Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Opinió, Publicació oberta

Aforats, refugiats i una Unió Europea insolidària

Publicat per dia 7 febrer 2016 – 10:102 Comentaris | 319 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

És l’aforament una legislació pels polítics que els permet una manera distinta d’encarar la justícia a la qual els altres ciutadans no hi podem accedir?

És igual la justícia per a tots, o l’aforament té un cert regust d’impunitat?

Perquè a França tan sols hi ha vint i un aforats, l’equip de govern i el president de la república; a Alemanya no en tenen cap i a l’estat espanyol són deu mil?

Podria ésser la resposta, en previsió de tots els grans casos de corrupció que s’han destapat fins ara? A qualsevol altre país on tota la cúpula del PP de València està (investigada/imputada) l’ex alcaldessa de València Rita Baberà,  ja se li hagués retirat l’aforament com a senadora. Encara no ha passat.

Imputats-PP1Per què aquests privilegis judicials? Rècord dins d’Europa. Alemanya, Regne Unit, EUA, els polítics i càrrecs públics no tenen aquestes “consideracions” i són jutjats pels mateixos tribunals que jutjarien a qualsevol altre ciutadà.

És curiós que a Portugal i a Itàlia tan sols el President de la república tingui la consideració d’aforat.

Caldria i quan abans i per consideració democràtica, que la legislació en referència als aforaments fos modificada en profunditat, i això ens demostraria que realment estem dins una democràcia judicial.

Un exemple clar de la motivació política respecte a l’aforament, fou quan el PP es queda tot sol en aprovar per aforament d’urgència al Rei Juan Carlos. La reina Sofia, la reina Letizia i la princesa d’Astúries durant l’època Ruiz Gallardon. En aquella votació el PSOE es va abstindré (?) Rondava l’any 2014.

Respecte al tema dels indults, manejant els fils polítics, m’estim més no escriure res, perquè la salut mental és molt important.

Ara bé, si tenim uns polítics que solen tenir, segons quins lapsus mentis, com el cas d’Ana Pastor que digué, transcric i tradueix: “ És incompatible estar en política i ésser honrat”

O l’astracanada d’Andrea Levy, Vicesecretaria d’estudis i programes del PP: “Rajoy i el seu govern no tenen cap ombra de corrupció”. Amb tot el bon sentit de la paraula que empraré, estem rodejats d’autistes polítics que viuen en el  “món de yuppie” i es creuen la pel·lícula de la que han fet el guió, a imatge i conveniència.

Com no vull que aquest tema m’ocupi massa espai, pas a l’altre que és de vergonya.

Les guerres programades per diversos interessos colonialistes del segle XXI (imperialisme exprés) són les que provoquen l’allau de refugiats que s’arrisquen la vida d’ells i les seves famílies intentant fugir del infern, que altres han creat pels seus interessos.

La història jutjarà als governants de l’Unió Europea, d’EUA, i els fidels servents d’ells en els països on es desenvolupen les guerres interessades i orquestrades. Ara està en primera línia la guerra de Síria.

Ja hi ha països que confisquen els béns als refugiats i tan sols els permeten arribar amb una trista quantitat de doblers. Els altres queden a l’abast del Govern per les despeses que causaran, com Dinamarca i altres s’estan sumant a la iniciativa; aquesta pràctica fou també practicada per Hitler però d’una altra manera.

S’està arribant a un sense sentit, absurd. Els pobles (sempre el poble salva al poble) estan donant suport als refugiats. Cossos de bombers i voluntaris també, que en segons quins països, es pretén criminalitzar aquesta pràctica de suport ( els hi fan nosa i no volen massa ulls a sobre)

refugiats-sirians1Em sent empegueït de pertànyer a una Unió Europea, que té les mans sollades de sang des de fa molta estona i si pogués em donaria de baixa immediatament. No són els meus representants els qui són capaços de manejar unes polítiques que rosen dins l’assassinat. No ho són en absolut.

Crec, com he parlat amb la meva dona, que una gran tasca seria una macro manifestació mundial perquè s’aturi d’una vegada no tan sols la guerra de Síria sinó totes les altres.

L’índex d’alienació i baixa empatia amb el germà, és aberrant. Tot i que encara hi ha casos admirables.

L’armament, els exercits i els negocis que generen; més el control dels recursos d’aquests països, faran que els governants triats, traeixin al Poble per 30 monedes de plata. I en absolut perdre els seus privilegis.

Tots els morts (assassinats per desídia) del mediterrani, són completament nostres i un dia la història ens ho reclamarà i el karma col·lectiu serà de pinyol vermell. 

No tenim perdó de déu.

 

Josep Bonnín

 

 

2 Comentaris »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.