciones y las opiniones diversas, que es a lo que íbamos. En una mesa redonda, ABIERTA, entre política institucional y anarquistas es inevitable que esto ocurra tarde o temprano, y todas lo sabemos. No todo pueden ser sonrisas y acuerdos porque no todos están dispuestos a ello. Bienvenidos al mundo real.
    2. Enfrentarse a sus opiniones simplistas con argumentos serios que demuestren la estupidez generalista que reside en ese tipo de actitudes, mostrando una de las fallas estructurales de nuestra manera de pensar y actuar (“todos los/las X son Y”). Porque “infantilismo, pobreza intelectual y testosterona” son actitudes que para cualquier persona adulta, intelectualmente rica y con cierta sensibilidad son fácilmente rebatibles. ¿Es que ese tipo de comentarios y actitudes no son parte del problema divisionista en cualquier tipo de lucha política, tanto dentro de los grupos como entre ellos? El coraje para enfrentarse a ellos, tanto por parte de los invitados y los moderadores como del público que asistió, fue nulo (y cuando digo “enfrentarse” digo con argumentos serios, no con más insultos). A todos los que se sintieron “decepcionados y avergonzados” habría que preguntarles qué hicieron para evitar esos estados. Si se fueron sin hacer nada, está claro que eran ESPECTADORES COBARDES. Si se quedaron y tragaron, ESPECTADORES MORBOSOS. Es muy fácil escribir artículos y comunicados DESPUÉS, lamentándose de lo ocurrido sin haber hecho nada por la “causa justa” cuando era el momento.
    3. No hacer ni p*** caso, dejando que ese tipo de opiniones y formas mueran por sí solas por el rechazo a entrar en el juego, a darles bola, dejando al provocador sólo con su estupidez. Que en esto de ningunear y de no hacer caso a tonterías todas tenemos experiencia. Esta opción también queda descartada, pues aquí estamos, dándole bola.
    Voy a repetirlo: no estoy de acuerdo con esas actitudes simplistas e insultantes de ALGUNOS/AS. Pero tampoco estoy de acuerdo con la hipocresía de toda esta crítica, que también me parece simplista en cuanto a sus exigencias y corta de miras frente al problema que nos ocupa. Porque era una mesa abierta, todas defendemos la libertad de expresión, pero en cuanto alguien no habla “como debería” y desencadena una situación, nos acojonamos, nos callamos, y luego corremos a escribir artículos de repulsa y a darle al botón de “me gusta” en feisbuc en vez de LUCHAR cuando la situación lo requiere.
    Otra cuestión es la de que, efectivamente, esa mesa redonda era un ESPECTÁCULO. Porque ahí había ESPECTADORES silenciosos o murmurantes, no actores. ¿Cuántos no fueron a esa mesa porque se “olían” la escabechina? ¿Cuántos de los que fueron a ver a “sus” partidos se pasaron cualquiera de los otros días por la Fira? Porque hubo charlas y actos realmente estimulantes, de los que no creo que se hablen tanto como de esta situación, que no ocupó más que 3 horas de un programa de 4 días (y tendríais que haber oído a Pedro García Olivo, que con mucho desparpajo ahostió tanto a políticos como a activistas de todo calibre). Por no hablar del ambiente abierto y alegre que hicieron posible (casi) todas las personas participantes, que compartían con cualquiera dispuesto a ello, además de la organización que estuvo trabajando durante 4 meses para que fuera posible este punto de encuentro libre y autogestionado.
    Desde luego, el lugar para crear vínculos de cooperación o debates vivos y profundos, no es en una mesa redonda en la que claramente se dividen ponentes y espectadores, separados por una mesa y unos micros durante 3 horas. El lugar para ello fueron las 37 horas restantes, en las que se compartieron materiales, ideas, sensibilidades, comidas y risas.
    Nos vemos en la próxima.
     
    Besitos anárquicos.

  • un de cnt escrigué:

    A N, creo que confundes la libertad de expresión con el respeto. Mas bien no lo confundes porque tu mismo dejas claro que sabes diferenciarlo. Para mi un espacio libertario, es aquel donde se puede discutir libremente y que las actitudes xenofobas, homofobas, sexistas, machistas y que en definitiva tengan la intención de menospreciar y denigrar al compañero han de estar erradicadas. Es simple, pero nos cuesta en casos como el que nos ocupa, pero por contra en otros lo tenemos clarisimo.
    Bueno, poco mas, salut y es verdad que la Fira es algo mucho mas, pero los errores se han de afrontar y dar una buena solución sino eclipsan el resto.
    Salut i Fira
     

  • i escrigué:

    Més enllà del que s’ha expressat, que compartesc en gran mesura, crec que per respecte a la veritat, cal dir que sí que van haver dues intervencions des del públic que van posar en qüestió els comentaris agressius que es van vertir contra les persones convidades a la taula rodona. La pel·lícula no canvia massa amb això, però la cosa tampoc pot quedar en què allò era un cementeri d’insensibles o un fòrum de gent que es moria de vergonya i tenia vergonya de dir-ho.

