Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » #VagaIndefinidaDocents, Ensenyament, Illes Balears i Pitiüses

Reunió de Plataforma Crida i Assemblea Docents amb la Conselleria

Publicat per dia 22 desembre 2014 – 11:09Cap comentari | 274 views
Share to Google Plus

Plataforma Crida i Assemblea Docents es van reunir el dilluns 15 de desembre a la Conselleria d’Educació. Us presentam els comunicats que han fet al respecte tant Plataforma Crida com l’Assemblea Docents. Tres mesos després d’arribar al càrrec, Núria Riera

Comunicat de l’Assemblea Docents:

La consellera  Riera mostra bona voluntat però és incapaç de concretar cap millora

L’Assemblea de Docents ha estat convocada, tres mesos després, per la consellera Riera, sense que hi hagi hagut cap tipus de compromís concret amb cap de les 57 preguntes que se li han plantejat l’Assemblea. Ni tan sols han volgut acceptar la validesa de la vaga indefinida convocada per l’Assemblea.
Durant la reunió, la consellera en les seves respostes ha fet mostra de bona voluntat i poc més: no volen donar xifres; no admeten cap responsabilitat. I, a més, atribueixen totes les mancances a la falta de pressupost. I tampoc no volen dir on on va anar l’estalvi de sis milions d’euros la vaga indefinida que duen, de moment

Mentre els governants publiciten la fi de la crisi, l’educació se segueix desballestant. Un bon exemple és la negativa per derogar el decret de mesures urgents que justificaven retallades salvatges a l’educació, que encara persisteixen. Sobre les substitucions de professorat abans de quinze dies, la consellera afirma que no ho pot solucionar perquè no poden passar per damunt de la normativa estatal i autonòmica; sobre la imposició de directors a centres com l’IES Sineu, IES Binissalem o IES Borja Moll i la desestabilització consegüent dels centres, diuen que és fet segons normativa -Lomce- però que el director general -Antoni Vera- ho revisarà «la setmana que ve»; sobre els concerts de l’Opus, diu que hi ha sentència que els avala; sobre la vaga indefinida, que ens cridarà per xerrar del tema jurídic; sobre l’affaire de l’interí enxufat per motivacions polítiques, s’ha tancat en banda i no n’ha volgut parlar… Per això, se li ha recordat que aquest cas ha comportat que des de l’Assemblea li haguem demanat la dimissió perquè ha estat incapaç de donar respostes clares i coherents sobre aquesta qüestió.

Mentre 98 interins estan d’assessors a la Conselleria d’Educació, aquesta es remet a problemes ‘tecnològics’ per justificar la manca de transparència en la gestió de llistes d’interins. No val el ‘els altres feien el mateix’ per justificar una irregularitat. I tampoc la manca de pressupost per justificar el desballestament dels centres educatius, carregats de deficiències i falta de manteniment. La conselleria ha admès que l’IBISEC no té pressupost per fer front a les necessitats de manteniment dels centres, mentre està habilitant una partida extraordinària per afrontar els desastres produïts a la Soledat i el Molinar. En definitiva, quant als problemes més importants del món educatiu no hi ha cap grup de treball per encarar-los. Ni tan sols han preparat la reunió de treball amb l’Assemblea després de tres mesos. Tampoc no han donat respost a la petició de dimissió del director general Isern ni al cap d’Inspecció Moles.

Bateria de preguntes que l’Assemblea plantejà i lliurà en mà a la Conselleria d’Educació, de les que s’està a la espera d’alguna resposta concreta:

Expedients
Des de l’estiu de 2013, hi ha hagut 5 expedients a directors que han suposat la seva suspensió del càrrec i la separació de la seva feina. Tot i que aquests expedients s’han resolt com si no hagués passat res, la professionalitat d’aquests directors expedientats ha estat qüestionada públicament, els seus projectes han estat entrebancats i també han vist retallats els seus sous. Des de la comunitat educativa s’ha considerat sempre que aquests expedients han estat arbitraris. A més, es va perllongar excessivament la seva resolució i el segon expedient a Jaume March encara no està resolt.

- Com és que Bartomeu Isern i Garcia Moles no assumeixen cap responsabilitat per aquests greus errors?

