Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Feminisme, sexualitats i antipatriarcat

[Opinió] Gènere, patriarcat i capitalisme

Publicat per dia 11 juliol 2012 – 10:16Cap comentari | 264 views

[Opinió] Gènere, patriarcat i capitalisme

Share to Google Plus

Aquí teniu un article, escrit per piscolabis, que analitza les convergències entre el patriarcat i el capitalisme, i observa com els dos sistemes subordinen les dones.

La paraula gènere es va començar a usar de forma més habitual a la dècada dels setanta, intentat substituir la forma feminisme, terme que feia molta por a diferents sectors de la societat o, simplement, tenia nombroses connotacions negatives com les atribuïdes a altres moviments socials com, per exemple, piquet. No obstant això, si diem gènere o feminisme, estam parlant de conceptes completament diferents. Per la seva part, el feminisme constitueix un moviment que lluita i exigeix la total igualtat de drets entre els homes i les dones. En canvi, el gènere sorgeix per intentar diferenciar de forma més clara i contundent entre els aspectes biològics i els culturals i/o socials ja que, com expressà Simone de Beauvoir al Segon sexe, “no es neix dona sinó que es fa”. A més, el gènere no ha d’estar associat únicament a les dones, més bé tot el contrari: és una categoria que inclou a homes, dones i a diferents opcions sexuals i, per això, podem parlar de gèneres en plural com paraula abrasadora de cada una d’elles.

Els aspectes culturals es refereixen a les relacions socials de l’intercanviï que sorgeix entre homes i dones, dones i dones i homes i homes. Existeix una valoració social superior dels homes per sobre les dones, fet que motiva un clara i estructurada discriminació que conformen que aquestes relacions siguin de poder i, per tant, asimètriques, portant a la dona a un segon pla.

La diferència biològica entre homes i dones no ens ha d’espantar. El problema de la discriminació es basa en el fet de que les classes dominants establiren a partir de les distincions biològiques unes altres culturals que, al llarg de la història, imposaren una escala de valors per diferenciar-nos. No obstant això, totes aquestes relacions són construïdes històricament i, per això, esdevenen modificables. De fet, no són el mateix les relacions que es produeixen entre les dones i els homes d’Àfrica o, per exemple, d’Amèrica Llatina, o les que donen entre dones de catorze anys i les de seixanta. Les diferències són universalitzades pel sistema patriarcal i capitalista, igualant a les dones de tots els continents, ja siguin adolescents o velles, nasquessin riques o pobres… Amb aquesta universalització ja comencem a entendre perquè no es tenen en compte les diferències que hi ha: les lluites de classes, les edats, els moments històrics, els nostres llocs de procedència o, sense anar tant enfora, les costums que conformen les nostres diferències culturals. En aquest sentit, s’ha de remarcar que tant els aspectes biològics com els culturals estan en permanent canvi, apunt que tomba de forma clara l’argument de la universalització.

Però, qui va dir que les dones són d’una forma determinada i els homes d’una altra? Habitualment, escoltem frases naturalitzades com “les coses sempre foren així” o “sempre hi ha hagut rics i pobres”. Amb la paraula sempre pareix impossible canviar les coses i la resignació s’imposa en la nostra forma d’entendre el món. Totes i tots sofrim el capitalisme, un sistema històric basat en l’explotació i en l’opressió de les classes dominants cap a les dominades, ja siguin obreres, dones o de lloc de procedència diferent. Però, el fet de ser un sistema històric el fa feble, ja que no és més que un producte de la construcció social que fa possible que es pugui canviar. Per això lluitam i per això som anticapitalistes, no sols contra el sistema sinó contra la ideologia dominant que fa que el primer sembli natural i invariable.

A més, hi ha un altre sistema, també històric, que no fa menys mal: el patriarcal. Aquest afavoreix que les relaciones entre homes i dones siguin asimètriques i que es valori més als primers que a les segones. El patriarcat té mandats molt forts i interioritzats per totes, impregna les nostres relacions personals i socials, es fica en cada una i cada un i ens imposa la nostra forma de comportar-nos i de ser: com ha de ser una dona, un home, una filla, un fill, una mare, un pare, una parella… De fet, la maternitat i la heterosexualitat es presenten com a relacions obligatòries des de lo quotidià. Malgrat les noves generacions de dones es comencin a plantejar la possibilitat de no ser mares, de vegades aquesta renúncia es pensa des del model de mare que ens imposa el model patriarcal.

El patriarcat opera en nosaltres des del que és cultural, generacional i de classe. Així com vivim en el capitalisme, totes i tots també vivim en el patriarcat, malgrat aquest darrer estigui molt invisibilitzat, ningú se’n recorda d’ell i costa molt visibilitzar-lo, tant (o més) com el capitalisme d’unes dècades enrere.

piscolabis

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.