Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » #VagaIndefinidaDocents, Ensenyament, Lluita de carrer i acció directa

“Nazis, catalanistes i impostos revolucionaris”: un malentès surrealista sobre el Sindicat de Precaris

Publicat per dia 8 octubre 2013 – 15:1810 Comentaris | 249 views

“Nazis, catalanistes i impostos revolucionaris”: un malentès surrealista sobre el Sindicat de Precaris

Share to Google Plus

A Contrainfo.cat gaudíem d’uns dies de més tranquil·litat després de les intenses setmanes de vaga indefinida, però aquesta calma es va interrompre de sobte quan ens van avisar que alguna cosa grossa estava passant en els comentaris d’una de les notícies que apareixen al nostre web. Gairebé 100 comentaris en poques hores que ens acusaven de “nazis”, de “catalanistes feixistes”, de voler “cobrar impostos revolucionaris” i de ser “pitjors que ETA”. I al bell mig d’aquella polèmica que no compreníem encara, acusacions molt greus contra l’Assemblea de Docents i la Plataforma Crida, que es veien perjudicades per tota aquella follia que ens deixava astorats. Què havia passat?

La notícia, de l’1 d’octubre, feia referència al naixement del Sindicat de Precaris. Val la pena llegir-la per comprendre com i per què neix aquest projecte. Realment, els dies de vaga s’han vist innumerables mostres de solidaritat amb els docents en vaga. Anar al bar de sempre i que no et vulguin cobrar en un preciós gest de complicitat; que un forn de Sa Pobla regali pa a les vaguistes; o que Unió de Pagesos lliuri tones de melons a la lluita docent són només petites mostres del nivell de suport popular que aquest moviment ha aconseguit aglutinar. Fins i tot circulava publicitat de restaurants que oferien un 1% dels seus ingressos del dia a la caixa de resistència.

Des de Contrainfo.cat no sabem qui hi ha al darrere del Sindicat de Precaris. Entre d’altres coses perquè aquesta notícia es publicà mitjançant el mecanisme de “publicació oberta”, una eina participativa que ens ajuda a avançar cap a un model de periodisme ciutadà.

A més a més, el naixement del Sindicat de Precaris ens sembla una notícia prou rellevant com per donar-li cobertura des d’un mitjà de comunicació. Al cap i a la fi, segons es desprèn de la mateixa notícia, el projecte neix amb clara vocació de denunciar pràctiques d’explotació laboral (qui s’hi pot negar a això?) i la promoció d’alternatives de consum a aquells comerços que, d’una manera o altra, es manifesten obertament contraris a les lluites contra la precarietat. No ens enganyem, a això, de tota la vida, se li ha dit consum responsable. Qualsevol persona, si sap que les pràctiques laborals d’un determinat negoci van contra dels seus valors i principis, té la llibertat de triar si hi consumeix o no. Les campanyes de boicot són, en aquesta línia, una eina de lluita bàsica i prou coneguda. Han servit per denunciar pràctiques abusives de grans corporacions com Nestlé, Coca-Cola o McDonald’s, i en moltes ocasions han resultat efectives, i també s’han promogut des de sectors espanyolistes agressives campanyes de boicot contra els productes catalans, com el Cava. Però el Sindicat de Precaris ni tan sols va tan lluny. No crida al boicot; simplement posa a l’abast de tothom informació perquè cadascú, lliurement, decideixi on consumir. A més a més, aquesta campanya no sorgia ni tenia cap vinculació a la Plataforma Crida, que ha emès un comunicat en el qual es desmarca del Sindicat de Precaris:

Crida no compartim la campanya de Sindicat de Precaris

La Plataforma Crida no ha iniciat cap campanya dirigida als petits comerços. Ens hem assabentat d’aquesta a través de contrainfo.cat.
Volem manifestar-vos que no estam d’acord amb aquesta inicitiava i ens desvinculam totalment d’aquesta.

De fet, el logotip de Crida apareixia en un cartellet que deia: “Aquest negoci donarà l’1% de les seves vendes d’Octubre a la caixa de resistència dels docents”. Era una invitació del Sindicat de Precaris als comerços a sumar-se a la solidaritat amb la vaga, però en cap cas hi figurava en representació de l’assemblea de l’embut. Per això a Contrainfo.cat ens sobtà tant el reguitzell de comentaris i acusacions molt greus contra el Sindicat i contra el nostre mitjà (van arribar a aparéixer noms i llinatges en forma d’amenaça vel·lada, i podria ser que fins i tot ens hagin denunciat a la policia). Pel que sembla, s’havia malinterpretat l’objectiu del Sindicat i es veia com un intent de coaccionar, senyalar i forçar els comerços a destinar part dels seus ingressos a la caixa de resistència dels docents.

Evidentment les comparacions amb els nazis i la seva pràctica de marcar els jueus ens semblen una immensa absurditat; les acusacions de “feixistes catalanistes” i els insults per part de persones de l’òrbita del Grupo d’Acció Baléà ens semblen tan ridícules que no podem evitar de somriure en llegir-les. Tanmateix, aquest no és la mena de debat que hom s’espera quan convida els i les lectores d’un mitjà de comunicació a fer comentaris a les notícies. Per això, i per evitar més publicacions de dades personals de suposats administradors de la pàgina, des de Contrainfo vam decidir tancar els comentaris d’aquesta notícia.