  • M. escrigué:

    Sólo quería añadir, que como dice el compañero, desde el público sí que hubo alguna intervención señalando y poniendo en evidencia esos comentarios que a todos nos daba tanta vergënza. Me sorprendió que fuera uno de los más jóvenes de quienes estabamos allí el que nos diera una lección de respeto a todas.
    Está claro que se podía haber frenado desde la organización, pero, como ya se ha dicho, se tardó mucho en decir algo desde el público.
     
    Salut

  • Eugeni escrigué:

    Del DCVB:
     
    1. FIRA f.
    || 1. Mercat més important que l’ordinari, celebrat en lloc públic i en dies assenyalats,…
     
    DEL
    contracció de la prep. de i l’article el.
     
    1. LLIBRE m.:
    || 1. Conjunt de fulls escrits o impresos posats en l’orde en què han d’esser llegits.
     
    ANARQUISTA m. i f.
    Partidari de l’anarquisme.
     
    ANARQUISME m.
    Sistema propugnador de l’anarquia.
     
    ANARQUIA f., neol.:.
    || 1. Absència de govern.
     
     
     
    Com els nostres estimats A. M. Alcover i F. de B. Moll (un capellà i un ex-seminarista, falangista, editor i professor) no amplien la seva definició, ens haurem d’acollir, per exemple, a la entrada, molt mes substanciosa de la (mes coneguda que’l DCVB) Encyclopaedia Brittanica a la seva edició del 1910 escrita per en Piotr Kropotkin:
     
    «ANARCHISM (from the Gr. άν, and άρχη, contrary to authority), the name given to a principle or theory of life and conduct under which society is conceived without government – harmony in such a society being obtained, not by submission to law, or by obedience to any authority, but by free agreements…
     
    In virtue of the above principles the anarchists refuse to be party to the present state organization and to support it by infusing fresh blood into it. They do not seek to constitute, and invite the working men not to constitute, political parties in the parliaments. Accordingly, since the foundation of the International Working Men’s Association in 1864-1866, they have endeavoured to promote their ideas directly amongst the labour organizations and to induce those unions to a direct struggle against capital, without placing their faith in parliamentary legislation.»
     
    (Traducció, segóns softcatala.org, una mica corretgida): «ANARQUISME (del Grec άν, i άρχη, contrari a autoritat), el nom donat a un principi o teoria de la vida i la conducta sota quina societat és concebuda sense govern – harmonia en tal ser de societat obtingut, no per submissió a llei, o per obediència a qualsevol autoritat, però per acords lliures…
     
    En virtut dels principis descrits els anarquistes es neguen a prendre part a l’organització estatal present i per donar-la suport infonent-la de sang fresca. No busquen constituir, i conviden als treballadors a no fer-lo, partits polítics en els parlaments. Consegüentment, des de la fundació de l’associació dels Homes Laborables Internacionals dins 1864-1866, s’han esforçat per promoure les seves idees directament entre les organitzacions laborals i per induir a aquelles unions a una lluita directa contra capital, sense col·locar la seva fe en legislació parlamentària.».
     
    Moltes de les participants a la Fira no entenien que feia, doncs, una taula redona amb partits polítics, per molt «anticapitalistes», «assemblearis» o «nacionalistes» que fossin al programa d’una «Fira del Llibre Anarquista» i, com es diu en castellà «d’aquelles pols, aquests llots». La «educació» i la “vergonya” son conceptes culturals, mes aviat clasistes i burguesos,  del poder, que aquest empra sense cap enrogiment per enlletgir als seus oponents. Si a hores d’ara encara qualcú cau als seus jocs, allà ella!
     
    Tan sols em queda un dubte; si el pobre (intel·lectualment) company hi hagués a) parlat en català i/o b) estat membre de, per exemple, CGT o de qualsevol altra burrocràcia, s’hagués escrit aquesta diatriba en favor de la representació mediatitzada («de buen rollito»).
     
    Si no tenim clar que som i per tant, contra que lluitam, mal anem! (El que trobi mes faltes d’ortografia [fora del text traduït per softcatala.org] es durà una «piruleta»).
     

