Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Feminisme, sexualitats i antipatriarcat, Publicació oberta

[Marxa de torxes] Contra les violències masclistes

Publicat per dia 25 novembre 2016 – 13:43Cap comentari | 194 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

 

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional contra les Violències Masclistes, hem de dir; ens estan assassinant, colpejant, violant, maltractant, explotant… Durant aquest any 2016 s’han produït 92 feminicidis, dels quals 30 han ocorregut als Països Catalans, 6 a les Illes Balears.

Per això no ens callarem. No són casos aïllats, això es diu heteropatriarcat i es sustenta en el silenci, la desídia i la passivitat d’aquesta societat, de l’Estat i de les institucions públiques.

Amb una societat que, de manera activa o passiva, reforça des de fa cents d’anys, el model de dones objecte o dones que són possessions de les seves parelles.

Com l’església masclista, homòfoba, racista, que no evoluciona i que no te vergonya de condemnar amb penes de presó el moviment feminista. Condemnant a un any de presóa les companyes que entraren a l’esglesia de Sant Miquel reivindicant el dret a l’autodeterminació dels nostres cossos.

Fora els rosaris dels nostres ovaris!

Amb un sistema judicial que imposa custòdies compartides fins i tot amb agressors i uns cossos policials que envien a les víctimes una altra vegada a casa dels seus maltractadors.

Amb una classe política que, en alguns casos, es manté al marge del que està succeint o simplement mira cap a un altre costat.

Denunciam i rebutjam les paraules de qui sustenten el poder i legislen, ens responsabilitzen i culpabilitzen a les dones de l’atur estructural existent, de les diferències salarials, del dèficit del sistema públic de pensions, de la diferència de drets. Són ells qui actuen, de manera directe o indirecta, per impedir la nostra emancipació i l’empoderament com a dones lliures.

L’EXIGIM a la societat un model de coeducació complet, per una cultura de la llibertat de gèneres; DENUNCIAM la falta d’ètica per part dels violadors que arriben a descriure les agressions com a “sexe en grup” sense cap escrúpol; DENUNCIAM als mitjans de comunicació que informen d’aquests fets amb una falsa neutralitat, normalitzant les violències que patim.

Estam fartes de que se’ns exigeixi a nosaltres tota la feina necessària per denunciar, solucionar i acabar amb les violències masclistes. Portem més de 100 anys empoderades i lluitant. Això ha de canviar. Quan s’exigirà els agressors que deixin de matar-nos? Quan s’exigirà a la classe política que deixi les seves concepcions heteropatriarcals en tot allò que legisla i aprovi partides pressupostàries contra les violències? Per quan la nostra exigència d’acompanyament a les dones víctimes de violència masclista i la formació feminista en violència de gènere? Quan es desemascararà a tots els agressors? Quan s’assenyalarà als traficants de persones i l’explotació sexual? Les dones som persones i com a tals volem viure en pau, sense por i en llibertat.

Per tot això exigim:

  • Que la lluita contra el terrorisme masclista sigui una qüestió d’estat.

  • Que desenvolupi i implementi el Conveni d’Estambul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW, i se reformi la llei 1/2004 perque estiguin reflexades totes les formes de violència contra les dones.

  • Que tota la societat, incloent les seves organitzacions i institucions, es comprometin amb aquesta lluita.

  • Que el sistema judicial inclogui tant la violència que exerceix la parella o exparella com les agressions sexuals, l’assetjament sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual-laboral de dones i nenes i totes les violències masclistes.

  • Que totes les instàncies de govern es comprometin d’una vegada per sempre en la prevenció i eradicació de les violències masclistes, així com en l’assistència a totes les dones en situació de violència.

  • Que s’engeguin mecanismes de coordinació que facilitin la resposta dels cossos policials davant un cas de violència masclista.

  • Que l’accent es posi en la protecció de les afectades, facilitant diferents sortides que impliquin una veritable recuperació vital, econòmica i social, tant d’elles com de les seves filles i fills.

  • Que la prevenció sigui una política prioritària que inclogui un sistema coeducatiu feminista en tots els cicles i una formació específica contra la violència masclista per a tot el personal professional que intervé en els processos, els mitjans de comunicació, la producció cultural i la societat civil.

  • Que els mitjans de comunicació informin adequadament de la violència masclista, visibilitzant-la, evitant el sensacionalisme morbós i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.

  • Que s’elimini la custòdia compartida imposada i el règim de visites a menors dels maltractadors condemnats. La retirada i no cessió de la pàtria potestat als maltractadors.

Eradicar la violència masclista no s’hauria de veure com una meta impossible. “NI UNA MENYS” és un crit col·lectiu. És revisar les pròpies pràctiques; és mirar-nos d’una altra manera les unes a les altres; és un compromís per construir una nova societat, és apoderament. No volem més feminicis. Ens volem vives.

Marxa-de-torxes1

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.