Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Memòria històrica, Opinió, Països Catalans, Politiqueig, Publicació oberta

L’assassinat d’un president i la fatxenderia dels des governants

Publicat per dia 22 octubre 2015 – 11:041 Comentari | 148 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Els darrers esdeveniments que han ocorregut a Catalunya, demostren clarament davant quin tipus de govern de l’estat espanyol de caire despòtic i malentranyat ens trobam.

Lluís-CompanysEl passat 15 d’octubre, fou  el 75 è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys: el qual fou detingut per la Gestapo i entregat a la Falange. El judici farsa posteriorment i la sentència de mort d’un president triat a les urnes, que els feixistes decidiren silenciar. No els hi convenia el President Company viu i defora; ja que no interessava en absolut que hi hagués alguna manera d’internacionalitzar el conflicte existent i deixar via lliure a qui s’havia atrevit a proclamar la república catalana. Fou exterminat amb nocturnitat i traïdoria, malgrat fos afusellat a l’alba a Montjuïc.

Que el President de la Generalitat en funcions  Artur Mas, Consellera Irene   Rigau i la Presidenta del Parlament Núria Gispert fossin citades a declarar, al Tribunal Superior de Catalunya, el mateix dia que l’aniversari de l’afusellament de Company, sé cert que no és simple casualitat, ans bé tot el contrari. Aquest estat opressor, que presumptament empra els tribunals de justícia per ordir trames fosques, i prou obscures; ha intentat exportar el missatge de por al Poble Català que sortí a votar el 9 N (81% independència)  i el motiu pel que estan imputats els tres polítics catalans, fou treure les urnes al carrer, perquè el poble lliurament s’expressés.

Quatre-cents batlles i mil de persones donaren suport a Artur Mar quan va anar al jutjat a declarar com a imputat, després de fer l’ofrena de flors a Lluís Companys, al Fossar de les Moreres.  Els batlles amb les seves vares de comandament, demostraven de quin caratge està fet el poble català. Democràcia al carrer.  

El procés cap a la independència no té marxa enrere. Ara mateix ja no es pot intentar parlar d’Espanya com “la reserva espiritual de occidente”  o “Una, grande y libre” encunyacions del “caudillo de España por la gracia de Dios” que tant enyora el, partit que està governant i hereu dels que orquestraran una dictadura de quaranta anys i que feren una transició: traïció on el poble fou venut per interessos de cadires i cotes de poder els diversos partits que feren els pactes corresponents per la Constitució de 1978 i també que presumptament estaren darrera de  l’aixecament de sabres del 23 F. De 1981,

El govern de l’estat espanyol, si s’entrenassin  per a esser més inútils i inoportuns no ho aconseguirien. L’han pifiada tant en la forma d’actuar respecte al procés català cap a la independència que han aconseguit, no tan sols que s’internacionalitzés sinó que persones que no tenien ni un pel d’independentistes, vista la manera que s’ha tingut de malmenar-los i de menystenir-los hagin votat cap a la independència de Catalunya.

El que han fet amb els ciutadans i ciutadanes catalanes a l’estranger i l’impediment ben clar, posant totes les traves possibles perquè poguessin exercir el seu dret a vot (democràcia del PP ben entesa), ha fet que els resultats del 27 S,  en relació a vots no superassin el 50 %, i si amb el nombre de diputats ja que els de Junts pel Si i el de la CUP, han superat amb escreix el 50%. Si haguessin arribat els vots de l’estranger l’opció per la independència hagués estat guanyadora en vots i s’hagués obtingut la majoria absoluta necessària, per proclamar a través de la votació plebiscitària  la independència de Catalunya a través del seu Parlament.

Catalunya es troba molt a prop de donar un salt definitiu i sent de cor que el donarà i  aquesta passa afectarà molt directament les formacions polítiques sobiranistes tant del País Valencià com de les Illes Balears i Pitiüses.

Acab. Les paraules de Joan Tardà, respecte a la doble nacionalitat pels ciutadans de Balears, ha organitzat una bona remor per les xarxes, pels gonelles de torn que sorgeixen cada cert temps com les fonts ufanes i que el seu discurs fa més aigües que les fonts. Normal, estem prop d’unes properes eleccions generals, la resta de l’any estan muts, excepte alguns per amollar alguna barroeria sens sentit catalanofòbia.  

Seguiré el procés i d’aquí a les eleccions, hi haurà molt més granotes amollades pel des governants de torn: Rajoy i corifeu. Han perdut els papers i dins del seu partit hi ha una brega de galls.

Van desesperats.