Ara bé, el que ens ha sabut greu de tot el malentès és que l’Assemblea de Docens i la Plataforma Crida (i per extensió, tot el moviment de la marea verda) s’han vist perjudicats per aquesta bolla desinformativa que anava fent-se més i més gran i circulant de manera frenètica per les xarxes socials. Molta gent de bona fe ha arribat a interpretar això com una campanya orquestrada per desprestigiar el moviment en defensa de l’educació. La idea que circulava del Sindicat de Precaris estava a anys llum de distància de la realitat. El que havia nascut com un projecte en positiu per difondre la importància de donar suport als docents des de tots els àmbits, havia acabat a ulls de molta gent com una mena d’imposició “revolucionària”, violenta i d’una persecució ideològica de les persones. Com hem pogut arribar fins aquí?

La nostra interpretació de tot plegat és que la presència d’un logotip de Crida en la notícia (era el cartell que es convidava a posar als comerços que voluntàriament s’adherissin a la causa), juntament amb la demagògia i el soroll interessat d’alguns sectors d’extrema dreta que han volgut desacreditar tot un moviment, han fet un còctel que deixa un mal regust de boca en tots nosaltres. Per tot això, volem deixar clar des de Contrainfo.cat que el Sindicat de Precaris -la pàgina de Facebook del qual, pel que veiem, ja ha estat tancada després de les denúncies d’usuaris- no té cap vincle amb Crida ni les docents. És una iniciativa de persones particulars que, després de la mala experiència de difondre la campanya de la caixa de resistència en diferents comerços, van decidir actuar per denunciar explotació laboral i oferir alternatives de consum.

10 Comentaris »

  • Sindicato de precarios escrigué:

    Aclaración por parte de los promotores del Sindicato de Precarios:
    1. Detrás de este proyecto no está ni a Plataforma Crida ni la Asamblea de Docentes ni contrainfo.cat, es un proyecto autónomo de una serie de personas. Pedimos disculpas a los grupos anteriormente citados si dicha confusión ha causado algún perjuicio.  
    2. La idea de poner en marcha este proyecto tuvo como causa una experiencia personal donde animábamos a los negocios a ingresar el 1% de sus ventas a la caja de resistencia siguiendo el cauce establecido, es decir, que ingresaran ellos libremente el dinero en la cuenta bancaria preparada para dicho fin por parte de la asamblea de docentes si estaban a favor de la huelga. 
    3. En ese proceso de animar a los negocios a ayudar a la caja de resistencia nos encontramos con gerentes que se posicionaba abiertamente y agresivamente en contra, en ningún momento a estas personas se les coaccionó o amenazó si no ingresaban dinero en la caja de resistencia. Escuchamos sus argumentos y decidimos libremente como consumidores no volver a ir a consumir a sus establecimientos. 
    4. A partir de ahí vimos que podíamos compartir con las personas de nuestro entorno e implicadas en los movimientos sociales esta información para que ellos al mismo tiempo hicieran boicot a estos negocios no yendo a consumir en ellos. Ampliando el boicot a todo negocio llevado por personas que se posicionaran abiertamente contra los derechos de los trabajadores. 
    5. Para reunir esta información simplemente copíabamos y pegábamos las opiniones vertidas abiertamente en Facebook por los gerentes de estos negocios. 
    6. La reunión de esta información no tenía ninguna mayor intención que la de saber a qué lugares no ir a consumir. 
     
    Animamos a usar el consumo local como herramienta de cambio, yendo a consumir a los negocios cuyos gerentes no se posicionen en contra de los derechos de los trabajadores, de los movimientos sociales que defendemos o el modelo de sociedad que nos gustaría alcanzar. Animamos a los trabajadores que se encuentren en una situación de abuso que se organicen entre ellos y den a conocer su situación a los vecinos del barrio. Lo que no hacemos es coaccionar o amenazar a quien no quiera apoyar nuestras ideas, simplemente ejercemos nuestra libertad como consumidores (una de las pocas libertades que parece que ya nos permite este sistema) para informar y elegir donde gastar nuestro dinero. Rechazamos que el consumo deba mantenerse al margen de la cuestiones políticas que nos afectan.  
    Volvemos a pedir disculpas si el proyecto no se ha dado a entender bien en el artículo de presentación o ha causado molestias en las partes afectadsa. 

    • Miquel escrigué:

      Sigo sin entender algunas cosas. La primera es como os tomáis la libertad de ir a los comercios solicitando una colaboración económica sin tener nada que ver con la Assemblea ni con la Plataforma Crida, suena a timo.
      Por otro lado decís que no coaccionáis, pero en el momento que el comerciante descubre que su comercio aparece en una lista para ser boicoteado sólo porque no comparte vuestras ideas se estará sintiendo coaccionado.
      Personalmente me parece bien el consumo como herramienta de cambio para detener determinadas prácticas injustas o inmorales, pero no para cambiar la ideología política de un individuo. También creo que es loable preocuparse por la precariedad laboral de los trabajadores, aunque… ¿solo en las empresas en las que su propietario se muestra a favor del TIL y en contra de las reivindicaciones de los maestros?

