Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ecologia, Illes Balears i Pitiüses, Lluita de carrer i acció directa

“Sa Dragonera pes dragons!” Avui es compleixen 35 anys de l’ocupació de Sa Dragonera

Publicat per dia 7 juliol 2012 – 11:311 Comentari | 3.030 views

“Sa Dragonera pes dragons!” Avui es compleixen 35 anys de l’ocupació de Sa Dragonera

Share to Google Plus

La data emblemàtica del 7-7-77, avui fa 35 anys, ben segur que evoca tot un seguit de records a moltes persones compromeses amb la lluita ecologista i és, sense dubte, una efemèride que val molt la pena de recordar: no només perquè fou una acció històrica i pionera, sinó també perquè acabà amb victòria.

La història que gira al voltant d’aquesta data és la d’un grup de joves que, com a membres del grup llibertari anomenat Terra i Llibertat, emprengueren una acció valenta i insòlita com era ocupar Sa Dragonera per evitar-ne la urbanització. Durant els casi vint dies que durà l’ocupació es desfermà una intensa campanya de suport i tot plegat va tenir un gran ressò molt més enllà de Mallorca.

Tot plegat es remunta tres anys enrere quan l’empresa PAMESA comprà l’illa amb la intenció de dur-hi a terme un projecte d’urbanització quasi completa. Aquest macroprojecte s’articulava a partir de dos ports, un d’esportiu i un altre de serveis. A més, la idea era construir-hi cinc nuclis turístics: volien fer-ne un a l’estil d’un poblet de pescadors just a devora el port; uns altres tres de caràcter residencial dispersos per l’illa; i una àrea de serveis a la zona del port. La resta de l’illa havia d’anar destinada a ser zona verda pública, zona verda privada, aparcaments… i es pretenia crear una vasta xarxa de carreteres per enllaçar totes aquelles zones (això sí, amb vehicles elèctrics i amb l’orientació cap als vianants). A més a més, el projecte implicava la construcció d’un heliport, dues plantes potabilitzadores d’aigua, xarxa de clavegueram, una estació depuradora d’aigües residuals, planta de tractament de residus…

La brutalitat del projecte i les accions pioneres de grups com Terra i Llibertat i Talaiot Corcat encetaren tot un procés de lluita social en defensa de Sa Dragonera que culminaria, anys més tard i gràcies al paper d’organitzacions com el GOB, amb la protecció de l’illa amb la seva compra per part del Consell de Mallorca l’any 1987 i, més endavant, l’any 1995, quan el Govern de les Illes Balears la va declarar Parc Natural.

Aquesta és la crònica que feia, anys després, Miquel Payeras:

El 7 de juliol de 1977, la mítica data del 7-7-77, és el dia del naixement per sorpresa del moviment ecologista a les Balears. Uns centenars de joves es concentraren a Sant Elm, a la punta sud-oest de Mallorca, al muni­cipi d’Andratx. Amb motxilles i aspecte de hippies deixaren bocabadats turistes i veïns. Ningú no entenia què hi feia allà, aquella pintoresca gernació. Un guàrdia civil els ho demanà. “Anem a fer una excursió”, respongué algú. I, en efecte, a bord de matalassos de platja, salvavi­des rodons de nen, alguns amb petites barques llogades als pescadors del port, com pogueren, anaren superant el canal que separa Sant Elm de l’illot de sa Dra­gonera. Una excursió peculiar. La Guàr­dia Civil, tot d’una, n’informà la central de Palma. En qüestió d’hores arribaren al petit port dotzenes d’uniformitats i molts, molts periodistes. L’endemà tota la premsa de les Balears ho destacava a la portada: centenars de joves havienocupat sa Dragonera en protesta pel projecte d’urbanització a càrrec d’una empresa valenciana, PAMESA.

El ressò de la primera acció directa del moviment ecologista va superar ben avi­at la mar balear. La premsa de Barcelona i de Madrid també se’n feu ressò. Durant els dies següents, els rotatius de les principals capitals europees destacaren aquella insòlita actuació d’un grup de jo­ves sense organització. S’hi publicaren moltes fotos: campaments improvisats, algú nedant nu, parelles que es besaven immortalitzades a contrallum… La força de les imatges era enorme. Naixia un mite. Sa Dragonera esdevenia quelcom més que un simple illot. Era el crit de guerra –”PAMESA cabrons, Dragonera per als dragons!”– d’una generació de joves del postfranquisme desencantats dels partits polítics tradicionals i que, sense ser mediatitzats per cap organitza­ció, havien decidit passar a l’acció.