- Quan se signarà el tancament del primer expedient de Jaume March per a què aquest professor es pugui defensar legalment? En quin estat es troba el segon expedient a Jaume March? 

Beques de menjador
El sistema d’ajudes de menjador és terriblement injust. Aquest mes de desembre la Conselleria d’Educació ha començat el pagament de les ajudes del curs anterior. El mal enfocament d’aquestes ajudes fa que en un moment en què, segons el darrer informe d’UNICEF, a Balears hi ha 63.500 infants en risc de pobresa, només 1.378 alumnes es podran beneficiar d’aquests pagaments. La tardança en el pagament i les dures condicions per accedir a les ajudes (avançar els doblers i acudir al menjador almanco un 70% dels dies) fa que les famílies més desfavorides no s’ho puguin permetre. Segons l’esmentat informe, un de cada 10 infants no pot accedir a menjar calent.
- Pensa fer aquesta Conselleria algun canvi per al present curs en aquest tema que per moltes famílies resulta crític, facilitant l’accés als infants amb necessitats reals? 

Reutilització de llibres de text
Les famílies amb aquestes problemàtiques (l’informe d’UNICEF xerra d’un risc de pobresa infantil del 31’4%) també tenen problemes per accedir al transport i especialment a la compra del material escolar. Davant d’aquestes xifres:
- Aquesta Conselleria es planteja un pla de xoc en matèria de beques?
- Es planteja fer un programa definitiu de reutilització de llibres de text o de formació per a fer feina amb altres materials?

Fumigació
A finals d’octubre es va denunciar públicament per la FAPA i equips directius que infants de les escoles de Costitx i Bunyola havien estat afectats per les fumigacions en avioneta fetes dins d’una qüestionada campanya contra la processionària.
- La Conselleria d’Educació es va posar en contacte amb les famílies dels infants? Quines mesures es van prendre al respecte?
- Es va informar de les mateixes a la comunitat educativa d’ambdues localitats?
Seguretat als centres
Després dels incidents com la caiguda del sostre a aules dels CEIP La Soledad o el Molinar, després que ADESMA denunciàs que el 30 % dels IES tenen «deficiències estructurals greus que poden afectar la seguretat de les persones», aparició de goteres en tants d’altres centres i amb la clara manca de pressupost pel manteniment dels centres.
- S’està posant en marxa algun pla per part del l’IBISEC per assegurar que alumnat i professorat no feim classe en condicions perilloses?
- Es pot parlar ja de terminis?
Garantits uns serveis bàsics als centres?
Fa dues setmanes els directors de secundària denunciaren que la Conselleria deu més d’un milió d’euros als centres educatius. A banda de les pròpies activitats educatives.

- Pot repercutir això amb problemes amb l’abastiment de materials, electricitat o calefacció, ara que l’hivern s’apropa?

Amiant als centres
Tenim entès que dels 95.000 m2 d’amiant presents als centres de les Illes, el Govern per ara només fa comptes d’actuar retirant l’amiant de 34 centres.
- Representa això la totalitat dels centres?
Distribució de l’alumnat estranger
No troba aquesta Conselleria que la distribució d’alumnat estranger actualment està totalment descompensada entre els centres finançats amb doblers públics. El curs passat el 85’51% estava matriculat en l’escola pública, mentre que només el 14’48% ho estava a la privada concertada. Aquesta realitat dificulta la integració d’aquest alumnat i en alguns barris es parla de guetos a les escoles públiques.
-Des de la Conselleria es té pensada alguna actuació urgent per redreçar aquesta descompensació?
-Ha pensat en revisar, en aquest sentit, la dotació de tots els centres sostinguts amb fons públics, tot distribuint de manera homogènia i equitativa els recursos i l’alumnat?

 Pressupost
En referència als pressuposts de la CAIB per 2015, l’augment de l’apartat destinat al pagament de personal docent,

- S’ha pensat destinar una bona part d’aquests doblers a la posada en marxa d’equips de suport i a l’atenció dels alumnes amb més necessitats o es tornarà a prioritzar la contractació de professorat per programes sense rigor ni garanties, per exemple en termes de progressivitat, com el TIL?
- Redundarà la contractació de nou professorat en una disminució de les ràtios per assegurar una major qualitat de l’ensenyament?

