Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ca ses Mopis, Okupació i espais alliberats

Avui fa un any començava el projecte de Ca ses Mopis

Publicat per dia 3 juny 2017 – 8:36Cap comentari | 587 views
Share to Google Plus

Aquest article forma part de l’anuari2016 de contrainfo.cat

No volem contar la història d’un projecte ja acabat, sinó que us volem parlar de Ca ses Mopis i mirarem de descriure, de manera autocrítica, el procés viscut i l’inici d’una nova etapa a Ciutat per tal d’avançar juntes en aquest camí.

Això era i no era, un grup de persones que tenien inquietuds respecte les transformacions de les ciutats i l’aniquilament de les relacions i cures veïnals, i aquestes varen concretar-se amb l’ocupació d’un espai social a Palma, que ha intentat iniciar dos processos:

Per una banda, la resistència activa davant l’avançament de la gentrificació, que a Ciutat suposa principalment turistificació.

Per altra banda, l’oposició a l’aïllament de les persones. Així es decideix que l’escolta i el suport mutu veïnal siguin les bases del projecte. Per això es posa molta atenció a no ser un lloc més que genera serveis pel barri. S’intenta crear un espai on col·laborar entre totes, compartir les il·lusions de cada una i organitzar-nos per canviar el que ens pareix injust o se’ns imposa.

El projecte i les seves intencions han anat creixent des del primer dia (3 de juny). Hi havia moltes ganes acumulades d’actuar i començava l’estiu, que facilitava l’ús de la plaça i les feines per a l’adaptació de l’edifici. Des de l’alegria i l’entusiasme comença a néixer una àmplia xarxa de relacions entre persones que no es coneixen però que comparteixen inquietuds comuns.

Intentam formar-nos entre totes per aconseguir generar un espai on no reproduïm les nostres contradiccions personals. Per exemple, es fan debats profunds i estructurats sobre temes com l’oci i les drogues, xarxes socials i se’n plantegen altres sobre antiespecisme, masclisme per tal d’arribar juntes a acords sobre com relacionar-nos cap a dins i cap a fora de l’espai. A la vegada, es proposen i organitzen activitats enfocades a desvincular-nos del consum establert tals com sopars a la fresca, diades de jocs, tallers on es promou fer les coses tu mateixa, excursions a la muntanya… També d’altres centrades a informar-nos sobre temes concrets com col·loquis amb kurds, les Kellys o sobre la gentrificació. Fins i tot hi havia el moment per donar suport a altres projectes de manera que es feren dinars solidaris per les persones refugiades a Okupas de Grècia, actes per les feministes encausades o Contrainfo. A més a més es comencen a plantejar projectes a llarg termini com un taller de bicicletes, una oficina d’okupació i una xarxa de reciclatge d’aliments. Finalment s’habiliten espais físics permanents; una biblioteca, un armari obert, una cuina i es comença a formar un gimnàs popular. 1

Però, no tot són flors i violes. Les ganes que es posaven per tal que més gent del barri participés del projecte, ens fan caure en els darrers mesos, en plantejar les nostres activitats per tal de ser atractius. Així es genera un bucle de frustració, desil·lusió… I paradoxalment, les activitats que estaven pensades per atreure més persones eren a les que menys gent nova atreien. D’això aprenem que no calen les presses quan es tracta de processos tan complexos i a llarg termini com aquest. Mentre que ens n’adonàvem d’això i que ens replantejàvem com avançar, hi ha un fet que ens desbarata el projecte, el desallotjament (11 d’octubre).

web_img_5784

Inicialment aquest fet no lleva forces, sinó que en dóna, la xarxa es fa més forta i també s’incorporen noves persones. Les assemblees es fan més nombroses i heterogènies amb idees però també amb molt renou d’opinions-sense-compromís. Percebem que en aquest moment no estàvem preparades per gestionar assemblees tan crítiques i decisòries amb tantes persones anant i venint. Costa identificar qui vol mantenir un compromís més a llarg termini, i la realitat és que després d’un parell de llargues assemblees el nombre de participants es va reduint. En aquest moment En aquest moment desapareixen algunes persones que fins aquest moment estaven motivades a actuar (i ho fan per raons que se’ns escapen a les persones que ara ho escrivim).

photo_2017-06-03_09-27-56

Al cap d’un mes, el projecte torna a tenir un espai físic (18 de novembre), i es crea Ca ses Mopis – Banc Expropiat a una antiga sucursal de BMN Sa Nostra. Encara que es mantenen els acords presos abans, el projecte canvia, ja que el barri i el local on se situa són molt diferents a l’anterior. Tot i així, el projecte de Ca ses Mopis, com hem decidit quan s’ha escollit el nom2, no es vincula a una zona o lloc concret. És així de resilient i en qualsevol cas pot sorgir la força i il·lusió necessària per generar llamps i escletxes en el mig d’aquest panorama de Ciutat, mentre hi hagi persones que ho vulguem.

Per tant, concloem amb una crida a la participació per continuar motivades a seguir juntes amb la gestió d’aquests projecte. Perquè a Ca Ses Mopis tothom és necessari, i ningú vol ser imprescindible.

Unes Mopis.

14705729_10210412850907136_7788966896686229582_n

1 Per més informació sobre les activitats i els acords de Ca Ses Mopis passa’t per l’espai. Si no també pots consultar la pagina web www.casesmopis.noblogs.org
2 El nom de Ca ses Mopis es decideix a una assemblea a través d’un joc. S’escull aquesta entre altres opcions perquè decidim identificar-nos amb unes criatures desconegudes que no saps quina aparença tenen ni on les podràs trobar ja que estan per tot. Ens va agradar aquest fet, ja que no ens lliga a cap espai o figures concretes.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.