Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Opinió

[Opinió] 7.000 rics, 7.000 milions de pobres

Publicat per dia 3 novembre 2011 – 8:003 Comentaris | 409 views

[Opinió] 7.000 rics, 7.000 milions de pobres

Share to Google Plus

Aquests dies hem arribat a la xifra dels 7.000 milions d’habitants al món. És un esdeveniment únic, ja que mai abans s’havia donat. És la primera volta que el planeta acull aquest nombre de població, i haver arribat a aquestes xifres es deu a diversos factors de l’evolució que hem experimentat tant tècnica com científica als darrers anys; són causes l’alimentació, la higene, la sanitat, i moltes altres. En poc més de 200 anys la població mundial s’ha disparat sorprenentment, passant dels prop de 1.000 milions d’habitants a l’any 1.800 fins als 7.000 milions actuals.

Pareix doncs que la Terra no té capacitat suficient com per acollir-nos a totes les persones i que sofrirà una sobrepoblació. Hi ha teories des de Malthus que reforcen aquesta idea, la qual assegura que s’ha de controlar el creixement de la població, si no, es pronostiquen unes cotes de misèria que ens esquitxarien a totes les persones que poblam el planeta. Això es diu que s’ha de fer mitjançant controls de població, els quals, es venen practicant d’anys enrere als països més desafavorits com ara la Índia, el Perú, etc. Els controls de població passen bàsicament per l’esterilització de dones, per tal de controlar els creixements de població i equilibrar-los amb les possibilitats i mitjans dels que disposi cada país i en cada moment. Ara bé, això no es fa a tots els països, aquests controls de població són propis dels països classificats com a tercer món. Resulta inimaginable que a Europa o Nord-Amèrica, es pogués ni tan sols insinuar una cosa així.

L’espai no és el vertader problema; al planeta hi ha espai de sobra per acollir a totes les persones. Els aliments tampoc suposen un risc, tenim recursos suficients com per poder alimentar a tota la població, ara bé, una altra cosa és que això es faci. Allò que sí pot suposar un greu problema és l’ús que donam a les energies i a la natura, en això sí que existeix un marge de risc que cal tenir molt en compte, i que si no ho feim, pot aparèixer un greu problema a la llarga.

Així com s’han donat les coses al món, tenim que els països rics o l’anomenat Primer Món o Món Industrialitzar utilitza una quantitat ingent de reserves energètiques i naturals. No es preocupa del que consumeix i el que aboca al planeta. Utilitza sense seny uns recursos que són finits i fa malbé un medi que pot donar-se irrecuperable. Aquest luxe pareix que tan sols poden permetre-se’l una sèrie de països que justifiquen en el progrés la destrucció del seu voltant. Ofereixen un consum massiu alhora que innecesari dels recursos que ens ofereix el planeta. Això resumit amb xifres dóna que el 80% de la població mundial ha de viure amb el 20% dels recursos del planeta, mentre que el restant 20% de la població viu amb el restant 80%. Aquí s’observa una gran diferència entre uns països dominants front als altres sotmesos. Aquest consum desmesurat d’uns països front uns altres, es tradueix en un espoli natural, de recursos primers, que sofreixen el més pobres a mans dels més rics, els quals, els hi extreuen tots aquests recursos per les seves necessitats.

I no tan sols és l’energia i els recursos que van dels països més desafavorits cap a les grans potències, sinó també la seva població, mitjançant grans fluxos migratoris que ocasionen tot el conflicte que coneixem i que moltes personen pateixen.

El món no és capaç de sostenir-se si el gruix de la població mundial volgués assolir l’estil de vida d’occident, això suposaria incrementar més del doble la despesa energètica i ens portaria a la fallida del medi natural. Pensar que el món ha de desenvolupar-se cap a les cotes de vida que té occident és un error, hem de tenir present que l’abús que feim del planeta en aquestes regions és insostenible i, que és la riquesa i l’opulència d’aquests Estats el que fa que hi hagi països que mai arribaran a assolir el benestar, escapant de la misèria.

La injusta repartició dels bens i la riquesa fa que al exitir rics, inevitablement també existeixin pobres, i al món passa talment això. Perquè hi hagi uns països rics, malauradament n’han d’existir d’altres empobrits. Per trencar amb aquestes desigualtats, cal des d’occident trencar amb aquest nivell de vida que portem, que tan sols ens condueix a preservar una desigualtat global que fa que unes persones es morin de fam, mentre la resta malgastam irresponsablement.

quartgrau

3 Comentaris »

  • Pere escrigué:

    Bon article, bona lectura.

    En aquest sentit, només afegiria que aquest “trencar amb aquest nivell de vida que portem” que comenta “quartgrau”, no ha de ser només una canvi individual d’un grup més o menys nombrós de persones conscienciades i compromeses (vegetarianisme, decreixement, reciclatge i un llarg i lloable etcètera), sinó una aposta política col·lectiva: socialisme, anarquisme, independentisme (i un llarg i lloable etcètera).

    salut i lluita

    Pere

  • Fandango escrigué:

    Molt bon article. Em sum a l’aportació de Pere. Realment no anam enlloc amb alternatives “individuals” al sistema. El canvi ha de ser col·lectiu ja que si no és així, tanmateix el capitalisme acabarà cooptant les alternatives individuals. Ja està començant a passar amb temes diversos com l’ecologisme (que es redueix moltes vegades a reciclar i apagar la llum quan no ets a l’habitació), en què s’oblida l’aspecte més important que és reduir el consum i atacar les grans empreses contaminants. Al final sembla que la culpa del canvi climàtic és nostra/meva per agafar un dia el cotxe enlloc del bus. Està clar que he d’agafar el bus, però també està clar que s’han de combatre els qui contaminen de bon de veres i a gran escala. Culpabilitzar les persones per la seva conducta és una cortina de fum que tapa el vertader problema: grans empreses i les estats còmplices de les seves males pràctiques.
    En fi… perdó pel totxo :P

  • P. escrigué:

    M’agradaria posar uns quants ingredients més al debat:
    1- A “Occident” hi ha mesures més subtils de control poblacional: a) ritme de vida i consum que impossibilita la reproducció i la vida familiar i dedicada als altres. b) les lleis que eviten i discriminen als que venen o volen venir a viure a “casa nostra”.

    2- No és un tema de països contra països, és un tema de capitalisme global. I cap solució és factible dins el capitalisme. Si pensam en termes de “països” o “estats”, obviam a molta gent que passa gana als propis territoris “opulents”.

    3- El món pot sostenir alimentariament a més població. Però si mantenim el tipus d’aliments produïts (transgènics, químics, etc.) hem de ser conscients que ens estem carregant tant els sòls com les pròpies espècies. Produïr natural i sostenible no permet tenir tants rendiments.

    4- Per últim, apuntar que els recursos energètics (carbó, petroli, gas) son imprescindibles i hem arribat al seu punt àlgid. A partir d’ara s’ha acabat l’energia barata. Hem d’anar a 3.000 metres de profunditat a treure un poc de petroli. I tot, inclús les renovables, necessiten petroli per a produir-se.

    Gràcies per l’article, que m’ha agradat, i gràcies per deixar-nos expressar en el debat. Sento l’extensió.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.