Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Opinió, Publicació oberta

[Opinió] Contra la policia del llenguatge

Publicat per dia 19 agost 2016 – 15:132 Comentaris | 578 views

[Opinió] Contra la policia del llenguatge

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

El llenguatge és una eina comunicativa [1] – així que al nivell més fonamental, sempre que se t’entengui de forma satisfactòria per a tu, ha fet la seva feina. A més, és una eina que, com les persones, és infinitament adaptable. No és estàtic, està canviant constantment, i aquests canvis ocorren a través d’una combinació d’experimentació i ús solt. Allò correcte en un llenguatge en un context socio-històric pot ser incomprensible en un altre.

Aquesta mutabilitat està directament juxtaposada front la institucionalització lingüística, és a dir, la regulació que ocorre a les escoles, universitats, llocs de treball, diccionaris – que existeix per al propòsit explícit de prendre el llenguatge com a hostatge per part d’una elit socio-econòmica. La llengua estàndard no és ’estàndard’ – és la llengua d’un grup social particular que s’imposa sobre la resta de la població.

Com a norma general, la gent aprèn a comunicar-se en les llengües en les quals és criada en la mesura de les seves capacitats i necessitats. Seria ridícul esperar que la gent gasti energia en crear comunicació «fàcil» més enllà del que és necessari per a elles, encara que siguin tècnicament capaces d’aprendre-ho. A qui li estan facilitant les coses, realment, si «l’estàndard» que es pretén que emprin no és ni natural ni accessible? Per què una treballadora de fàbrica sense cap expectativa de trobar millor feina (culpa de la desigualtat sistèmica) hauria de dedicar-se a adequar la seva gramàtica i ortografia quan en realitat no enriqueix la seva vida? Què passa si les regles naturalitzades a la seva comunitat són contràries a les regles naturalitzades a «l’estàndard», com és el cas de molts dialectes culturals i regionals? Què passa si la llengua oral i escrita que es desvia de «l’estàndard» és una part arrelada de la seva cultura? Què passa si decideix no emprar l’estàndard per què la manera en la qual està polititzada funciona en contra seva? Què passa si saben que escrivint les frases taquigràficament és igual d’efectiu i que fer-ho d’altra manera és una pèrdua de temps?

Així, si acceptam que el llenguatge és una eina de comunicació, i que no calen regles rígides per a que ocorri – i també que la rigidesa és una fal·làcia igualment perquè tot llenguatge és amorf – hem de demanar-nos que està passant realment en el moment d’una «correcció».

Què està dient el corrector quan es posa a corregir?
És quasi sempre microagressiu – estàs fent una afirmació sobre el seu ús del llenguatge que t’allunya de l’altre, i aplica una jerarquia en la qual tu estàs per damunt de l’altra persona, per que estàs delimitant quina és la forma vàlida de parlar o escriure.

Aquest tipus de microagressió està sovint inclinada desproporcionadament vers migrades, indígenes i gent de color en general (heus ací el racisme). Està inclinat cap a persones que tenen problemes amb l’escriptura, l’ortografia o la sintaxi – com gent amb dislèxia, però també amb freqüència gent amb TDAH, o gent amb mobilitat reduïda, o gent amb altres tipus de trastorns de desenvolupament. Està inclinada cap a persones pobres l’educació de les quals les ha defallit, o com a mínim no ha remarcat la importància de la gramàtica i l’ortografia com ho trobares tu a l’escola privada o a les zones més riques. Sovint aquestes tres coses es solapen i multipliquen. Com més lluny estigui un individu de la imatge d’home ric, blanc, heterosexual, sa, neurotípic i cis, més probable és que esdevingui vigilat, i més probable que es trobi en una posició on el seu llenguatge quotidià és considerat no-normatiu, per començar. I tot això sense entrar en la correcció en el context de l’imperialisme, el colonialisme i la naturalesa obligatòria d’algunes llengües a molts països occidentals [2].

En realitat, aquest patró pot ésser perpetuat per literalment qualsevol des de dins de les jerarquies socials i la ideologia subjacent romandria igual: defensar la institucionalització del llenguatge i emprar l’estatus d’elit proporcionat pel fet d’esdevenir àrbitre del llenguatge per a menysprear qualcuna altra persona.

Evidentment hi ha excepcions, especialment on la correcció i l’aclariment queden molt prop l’un de l’altra, o quan qualcú demana el teu punt de vista, però en gran part trob que la vigilància i la correcció són completament innecessàries [3].

No és qüestió d’abandonar les regles tant com de reconèixer que aquestes poden i haurien de ser flexibles, i que hi ha múltiples consideracions tant per com es conceptualitza l’ús “adequat” del llenguatge com per el que passa quan la gent intenta fer complir aquestes regles. La vigilància interpersonal del llenguatge opera fora dels límits del raonable aclariment o l’educació. Si pots entendre el que qualcuna està intentant dir (malgrat calgui un petit esforç), no hi ha raó per a corregir-la. Si no pots entendre-la, llavors demanar un aclariment és una resposta genuïna i empàtica que permet la comunicació. En una gran majoria de les situacions, la persona a la qual se li demana que aclareixi aprendrà de l’experiència, o tu n’aprendràs.

Crec que és fàcil, quan estàs en una posició privilegiada o has tengut una educació privilegiada (com jo), mirar les desviacions de la NOSTRA norma i pensar que són desviacions i punt. És fàcil pensar que estam fent bé estirant les orelles a la gent (al cap i a la fi, estam ajudant a qualcuna a aprendre a comunicar-se més efectivament amb noltros, la gent estàndard, normalitzada, predeterminada!). Però estam fent això en realitat? Estam creant una millor comunicació o n’estam creant una més homogènia que pareix i sona com mos agrada que soni? Qui té les males habilitats lingüístiques, si no som capaces de reconèixer i llegir més enllà de la diferència? Cada llengua existeix en una sèrie de constel·lacions interrelacionades, cadascuna igual de vàlida que la resta – el fet que un tipus particular d’una llengua hagi esdevingut estàndard i és forçada com a estàndard és increïblement polític. L’elecció de treballar contra això també és política, però és el tipus de política que demana que la gent privilegiada cedeixi terreny.

Per acabar, respetesc que no estic defensant l’abandonament de “les regles”. Estic demanant que la gent deixi d’actuar com si les regles fossin iguals per tot i per a tothom, o que ho haurien de ser, o que s’han de seguir fil per randa per a que el contingut del missatge sigui legítim. Som gent creativa, intel·ligent i adaptativa – podem desxifrar-nos l’una a l’altra. I sovint ja ho hem fet, però ens interessa més lluir el múscul lingüístic que prestar atenció al que s’està dient.

[1] Val a dir que la comunicació no és la seva funció principal, ni tan sols va ser “dissenyat” per a comunicar-se. Segons Chomsky, el llenguatge va ser dissenyat per crear i interpretar pensaments. Ho explica breument aquí.

[2] Val la pena deixar per escrit que aquests tipus de dinàmica no són universals, i podrien ser totalment diferents en contexts no occidentals amb altres llengües – o podrien ser similars, francament no en tenc ni idea. Sent que és perillós assumir la homogeneïtat quan parlam des d’un punt de vista occidental.

[3] Corregir és, per a que quedi clar, completament diferent a demanar un aclariment, i exactament lo mateix que exercir de patrulla policial, en aquest cas del llenguatge. No en va ha sorgit a internet la figura del “Grammar nazi”.

2 Comentaris »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.