Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Memòria històrica, Opinió, Publicació oberta, Sóller

La creu de Muleta: l’hora de la dignitat

Publicat per dia 8 novembre 2015 – 19:11Cap comentari | 32 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Muleta ara està més neta. Amb aquest rodolí encet l’article, ara que la creu i la placa que tergiversà la història, han estat esbucades i han tornat la dignitat a les persones assassinades per defensar l’ordre legal: La república.

El passat dia sis de novembre, un dia per recordar i reconèixer la valentia de l’Ajuntament de Sóller,  que ha estat capaç de llevar aquella creu símbol d’una injustícia ignominiosa, complint la Llei de  Memòria Històrica.

foto-creu-vermella-MuletaHe escrit en diversos article sobre la creu i el seu significat. Vaig estar a l’acte de la Ruta de la Vergonya, trepitjant els llocs significatius de la repressió franquista a Sóller. Dins dels actes i a Muleta, he retrobat a la neta d’un dels carrabiners assassinat pel règim franquista ,  Oliva Delgado Muñoz, una amiga de fa molta estona. Vaig poder escoltar la vertadera història  i no la que ens varen vendre els “guanyadors”: cop d’estat contra el model establert i triat per les urnes que desembocà en una maleïda guerra incivil. Es retornà a la lluita de classes, que s’havia mantinguda durant tot el període de la II república espanyola, que fou prou tova  a l’hora de prendre decisions respecta als diferents intents de sollevaments militars ( Sanjurjo-1932, prou conegut, ja que havia donat suport al cop d’estat de Primo de Rivera en 1923, imposant la dictadura).

Molts elements feren que la II republica espanyola fos un govern inestable. El trionf del front popular en febrer de 1936, fou la gota que feu l’alçament i cop d’estat.

És necessari que no oblidem. És necessari que l’administració apliqui la llei de memòria històrica per restituir la dignitat dels que foren assassinats per tenir una ideologia que feia nosa a la dreta capitalista  que finança el cop d’estat a Franco, perquè fes bugada i aniquilació de gran part de l’esquerra. La repressió fou fora mida.

Cal rememorar, i no és una pèrdua de temps com he sentit dir a segons quins fòrums. Tothom té dret a plorar els seus morts i saber on estan les seves despulles, fins el moment enterrades en foses comunes després d’assassinar-los a les cunetes o a les tàpies dels cementiris per escamots falangistes o militars.

El feixisme es retransmet per generacions. Els que al costat d’en Franco ocuparen cotes de poder, es feren les seves corresponents fortunes ( moltes d’elles soiades  de sang)  i alguns que també signaren sentències de mort i reprimiren els moviments d’esquerra i que desprès empraren la “democràcia”  per intentar esborrar el seu passat amb la llei d’amnistia de 1977. Aquell fals esborrany i compte nou , que seria la transició: traïció per deixar tot ben format i la continuïtat del franquisme i de la monarquia borbònica. Els demòcrates “de camisa blava”amb el cap visible de Fraga Iribarne, ministre franquista i posterior creador d’AP, fins el “tunejat” en  PP.

La història de la transició: traïció no està conclusa s’ha de passar comptes amb qui permeteren la continuïtat del franquisme, acotaren el cap davant d’una monarquia borbònica imposada pel dictador.

Queda molt per esbrinar. La ferida encara no està degudament tancada i no hi estarà fins que els responsables dels crims i de la repressió, malgrat estiguin morts, no passin per uns tribunals de justícia veritablement democràtics. Fins que tots els morts que tiraren i enterraren a les foses comunes no tinguin el seu lloc digne per esser plorats i recordats per les seves famílies i amics i d’una vegada tancar el dol.

A molts països han  fet una vertadera bugada respecte a les seves dictadures: Xile, respecte a la dictadura d’Augusto Pinochet; Argentina amb la dictadura de Videla, on els seus tribunals de justícia han iniciat causes contra responsables dels crims del franquisme; demanant extradicions de ministres del temps de Franco i responsables;  a les que com és lògic el Govern del PP s’ha negat fins ara. Inclusiu la sessió argentina de la Interpol ha demanat a Madrid la detenció de dos ex-ministres franquistes Rodolfo Martín Vila i José Utrera Molina. Diversos presidents i vicepresidents i una bona part de policies i  jutges que instruiren procediments amb sentències de mort. En total dinou acusats. Cal fer aquesta bugada i sorgeixin  a llum pública les seves responsabilitats

És impossible que hi hagi pau en moltes famílies si no hi ha justícia. Esbucar   la Creu de Muleta, ha estat una vertadera lliçó de democràcia. 

Josep Bonnín

Articles relacionats:

Canvi de caratge del nou govern i Memòria Històrica, article de Josep Bonnín publicat el 20 de juliol de 2015.

Ruta de la Vergonya a Sóller i les veritats suren, article de Josep Bonnín publicat el 16 de febrer de 2015.

La creu feixista de Sóller apareix pintada de vermell en una acció de sabotatge, acció directa que es realitzà l’abril de 2013.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.