Josep Bonnín

1 Comentari »

  • J. Ernesto Ayala-Dip escrigué:

    ¿Quién teme a Ferrer i Guardia?
    Lluís Companys fue asesinado en octubre de 1940 en el ‘fossar’ de Santa Eulàlia. Ferrer i Guàrdia, en octubre de 1909 en el ‘fossar’ Santa Amàlia. Nadie ha recordado la coincidencia
    La primera vez que tuve noticias del anarquismo español fue a través de una novela de Pío Baroja, La dama errante. En ese libro (y en otro posterior también de Baroja y con prólogo de Ramón del Valle Inclán) tomé contacto con Mateo Morral, el anarquista badalonés que en 1906 atentó contra la comitiva nupcial del rey Alfonso XIII. Leí más cosas sobre Morral. Sobre todo porque me interesaba el personaje. Metáfora perfecta de las trágicas contradicciones que propició el industrialismo a principios del siglo XX. Pero yo no voy a hablar ahora de Morral. Me interesa un personaje emblemático que tuvo una relación intelectual con el anarquista. Me refiero a Francesc Ferrer i Guàrdia, el gran pedagogo catalán al que en un principio se acusó de estar relacionado con el atentado contra Alfonso XIII.
    A partir de este hilo histórico, me quedó para siempre grabada la figura del fundador de la Escuela Moderna. Una idea avanzadísima de enseñanza laica y racional para su tiempo. Tan avanzada que muchas escuelas europeas la trasladaron a sus aulas. Incluso el fotógrafo y compañero de insurrecciones surrealistas Man Ray hizo lo posible porque dicha pedagogía fuera exportada a los Estados Unidos.
    El recuerdo de Ferrer i Guàrdia se me fue difuminando hasta que un día, hace unos cinco años, en una plaza de Bruselas me encontré con una estatua suya. Traté de hallar en mi memoria algo parecido en Barcelona y me fue imposible. Sé que en el cementerio de Montjuïc existe un monolito dedicado a su figura, erigido en 1990 por el Ayuntamiento. Durante el juicio sumarísimo al que fue sometido Ferrer i Guàrdia durante aquellos lejanos días de octubre de 1909, en muchas ciudades europeas se convocaron multitudinarias manifestaciones de repudio a ese amañado juicio. Entre ellas Praga, a las cuales se sabe que asistió Franz Kafka.
    Estos días hemos visto reportajes sobre el juicio y posterior fusilamiento de Lluís Companys. Buenos reportajes, sobre todo el dedicado en TV3 a los últimos días del presidente de la Generalitat en octubre de 1940, donde se rescata una figura casi ignorada en toda esa triste historia: la del defensor de Companys, el militar sublevado Ramon de Colubí, mereciendo él solo un reportaje. (Colubí se dio de baja del ejército franquista unos años después y marchó a Venezuela, donde se licenció en Ingeniería y se convirtió en uno de los grandes especialistas mundiales en husos horarios).
    En medio de esos reportajes, necesarios desde el punto de vista de la pedagogía histórica en cualquier país normal, se veía la figura de Mas acompañado por multitudes de correligionarios saliendo del edificio del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, con motivo de su imputación en el simulacro de plebiscito convocado el 9 de noviembre de 2014. El interrogatario a Mas, los reportajes y series dedicadas al fusilamiento de Companys, en TV3, se vio subrayado de manera sospechosamente nada inocente por la coincidencia de fechas, coincidencia que posibilitó imprudentemente el mismo TSJC y que el movimiento independentista supo aprovechar con harta eficacia en beneficio de su líder.
    Lo cierto es que la semana pasada sufrimos un empacho de Mas. Al president lo veíamos por la mañana en olor de multitudes llorosas. Ahora mismo me hago un lío y no me acuerdo si había acudido en la madrugada a un ofrenda floral ante la tumba de Companys y después a declarar, o al revés. Pero creo que también lo vi el mismo día o el anterior asistir a un homenaje poético musical a Companys. Menos mal que alguien, por estos mismos días, se tomó el trabajo moral de recordarnos en Twitter que un 13 de octubre de 1909 fusilaron a Francesc Ferrer i Guàrdia.
    Se le acusó de ser el inspirador de la Semana Trágica. Lo sentenció a muerte un tribunal militar en Barcelona, como a Companys, después de un fulminante y arbitrario juicio. Con pruebas inventadas y el apoyo logístico de la Iglesia, la burguesía, la Lliga Catalana e importantes diarios de la época.
    Lluís Companys fue asesinado la madrugada del 15 de octubre de 1940 en el fossar de Santa Eulàlia de la prisión del castillo de Montjuïc. Francesc Ferrer i Guàrdia lo fue treinta y un años antes. También una fría madrugada de octubre, y en el fossar de Santa Amàlia de la misma prisión de Montjuïc. Pero en TV3 nadie aprovechó la coincidencia. No la de de Mas y Companys, que sí. Sino la de Companys y Ferrer i Guàrdia.
    J. Ernesto Ayala-Dip es crítico literario
    http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/10/20/catalunya/1445366069_895189.html
     

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.