 20 jornades de vaga en 2 cursos
Un percentatge molt elevat dels docents de les Illes Balears ens hem sacrificat durant aquests dos cursos, i hem protestat a través de la vaga per mostrar el nostre desacord amb la política educativa del Govern. Segons els nostres càlculs, les vagues han suposat un estalvi de més de 6 milions d’euros en nòmines. Hem demanat repetidament que es faci públic cap a on es redireccionen i s’inverteixen aquests doblers.
- Abans d’acabar l’any farà aquesta conselleria un exercici de transparència i bona voluntat i ens explicarà en què s’ha gastat el nostre sacrifici?

 Decret de mesures urgents juny 2012. Substitucions, complements…
En els diaris d’ahir diumenge apareixien unes paraules del conseller d’economia i competitivitat, Joaquin García, extretes d’un comunicat del govern en les quals deia “Les taxes de creixement d’enguany, que pràcticament dupliquen les de l’any passat, mostren la reactivació de la nostra economia. Totes les Illes continuen creixent i ja hem deixat enrere la crisi a les Balears”.
- Què justifica per aquesta Conselleria d’Educació mantenir les mesures de retallades dràstiques en la gestió del sector públic, que implica que les baixes de professorat no es cobreixin fins passats els primers 15 dies, augment de ràtios en els centres, augment de les hores lectives, congelació d’alguns dels nostres complements salarials i d’altres mesures que malmeten la qualitat del sistema educatiu?

Atenció a la diversitat: retallades a l’educació pública i concertada
Els equips de suport dels centres educatius s’han vist reduïts els darrers tres anys. S’han revisat els casos atesos pels auxiliars tècnics educatius (ATE), reduint el nombre d’alumnes subjectes a aquesta atenció. Actualment l’alumnat que té necessitats educatives derivades de conducta i autonomia no és atès.
S’ha augmentat el nombre d’alumnes que atén cada mestre de pedagogia terapèutica (PT), s’han reduït el nombre de places d’atenció a la diversitat i a secundària els departaments d’orientació han reduït els seus membres almanco en un 25%, tot en un context d’elevat fracàs escolar. En l’àmbit concertat s’han viscut les mateixes retallades que al sector públic. Especialment greu és el cas de l’atenció a la diversitat. En aquests centres la implantació del TIL va suposar l’agreujament de les retallades en els recursos disponibles per atendre l’alumnat de necessitats. Es destinaren a reforç d’anglès part de les hores de suport de l’alumnat de necessitats. Això provocà reducció d’horaris del personal de suport i un augment de la vulnerabilitat dels infants més febles.
- Quines mesures correctores d’aquesta situació té previst aplicar la Conselleria perquè es pugui mantenir l’atenció adequada per l’alumnat de necessitats?
Substitucions
El cas de l’interí Joan Trobat ha tornat a mostrar una pràctica habitual d’aquesta Conselleria que és la tardança a substituir el professorat de baixa. Aquest exemple mostra com a l’IES Cap de Llevant de Maó s’ha estat sense professor d’Educació Física més d’un mes, per citar un cas. Des d’aquesta Conselleria,

- Es preveu un canvi en aquesta política cap a substitucions immediates del professorat de baixa que no afectin la qualitat de l’ensenyament? O es pensa continuar amb les mateixes?
- És conscient la Conselleria que hi ha baixes que estan gairebé un mes sense substituir?
- Què fa la Conselleria per solucionar el problema de la manca de personal amb titulació adient d’anglès, la qual cosa agreuja les mancances a l’hora de cobrir substitucions d’anglès i allarga el temps que l’alumnat està sense classe?

