Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Ensenyament, Lluita de carrer i acció directa, Opinió

Vaga i aules buides 2017

Publicat per dia 10 març 2017 – 11:02Cap comentari | 443 views
Share to Google Plus
17098530_1025578830919000_2809792829194075725_n

Foto de SEPC UIB

Ahir dijous 9 Març 2017  estaven convocades dues accions importants contra la LOMCE a tot l’estat: una jornada d’aules buides per part dels alumnes, els seus sindicats i la CEAPA. I al mateix dia, convocada una jornada de vaga per part dels sindicat majoritaris del sector educatiu i els docents (sembla que per una part d’aquests darrers, aquest és just l’ordre i no a l’inrevés).

El motiu fonamental d’aquesta vaga no és altre que fer pressió contra el rodet de la LOMCE i els aspectes que a dia d’avui, son d’obligat acompliment  a les escoles i universitats. Que afecten ben negativament als alumnes de tot l’estat i en especial als de la nostra comunitat autònoma.

Cal recordar també que el camp de joc del partit on es disputa tombar del tot la LOMCE s’ha vist ampliat amb la nova àrea jurídica dels Tribunals. El “renovat” PP juga a penal-gol-i-partit per recuperar la seva antipopular llei educativa. Tira de jutges per poder continuar amb l’aplicació de la seva -només seva- llei. La majoria dels partits polítics -per pressió popular- van aconseguir paralitzar-la parcialment. Això és prou important, però no ho sembla a Balears. Sembla que a les Illes, la màxima mantinguda fins ara de combatre la LOMCE també s’esvaeix en l’acció social.

Durant aquestes darreres setmanes no s’han vist als mitjans de comunicació locals més notícies en relació a la jornada de vaga d’avui,  que les que animaven a la desafecció i a la pausa. No s’ha fet ressò de les raons ni de la pròpia convocatòria. Em sembla no s’ha volgut treballar des de les bases encara actives. Ni per aproximació, s’ha arribat a la feina que sí férem a les convocatòries en contra de les proves d’avaluació de primària de la LOMCE o en contra del 3+2 universitari i les retallades.

Sembla com a mínim contradictori, que ara ja no ens donem suport dins la comunitat educativa per avançar contra una llei demostradament negativa per a l’ensenyament públic i de tots. Ara hi jugam a un nivell polític estatal on és necessària una pressió social per a tombar la LOMCE. També des de les Illes.

Com a ciutadà i com a pare, m’he cansat d’escoltar l’excusa incombustible del nostre govern autonòmic actual: la manca de competències en matèria educativa de la nostra comunitat autònoma per anar en contra de l’aplicació de la  LOMCE: Des del desenvolupament de currículums de les etapes educatives segons LOMCE, fins al tema del tractament de les llengües/assignatures, provocant encara més diferències entre els centres educatius.

L’estat espanyol i el BOE semblen que li serveixin bé al govern de les Illes Balears com a un pou exculpatori -i sense fons- quan no l’interessa banyar-se i prendre part clarament.

En altres termes, també sempre hi ha excuses: tant per la paupèrrima darrera oferta d’oposicions de docents,  com la més paupèrrima i repetida dotació de pressuposts dedicats a educació en aquesta comunitat autònoma. I dic paupèrrima, comparat amb el que se’ns va prometre als acords pel canvi de govern i altres herbes pactistes (d’educació).

És descoratjador després de tot plegat ! Ara això sí, estam tots ben adoctrinats en taxes de reposició i de percentatges màxims d’endeutament !

També pens que caldria deixar de banda les lluites internes al sector educatiu per copsar la representativitat dels docents -pels sindicats de sempre o per altri-.  Al meu entendre, fan més mal que bé al reste de la societat. Hem d’escoltar també els alumnes i les famílies dels alumnes. A tots: Els que per exemple enguany s’examinaran de selectivitat; o els que necessiten escollir un itinerari alternatiu a l’ESO; o els que faran o no revàlides;  o les famílies de primària que seguim volent participar i millorar la qualitat de la nostra educació; però no podem. La llista és si fa no fa, la mateixa que fa uns anys.

Si no existeixen mesures de calat per a revertir l’educació cap al model que hem defensat durant aquests darrers anys, cal fer alguna cosa més. Entre tots.

Em sembla que els pactes educatius d’aquí i d’allà, d’abans i d’ara, seguiran essent un instrument polític com qualsevol altre per conduir a la societat cap a on més interessa a cada moment. Ho anam comprovant un altre pic.

Ara  no toca sumar-se a una vaga i aules buides de la resta de l’estat ?  Idò com a mínim i per a la pròxima fita fem alguna cosa, que ens retrobarem !

Isaac Ayuso Lorenzo

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.