Qui eren, però, aquesta gent que un bon dia decidiren emprendre l’aventura d’ocupar Sa Dragonera? Terra i Llibertat era una organització llibertària que sorgí el 1977 a Ciutat. Era un col·lectiu que, mitjançant l’acció directa noviolenta, mirava de moure la consciència envers temes ecològics i socials. Organitzà la primera ocupació de Sa Dragonera i també un segona ocupació de finals de 1978 i principis del 1979. També foren uns dels impulsors del Grup o Plataforma «Denúncia i control contra la destrucció ecològica», la primera plataforma unitària ecologista a les Illes, que fou creada el mateix juliol de 1977. El primer acte públic va ser una assemblea que arreplegà 200 persones. Agrupava diversos col·lectius ecologistes i llibertaris com Terra i Llibertat, grups de Sóller, Alaró-Lloseta, Santanyí, Manacor, Pla de Sant Jordi, Ca’n Maiol, entre d’altres. Van ser actius lluitadors que tractaren molts de problemes ambientals i territorials com els de Cala Mondragó, Sóller, Sa Dragonera, Pla de Sant Jordi. Les seves accions més destacades foren la campanya contra l’autopista Palma-Inca, iniciada el gener de 1978. A banda de diverses conferències i taules rodones, també van dur a terme una acció directa que aturà les obres de l’autopista mitjançant una acampada el 26 de gener de 1978, a més de fer diverses manifestacions. Una altra campanya important fou la que es dugué a terme contra les pedreres i la fàbrica de ciment de Lloseta.

Un altre dels col·lectius llibertaris i ecologistes d’aquells anys era Kroak. Sorgit també aquell prolífic estiu del 77, organitzà una «pesca radioactiva» traient diversos fems de la mar i també una caminada amb animals des de s’Hort del Rei fins a Cort amb la reivindicació de «menys ciment i més verdor».

També hem de parlar de Talaiot corcat, club juvenil sorgit el maig de 1977 i peça clau en les accions en defensa de Sa Dragonera. El col·lectiu, que es reunia al bar homònim del carrer Antillon (punt de reunió d’altres organitzacions també) era considerat com àcrata tot i que ells reivindicaven ser un centre cultural obert a totes les opcions i ideologies. També participaren en la defensa d’Es Trenc i organitzaren accions reivindicatives en defensa de la natura i antinuclears.

Sense dubte una de les fites més importants que ens deixa el bagatge d’aquells anys de lluita ecologista és el naixement, a finals del 1973, del GOBGrup d’Ornitologia Balear (dos anys més tard afegí «i Defensa de la Naturalesa» al seu nom oficial). Es tracta del grup ecologista més rellevant de la història de Mallorca i que canalitzaria moltes reivindicacions socials. Va tenir un paper clau en la lluita en defensa de Sa Dragonera, encarregant-se de mobilitzar la gent i gestionant la part judicial i burocràtica de la lluita. Tanmateix el GOB ha estat present en la pràctica totalitat dels conflictes ambientals i territorials de Mallorca.

Sense dubte després d’aquelles experiències dels anys setanta i principis dels vuitanta s’havien posat les bases d’un fort moviment ecologista i en defensa del territori que ha protagonitzat bona part de les lluites populars de Mallorca els darrers anys.

Font: Pere Josep Garcia (2008): Dragonera pes dragons! Història de la lluita ecologista per salvar Sa Dragonera (1974-1995), El Moixet Demagog, Palma.

 

En vols saber més?

Vos convidam a escoltar aquest interessant programa Crit i Cant de Ràdio 77 en què fa una repassada de la lluita en defensa de Sa Dragonera. Es va emetre el passat 27 d’abril. Terra i Llibertat – 1977 Sa Dragonera 2012 Es Trenc Descarrega

També aquest document que rescaten les companyes de l’Ateneu Llibertari Estel Negre: http://estelnegre.balearweb.net/post/38036

Hi ha un petit reportatge d’Ecominuts que també en parla, amb alguns dels seus protagonistes, en motiu del 30 aniversari:


1 Comentari »

  • PJ escrigué:

    Molt bé l’article, gràcies per recordar aquella fita. I l’escrit de Miquel Payeras és molt exemplificant de periodista que no acaba d’entendre les coses o les fa venir a bé amb el seu pensament: no entén l’organització llibertària (i per tant assembleària de base i sense jerarquies) i per això anomena a Terra i Llibertat grup de joves sense organització. I tant que estaven organitzats! sinó, com s’entén tota la lluita que portaren endavant?

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.