Imposició d’equips directius i caos educatiu
En el present curs escolar hem viscut diversos casos on la Conselleria ha imposat a dit directors que no comptaven ni amb l’aprovació de la comunitat educativa ni amb la capacitat de les persones nomenades per desenvolupar la difícil tasca de direcció. Instituts com el Borja Moll, el de Binissalem o el de Sineu en són exemples.
Per a què se’n faci una idea, i a tall d’exemple, a l’IES Sineu:
- El seu projecte de direcció havia estat suspès per la comissió avaluadora.
- El seu equip directiu és incomplet encara ara (i s’hi han produït dimissions internes).
- El curs va començar sense horaris. Dues setmanes d’horaris provisionals que provocaren un caos.
- Els agrupaments s’han fet sense seguir criteris pedagògics.
- Ha presentat una PGA que no ha estat aprovada pel claustre ni informada positivament pel Consell Escolar.
- Ha rebut demandes formals de dimissió per part de docents i famílies. – Ha tengut reiterats enfrontaments amb les famílies.
- La gestió econòmica és opaca (contractacions de béns i serveis sense informar o aprovar prèviament al consell escolar).
- L’equip de suport incomplet.
- Interins formant part de l’equip directiu en contra del roc dels centres de secundària. – Distribució de càrregues lectives i contractació d’interins que suposen una despesa injustificable de recursos públics únicament per fer encaixar una directiva imposada i no volguda per la comunitat educativa.
I a l’IES Binissalem:
- No tenen ni formació en funció directiva ni experiència com a part d’equips directius.
- No varen poder formar equip amb professorat del centre i tenen un cap d’estudis interí.
- La PGA encara no està aprovada perquè els horaris i els agrupaments dels alumnes s’han fet sense cap criteri pedagògic.
- Els alumnes amb NESE no tenen l’atenció adient per motius organitzatius, que motivà una queixa del departament d’orientació amb el suport de molts departaments del centre, de la qual inspecció educativa en té constància.
- Assignaren les hores d’ètica al professor de religió que es va haver de resoldre a les males després de sortir per premsa amb el pertinent escàndol, etc.
-Ha actuat inspecció educativa al respecte? Com?
-Fa comptes la consellera cessar aquests equips directius dels quals en té sobrada constància per retornar la pau social a aquests centres?
LOMQE
Més enllà de la crítica a aquesta llei pel seu contingut i la seva filosofia, la realitat és que la seva arribada no ha estat gens ben planificada. Tot i les crítiques, la Conselleria no va estar prou hàbil per publicar els currículums LOMQE per a primària fins al mes de juliol. Ara es repeteix la cantarella amb l’Ordre d’avaluació de l’aprenentatge a primària. Els mestres estan posant les notes sense ordres de la Conselleria. De fet, les avaluacions inicials de principi de curs es poden donar per perdudes, doncs no s’han fet per manca d’instruccions. D’altra banda, hi ha queixes de la precarietat amb la qual ha arribat la FP bàsica a molts de centres. Fins i tot, en aquest mes de desembre hi ha hagut dues publicacions sobre l’FP bàsica al BOIB que les entenem com una mostra de la improvisació amb què s’han fet les coses fins ara. Quant a la resta de la secundària, encara no s’ha desplegat la normativa quan falten pocs mesos perquè la LOMQE arribi a aquest nivell.
- No és possible que aquesta Conselleria, vist que l’aplicació de la LOMQE fa aigua, negociï amb la comunitat educativa i amb el ministeri la seva implantació?
- Està d’acord aquesta Conselleria en la pèrdua d’atribucions dels Consells Escolars que redueix la participació de les famílies?
- Per què no es va permetre que equips directius del sector concertat poguessin accedir a la formació del CEP sobre LOMQE?
Després de veure com alumnes que sol·licitaven plaça en el present curs a centres públics eren derivats per la mateixa Conselleria a centres concertats, degudament justificat per l’article 138.2 de la LOMQE, aquesta Conselleria:
- Pensa seguir amb la política de no garantir una plaça en centres públics a l’alumnat que ho sol·liciti durant l’ensenyament obligatori?
- Està d’acord la Consellera Riera amb el concert de centres que segreguen l’alumnat per sexes?

Deixadesa amb les TIC
Tot i la importància de les TIC als currículums derivats de les darreres lleis educatives, la realitat a les Illes Balears és que els centres manquen de manteniment de l’equipament TIC més enllà del que fa la persona assignada per la pròpia escola o institut i, a més, enguany caduquen les garanties de les primeres pissarres digitals i microportàtils que va adquirir aquesta Conselleria.
- Quins plans hi ha al respecte per evitar un nou front en tot el caos en què viu el nostre sistema educatiu?
 
