Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ensenyament, Illes Balears i Pitiüses

En dubte la fiabilitat de l’informe PISA, i denúncia de l’ús que en fan els governs

Publicat per dia 15 desembre 2016 – 12:41Cap comentari | 34 views
Share to Google Plus

L’Informe PISA ja torna a ser aquí, amb la voluntat de ser una foto de l’estat de la situació dels sistemes educatius dels països participants. Però després d’analitzar més a fons algunes qüestions, ens hauríem de demanar si els resultats que ofereix són o no fiables per a poder fer aquest diagnòstic d’una manera encertada.

La primera pregunta que ens hem de plantejar és per què un organisme com l’OCDE, pensat per al foment de l’economia de mercat, té tant d’interès en gestionar aquestes proves.  Aquesta entitat, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, aplega 35 països d’arreu del món amb l’objectiu de “promoure polítiques que millorin el benestar econòmic i social de les persones al voltant del món”. Són països amb economia de lliure mercat  que pretenen aconseguir la “més forta expansió possible de l’economia i l’ocupació”.

1386114253_740215_0000000000_noticia_normal

Imatge del vídeo “PISA — midiendo el éxito escolar en el mundo”.

L’OCDE, per tant, no és un organisme internacional especialitzat en educació, com pot ser la UNESCO. Per què, doncs, s’encarrega de gestionar unes proves sobre la situació dels sistemes educatius en el món? Per què no la UNESCO, per exemple? Quins interessos té l’OCDE en els sistemes educatius? Es preocupa de debò pel nivell de l’alumnat, o pretén saber de quina manera pot influir en el sistema educatiu perquè les economies capitalistes en treguin un profit? Són qüestions que cal que ens plantegem i a les quals dediquem una estona del nostre preuat temps.

Un altre dels punts de l’Informe PISA que crida l’atenció és que les proves per a avaluar els alumnes no les elabora l’OCDE, com seria lògic en un organisme internacional format per governs. Les elabora una empresa privada, i no n’és una qualsevol. Es tracta de l’editorial britànica Pearsons, multinacional especialitzada en llibres de text i propietària, a més, dels mitjans de comunicació Financial Times i The Economist, de gran influència en l’àmbit internacional.

Pearsons no només elabora les proves, sinó que també les corregeix. I aporta les solucions per a millorar el rendiment dels sistemes educatius a partir de l’Informe PISA a través dels seus productes. En una paraula, un negoci rodó beneït per la majoria dels governs.

El cas és que aquest Informe, que pretén tenir un abast tan general, només valora tres àmbits: matemàtiques, lectura i ciències.  La resta no interessen. Ni la filosofia, ni la història, ni la literatura, ni les arts… A més, només analitza allò que l’alumne és capaç de fer. És a dir, allò que interessa a l’economia de mercat, aquelles habilitats que el faran productiu. La capacitat crítica, la capacitat d’empatia, la capacitat de treball col·laboratiu, etc., queden fora del que mesura PISA.

I finalment, quin ús es fa dels Informes PISA? Aquí és on, de bon de veres, rau el seu perill, l’autèntic verí de les proves. S’usen per a justificar lleis educatives, com la LOMCE, en el preàmbul de la qual podem llegir coses com aquesta: “La técnica normativa elegida, de modificación limitada de la Ley Orgánica de Educación (LOE), responde a las recomendaciones de la OCDE basadas en las prácticas de los paises con sistemas educativos con mejores resultados”.

La LOMCE es basa, ras i curt, en unes proves gestionades per un organisme internacional interessat només en treure profit econòmic del sistema educatiu, amb unes proves externes que no abasten la totalitat de l’alumnat i que només mesuren tres àmbits interessats.

Per tant, ni PISA ni LOMCE ens serveixen per construir persones cultes, crítiques, empàtiques i amb capacitat d’iniciativa. Això sí, amb elles tendrem treballadors “low cost” al servei d’un sistema econòmic que precaritza les seves feines i els priva de la seva dignitat.

En darrer terme, si comparam els resultats de les darreres proves PISA en l’àmbit de l’Estat espanyol, observarem que el nivell social, econòmic i cultural condiciona les diferències que es donen entre els distints territoris: els resultats més baixos els trobam a comunitats com Andalusia, Múrcia, les Canàries i Extremadura, indrets amb l’estatus social, econòmic i cultural més baix. En canvi, les millors dades s’obtenen a les comunitats que tenen un estatus més elevat en els tres aspectes que hem esmentat abans, com és el cas de Castella i Lleó, Navarra o Madrid

Aquest fet referma encara més la demanda de l’STEI en la necessitat d’un llei estatal d’educació que no sigui tan recentralitzadora i amb tendència a la uniformitat com la LOMCE, sinó que doti de més competències i mitjans les comunitats autònomes per a fer front a les peculiaritats dels seus territoris.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.