  • una a la que le gustó la fira escrigué:

    ¿¿¿Hubo algo de bueno en esta feria del libro???
    Porque no ha aparecido ni un sólo artículo en positivo en contrainfo, ni siquiera una crónica…
    Quizá deberíamos decirles a las compañeras que se han pasado no sé cuántos meses currándose el evento por puro amor al arte y a todas las que se dejaron su tiempo y dinero viajando para acercarnos libros o música, que el año que viene se queden en su casa escribiendo comunicados y comentarios en fakebook, que parece que es lo que nos importa.
    Porque, al contrario que las críticas constructivas, hechas desde el compañerismo y la alegría, me parece que este tipo de polémicas morbosas de patio de colegio sólo sirven para llevarnos al desánimo.
    Y más desánimo y palos es lo que menos necesitamos, que ya bastantes nos da este mundo hostil e idiotizado en el que nos ha tocado vivir.
    Así que, a todas las que se curraron la fira, GRACIES!
    A las que se calentaron más de la cuenta y soltaron sus insultos para quedarse agusto: mirad lo que habéis conseguido – que esto sea el titular de la fira.
    Y a las aficionadas a echar mierda burocrática sobre sus compañeras o a hacer de para-policías de la corrección política desde el confort de una pantalla de ordenador: por favor, aprended a hablar las cosas cara cara o si no, ¿por qué no os pasáis a los foros de telecinco?

  • Marc Peris escrigué:

    A totes les companyes anarquistes, que en són moltes, no només les que han comentat per ací, que han aplicat l’autocrítica, enhorabona, això us honora.Trobe que és necessària per seguir avançant. A les que escama la crítica (tot i que argumentada i respectuosa) potser entenguen com ens vàrem sentir les persones que hi érem. A la fira hi he anat cada any, és un espai interessant de trobada i em considere proper al moviment anarquista, més enllà d’etiquetes. Per això m’entristeix el que va passar. Insistesc, fou més un linxament que un debat, si aquest realment interessa, es pot fer molt millor.

  • María B escrigué:

    Si bien parte de la opinión de este artículo la comparto: el debate se ampañó con exabruptos que no nos dejaron buen sabor de boca; no comparto ni la forma ni el medio de realizar la crítica, porque deja peor sabor de boca, cuando yo la fira la valoro como un éxito de asistencia, temáticas, amplitud de vías expuestas y debate generado. Fueron cuatro días y no un solo debate concreto.
     
    Tampoco comparto el señalar a la organización o moderación.
     
    Toda la que haya moderado sabe, por una parte la dificultad que entraña y que una buena o mala moderación no depende solo de la figura de moderación, sino del grupo, respuesta, apoyo y respeto de los moderados. 
    Muchas hemos entendido que la libertad para expresar tus opiniones ha de ser siempre respetuosa con las otras personas: y esto es, aparte de no insultar gratuitamente, no hacer perder el tiempo imponiendo una línea de opiniones que nada tienen que ver con el tema tratado y en nada pueden hacer avanzar el debate. Pero otras no lo llegan a entender y no les paramos los pies.
     
    Es un problema colectivo, no de moderación, porque en otros contextos y con otros moderadores surgen estas dinámicas y ante esta problemática cualquier forma individual de abordarlo es mala. Es un problema colectivo, porque además suelen ser las mismas las que hacen perder la paciencia y las ganas de asistir a debates si se van a enrocar de esta forma. 
    Por tanto, desde mi punto de vista, la solución se ha de trabajar colectivamente.
     
    Para mi, escribir un artículo público exponiendo el problema tampoco puede ser parte de la solución; en vez de expresar la riqueza de estos cuatro días de feria nos estamos quedando y dando bombo y platillo a prácticas concretas con las que ni nos sentimos identificados creo que una mayoría, ni que pueden resumir para los que hayan estado estos días el espíritu y realidad de la fira. 
     
    Es verdad que esto dejó mal sabor de boca a los asistentes, a mi incluida, pero si lo que queremos es avanzar en el movimiento creo que echar balones fuera no es el camino. El moderador, la organización, son personas que tienen mas en común con nosotras que los que rompen la dinámica; y si ya cuesta ser una minoría con otra forma de ver las cosas y querer hacer las cosas; creo que es fundamental que entre nosotras se practique ese apoyo mutuo y comencemos una dinámica del cuidado y el apoyo en vez de solo la crítica.
    Porque por un garbanzo no se estropea el puchero y es responsabilidad de todos sacarlo del guiso sin mas dramas.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.