Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ecologia, Illes Balears i Pitiüses, Mobilitat i territori

Les zones humides, una assignatura pendent

Publicat per dia 2 febrer 2017 – 20:21Cap comentari | 88 views

Les zones humides, una assignatura pendent

Share to Google Plus

Article realitzat en base a l’Editorial de Es Busqueret núm. 41, gener de 2016 i a text del GOB realitzat precisament per el dia d’avui, en defensa de s’Albufera de Mallorca.

2 de febrer, dia mundial de les zones humides, aprofitam per recordar  la situació en que es troben aquests indrets tan especials a les nostres illes.

Disposar d’aigua suficient i de bona qualitat és un requisit fonamental per al manteniment dels processos ecològics i la conservació dels ecosistemes, i per a la pervivència de moltes espècies de flora i fauna. Però malauradament aquests requeriments bàsics segueixen sense estar garantits.

Per començar, no disposam d’instruments legals i de control que garanteixin efectivament el manteniment del cabal ecològic de les diferents zones humides. Si no som capaços de planificar racionalment l’explotació de l’aigua per al consum humà (ben d’actualitat) difícilment tindrem en compte les necessitats dels sistemes naturals.

La contaminació, de diferents tipus, afecta bona part de les zones. Així, els sistemes de depuració d’aigües residuals, contínuament desbordats per una població resident i especialment turística que segueix creixent, sovint funcionen malament de forma puntual o continua, i les aigües poc o gens tractades acaben a torrents i albuferes (també a zones humides càrstiques). La sobreutilització de fertilitzants a àrees de cultiu intensiu aporta uns nivells molt elevats de nitrats a alguns espais, facilitant l’eutròfia de l’aigua.

Més enllà de la qüestió hídrica, tampoc els altres usos i aprofitaments estan gens controlats. Els processos urbanístics, com actuacions d’impacte més dramàtic, segueixen afectant o amenaçant algunes zones, com ses Fontanelles o el prat de sa Porrassa (Magalluf). Els abocaments d’enderrocs, deixalles i fems segueixen essent freqüents. L’ús públic incontrolat perjudica la conservació dels hàbitats i les espècies. La caça es practica a algunes zones fonamentals per espècies amenaçades. La introducció d’espècies exòtiques genera efectes ecològics gravíssims. …

Cal dotar totes les zones humides d’una protecció que les blindi legalment de forma suficient davant els diferents impactes, i permeti abordar-los i corregir-los convenientment. Un decret de protecció de les zones humides de les Balears podria ser l’eina adequada. Se n’ha parlat en diverses legislatures i fins i tot es va intentar seriosament la seva aprovació, però no es va materialitzar.

Però la protecció sobre el paper no basta. Ho veim per exemple al parc natural de s’Albufera de Mallorca, declarat ja fa 28 anys i que encara avui pateix bona part dels impactes que hem anat citant. Sense mitjans suficients, la protecció no és efectiva.

Aprofitant la data, el GOB posa el focus sobre la greu situació de conservació de s’Albufera de Mallorca, la nostra més gran i important zona humida que a més a més l’any 1990 va ser inscrita per l’estat espanyol al Conveni de Ramsar.

Tal com ha denunciat el GOB al llarg dels darrers anys, s’Albufera pateix una situació ecològica alarmant, a causa de l’empitjorament de la qualitat de l’aigua. La Conselleria de Medi Ambient és plenament conscient dels problemes que pateix la zona humida, i el passat octubre es va celebrar al parc natural una reunió extraordinària de la junta rectora en la qual el director de s’Albufera va presentar un informe concretant 19 intervencions necessàries per corregir la situació.

Són principalment dos els factors que estan generant aquest empitjorament ambiental. En primer lloc la salinització de l’aigua, a causa de la sobreexplotació de l’aqüífer subjacent i també per l’abocament al parc d’aigües salobres o salades per part de diverses infraestructures. En segon lloc, l’eutrofització del sistema a causa de l’arribada de nutrients (nitrats i fosfats) que arriben al parc a causa de l’abocament d’aigües urbanes insuficientment depurades, i per mor de l’agricultura intensiva que limita amb el parc.

L’estat del parc natural de s’Albufera de Mallorca és extremadament greu, i s’observa un empitjorament de les condicions mai vist des de la creació del parc natural fa 28 anys. Aquesta situació és conseqüència de la irresponsable manca d’intervenció per part de l’administració balear al llarg dels anys, i serà molt complicat revertir-la sense un vertader i urgent compromís polític.

Per això s’observa amb preocupació el ritme amb que Medi Ambient està abordant les diferents intervencions necessàries, ja que per ara no s’ha produït cap millora concreta. Certament les pluges de les darreres setmanes hauran rentat una mica la contaminació, però els problemes de fons segueixen sense solucionar-se. El GOB insta idò el Conseller a impulsar amb urgència les mesures necessàries, que estan ben identificades, per superar la greu situació del parc natural.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.