      • Sindicato de precarios escrigué:

        1. Ir a los comercios sin tener nada que ver con la asamblea ni con la plataforma es dar a conocer que existe la posibilidad de aportar a la caja de resistencia. Simplemente informábamos de que existía una caja de resistencia y dábamos el número de cuenta facilitado por la propia plataforma. Si eso es “tomarse la libertad” pues sí, nos hemos tomado la libertad. No vemos nada grave en ello ya que no ha habido amenazas ni presiones a los comerciantes a los que hemos dado a conocer la idea.  

        2. Creemos que el hecho de compartir una lista con los negocios cuyos gerentes expresan abiertamente una posición contra los derechos de los trabajadores o los movimientos sociales no es coacción. Si fuera coacción los comentarios negativos que aparecen en webs como Trip Advisor donde usuarios invitan a otros usuarios a no ir a comer a un restaurante por la mala atención recibida por un camarero también podría ser considerado coacción. La diferencia es que nuestro criterio a la hora de consumir en un negocio no es el precio, ni la calidad del servicio dado, sino un modelo que tenemos de sociedad. Como consumidores podemos hacerlo. 

        3. No nos ceñimos sólo a empresas que estén en contra del TIL, también hemos citado negocios que amparan actividades de la extrema derecha. 

        Finalmente, citamos esta frase que ha dicho para invitar al debate: “ me parece bien el consumo como herramienta de cambio para detener determinadas prácticas injustas o inmorales, pero no para cambiar la ideología política de un individuo”. Nosotros no queremos cambiar la ideología política de nadie, simplemente no dar dinero consumiendo en los negocios gestionados por personas que defienden activamente ideologías que atacan a nuestra concepción del mundo. 

        • Francisca escrigué:

          A Sindicato de Precarios, Perdone usted, pero yo, como muchos otros, no lo entiendí así.
          Hablar de una lista de negocios en contra de los ideales con los que ustedes luchan, poniendo en el articulo el Logo de la lucha de los docentes.. me parece que estaba bien claro que hablaban sobre poner en una lista negra a quien estaba en contra del TIL.
          ¿Para ustedes quien está en contra del trilingüismo, es lo mismo que estar en contra en los derechos de los trabajadores? como comprenderan da pie a error…
          Pero ruego me responda a la pregunta abiertamente y con sinceridad, ¿su sindicato de precarios se refería o no en poner en la lista a los que opinaban en contra del TIL? Si no es así, porque pusieron el Logo de esa lucha..

          • Sindicato de precarios escrigué:

            El logo se puso en la primera noticia porque era el cartel que servía para anunciar lo de los negocios que donaban un 1% de sus ventas a la caja de resistencia, que no tenía nada que ver con el proyecto del Sindicato de Precarios. Es verdad que eso pudo dar pie a la confusión, y pedimos disculpas por ello. 

  • a. escrigué:

    Me xap de riure quan veig el nerviosisme que els ha pegat de cop a alguns empresaris quan se’ls ha posat el dit a la nafra. Magnífica iniciativa del Sindicat de precaris. Jo vull saber si un empresari explota els seus treballadors abans de consumir en el seu negoci. I també vull saber si els seus responsables manifesten idees d’extrema dreta. Ben alerta allà on deixo els meus diners.

  • a. escrigué:

    De fet, record perfectament l’amo d’un restaurant de Palma (dic el nom del negoci?) que, en la darrera vaga general, va començar a increpar i a punt va estar d’agredir membres d’un piquet informatiu que passava per allà (ni tan sols es va acostar a menys de 30 metres del restaurant). La situació era tan grotesca que la policia va haver d’intervenir… PER DEFENSAR EL PIQUET!! El món a l’inrevés.

  • fergurson escrigué:

    Jo penso una mica això també. Molts d’empresari suelto hi ha per aqui. Si sabessin que fan les coses “netes” no tendrien tanta por. O és que explotau treballadors?
    aqui no se parla de fer llistes de gent que estigui e contra de donar l’1% dels guanys a la caixa de resistència, sinó afavorir aquest negocis davant d’altres, com bé feia una merceria d’algaida.
     
    En tot cas es denunciarien les empreses o comerços que exploten els treballadors, cosa QUE ME SEMBLA MOLT BÉ! I cosa que fa estona q se duu a terme, com les campanyes que fa la CNT en contra del Mercadona i de la botiga de sabates MARYPAZ.
    I jo ja en sé d’algunes que posaria a la llista d’empresaris bruts i extorsionadors.

  • marcos escrigué:

    a.
    “…. Jo vull saber si un empresari explota els seus treballadors abans de consumir en el seu negoci. “
    Idò ja t’ho dic jo…tots els empresaris exploten als seus treballadors. Per cert saps qui era Karl Marx ?

  • ToniB escrigué:

    Vaya coleccion de nazis.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.