Vaga indefinida
Des de la Conselleria d’Educació s’ha qüestionat la legitimitat de la vaga indefinida convocada per l’Assemblea de Docents en diferents ocasions.
- És conscient aquesta consellera que no li correspon a ella valorar la legalitat de la nostra convocatòria?
- Sap la consellera que, si té qualsevol dubte seriós sobre la nostra convocatòria, l’ha de resoldre en els tribunals?
- Són conscients a Conselleria que no hi ha dictats serveis mínims sobre la nostra convocatòria de vaga?
- Estant per tant la vaga indefinida convocada i el conflicte obert, quan es pensa convocar els comitès de vaga per encetar una negociació amb vista a resoldre els greus problemes del nostre sistema educatiu?
 
Vaga a l’educació concertada
Des de la Conselleria s’ha menyspreat els treballadors i treballadores del sector concertat en vaga, negant-se la negociació i fins i tot negant-se públicament l’existència de cap protesta a les escoles concertades. Recordem que, durant les dues primeres setmanes de la vaga indefinida, un total de 73 escoles concertades se sumaren en algun moment a l’aturada i, en alguns casos, amb un seguiment del 100%.
- Per què des de Conselleria es tracta amb menyspreu els treballadors de l’escola concertada, amb qui des del principi es van negar a negociar durant la vaga? -Per què idò, si no hem fet vaga, se’ns descomptaren les nòmines? -Com es pot explicar que des d’inspecció es fessin cridades per pressionar els centres i es permetessin i fomentassin coaccions i amenaces al professorat en vaga fins que es va aconseguir reprimir la protesta?
- Per què no es respecta la llibertat d’ideari dels centres i, en conseqüència la llibertat dels pares a triar els projectes educatius que considera més adients per als seus fills?
- Per què la Conselleria es reuní amb la patronal catòlica i difongué com un acord amb la concertada el que només era un acord amb aquesta patronal?
- Creu que és lògic arribar a acords amb la patronal i no amb els treballadors en vaga?
- Per quan una revisió, en igualtat de condicions pressupostàries, de les condicions dels treballadors de la concertada afectats per les mesures d’austeritat econòmica (recuperació de la paga extraordinària, revisió de l’Acord de 2008, etc.).

L’educació com a servei públic
Durant aquesta legislatura s’ha evidenciat la necessitat d’un consens en matèria educativa. És evident que la imatge que la mateixa Conselleria ha difós de la tasca docent no contribueix a donar a l’educació el paper social i la importància que li pertoca.
-Per quan un reconeixement públic de la conselleria a la tasca docent, en comptes de desprestigiar i menysprear constantment el professorat?
- Pensa la senyora consellera que difondre anuncis per IB3 com el de la Fundació Jaume III contribueix a dignificar la tasca educativa?
- Coneix les iniciatives per a un pacte educatiu? Quina és la seva postura envers aquest tema? Des del seu punt de vista, hi hauria línies vermelles per arribar a un pacte?

Plataforma Crida va mantindre reunió també amb la Consellera d’Educació i va transmetre el missatge de dimissió:

“El missatge que volem traslladar és breu i clar: demanam la dimissió de la consellera d’Educació i del president Bauzá. Després dels fets publicats a premsa la setmana passada i que no han estat encara ara desmentits amb proves documentals, pensam que la consellera no pot estar ni un minut més al front de la Conselleria. El president que consent aquests fets tampoc pot seguir governant. Per la Plataforma Crida no sou interlocutors vàlids per parlar de l’educació del futur. Volem gent neta d’escàndols.

Ens demanam fins on ha d’arribar aquest desgovern que hem patit aquesta legislatura en Educació perquè els responsables polítics demaneu disculpes a tothom i seguidament presenteu la dimissió?Què més ens falta per veure?

Per si no ens tornam veure les properes setmanes us volem desitjar molts d’anys i bones festes. Nadal pot esser un bon moment per reflexionar si val la pena mantenir la cadira a qualsevol preu”

Vam poder veure una bona escenificació d’aquesta idea amb els cartells verds amb el text “BAUZÁ DIMISSIÓ” que van posar damunt la taula.  reunio_consellera

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.