Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Opinió

2011 o el cant de la Sibil·la

Publicat per dia 3 gener 2011 – 0:051 Comentari | 1.330 views

2011 o el cant de la Sibil·la

Share to Google Plus

Tenc una sensació, un pressentiment, una mena d’indici de presagi pel que fa al 2011. Em fa por. És un nombre d’un any només. Però com a nombre i com a mesura de temps em vehicula una percepció desagradable de que ja no ens en queda més de temps. Talment com el venciment d’un deute o com el reconeixement que allò que tant temps hem anhelat, ja no és possible. Com si s’acabés el temps, el nostre temps. Ja no és que la vida quotidiana dominada pel consumisme i l’individualisme ferotge hagi fet de les persones uns simples objectes d’usar i tirar sense possibilitat de reciclatge. És que el món ja no ens hi vol aquí. Ja no pot més. Es mor. Potser tampoc per a ell ja en queda de temps.

Una mena de sibil·la vella em va contar que Déu va proclamar que no tornaria a castigar mai més el món amb un diluvi universal, però no va dir res de que no es pogués pegar foc. Com Mercuri.

Ahir una suïcida d’Al Qaeda va matar vint i una persones més a part d’ella, davant una Església copta. Avui en Michael Moore fa pública una carta al govern suec on denuncia la seva impunitat pel que fa als violadors d’aquell país i la caça al negre que insta contra Assange. Són notícies que deixaran de ser-ho ben aviat. No en el sentit que deixin de cridar l’atenció a tot al món, sinó perquè en donaran pas a altres igual o més rellevants per a milions de persones d’arreu del món. El món va molt accelerat. Les notícies d’importància es succeeixen a un gran ritme. La situació econòmica és tensa i sembla que li marca el pas al món provocant esdeveniments accelerats. Tot plegat com si una situació nova rere l’altra ens anés xuclant en espiral per el forat d’una pica.

Quina pot ser la propera notícia? Que la Xina, a pesar de tot i per raons que ara mateix desconeixem, també cau? Que l’Euro deixa de sobreviure? Que el crack perfecte arriba enmig d’una onada d’accions de terroristes suïcides que no es poden aturar? Que els exèrcits surten al carrer a sufocar les revoltes socials? Que el feixisme pren el poder directament o es lleva a la fi la seva màscara demòcrata? Es veuen galopar genets apocalíptics. A altres llocs com a l’Iraq, Afganistan, Haití, Àfrica… fa temps ja hi arribaren. Aquí ja ens visitaren altres vegades i molts no se n’anaren mai, ara els hi arriben reforços.

Sense salvació possible, un rostre d’estupor i pànic davant la visió de la realitat, crits de clemència contra un estat sord que imposarà la fosca abans que el foc final ho abrasi tot.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

1 Comentari »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.