Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ecologia, Illes Balears i Pitiüses, Mobilitat i territori

Els GOB de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera presenten una Iniciativa Legislativa Popular en defensa del territori

Publicat per dia 30 setembre 2014 – 17:41Cap comentari | 201 views

Els GOB de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera presenten una Iniciativa Legislativa Popular  en defensa del territori

Share to Google Plus

Davant el panorama polític actual que ha conduit les Illes a una situació de fragilitat territorial i ambiental sense precedents que compromet el seu futur i el de la seva societat, volem replantejar les bases del model que ha conduït les Illes al límit de la seva capacitat de càrrega en molts aspectes (artificialització del territori, usos intensius del sòl, degradació dels espais naturals, generació de residus, consum d’aigua i energia, contaminació,…)

Per això, el GOB ha presentat avui un projecte d’iniciativa legislativa popular (ILP) per a reformar la Llei 6/1999 de 3 d’abril de les Directrius d’Ordenació del Territori a la Mesa del Parlament Balear. Aquesta iniciativa pretén donar una resposta global i ciutadana al seguit de problemàtiques vinculades a les polítiques adreçades a sotmetre el territori i les persones als interessos econòmics per sobre dels ecosistemes i de la necessitat de potenciar un canvi del model de gestió i ús del territori i als models energètic, hídric, de residus i de mobilitat.

Així, creiem que una iniciativa legislativa popular global en matèria d’ordenació del territori pot tenir efectes especialment positius, en la mesura que, fruït de la voluntat plural de la ciutadania pugui oferir una protecció duradora i ambiciosa.

Les principals àrees afectades de nostra l’ILP són: espais naturals, creixement urbà i ús del sòl, ports, residus, energia, aigua i mobilitat.

Què és una Iniciativa Legislativa Popular?

És un mecanisme legal que permet als ciutadans presentar proposicions de llei directament al Parlament. Un cop admesa a tràmit, per a ser debatuda al Ple del Parlament, necessita el suport d’un mínim de 10.000 signatures de persones censades a les illes Balears i majors de 18 anys.

Perquè fem aquesta ILP?

Els darrers tres anys de governs populars a les principals institucions de les illes Balears (Govern Balear, Consells de Mallorca, Menorca i Eivissa i principals ajuntaments de les illes), malgrat la davallada de l’activitat econòmica i constructora, han suposat més pressió sobre el fràgil territori illenc. Les polítiques han estat farcides d’amnisties urbanístiques generalitzades, normatives a la carta, pressió sobre el sòl rústic i els espais naturals mitjançant noves infraestructures, una gestió de residus completament irracional i, en definitiva, una agressió constant del territori en benefici els interessos econòmics dels lobbistes habituals ( hotelers, promotors, constructors, ….).

1) El sòl rústic obert al negoci turístic i a l’especulació: L’expansió urbanística ha arribat al camp. El Govern ha desprotegit el sòl rústic i l’ha obert al negoci turístic-immobiliari i a l’especulació eliminant les restriccions d’usos i activitats al sòl rústic. Ara s’hi possibiliten camps de golf amb oferta complementària, grans equipaments, noves edificacions, i usos i activitats fins ara prohibits o condicionats a paràmetres urbanístics i ambientals que tenien com a objectiu preservar el sòl rústic.

2) Mercantilització dels espais naturals: No només s’ha mantingut la paralització en la declaració de nous espais protegits o ampliació dels existents (el darrer, el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, fou declarat l’any 2007) sinó que estan assistint a la degradació a marxa forçada de tota l’estructura de conservació d’espais protegits que s’havia construït al llarg dels darrers 25 anys.

3) Impuls i ressorgiment de grans projectes: Anuncis de grans inversions i noves urbanitzacions es van seguint de manera continuada. L’objectiu, molt sovint, és purament especulatiu. El Govern afavoreix la consolidació de drets urbanístics i revalorització de terrenys a favor de promotors i entitats bancàries que varen provocar la crisi i bombolla especulativa- immobiliària. Alguns exemples concrets: hotels de luxe a sa Ràpita i Canyamel, centre comercial a ses Fontanelles, reconversió turística a la Marina de Magaluf, velòdrom a Can Picafort (Santa Margalida), camp de golf de Son Aversó (Palma).

4) Noves infrastructures: l’autopista de Llucmajor a Campos, ronda Nord d’Inca, i el segon cinturó de Palma: El Partit Popular continua impulsat les grans infrastructures de transport privat mentre deixa perdre la possibilitat de fer real el tren de llevant. En aquesta legislatura s’han iniciat les obres del 2on cinturó de Palma, s’ha materialitzat un accés d’exagerades dimensions al Molinar i s’ha recuperat el projecte d’autopista Llucmajor-Campos que implica un gran consum de territori i la desfiguració de paisatges rurals.

5) Una política portuària desenvolupista i privatitzadora: El Govern prepara una Llei de ports per seguir consolidant el seu model d’explotació dels ports al més pur estil megalòman coherent amb l’impuls de grans ampliacions portuàries. Des del punt de vista de gestió, Autoritat Portuària pretén seguir el model de privatització neoliberal obrint la porta a la privatització dels serveis portuaris, fins i tot els fars, i reconvertint en negocis particulars béns comuns”. Així es pretén convertir els ports en aparadors de luxe per megaiots i que la mar sigui pel gaudi d’uns pocs rics mentre es deixa perdre el patrimoni marítim de les Illes.

6) La des-planificació de la gestió de l’aigua: El Conseller Gabriel Company ha retirat el Pla Hidrològic aprovat al 2011 després d’un ampli debat i procés de participació ciutadana i l’ha substituït per un nou Pla que tenia com a únic objectiu eliminar controls i limitacions a l’ús intensiu de l’aigua, al marge dels paràmetres de sostenibilitat del recurs. El nou Pla fa inviable el compliment dels objectius de recuperació dels aqüífers deteriorats, i la garantia de la qualitat ecològica del recurs a futur, perquè prioritza la satisfacció de les expectatives d’accés a l’aigua sense límits ni controls.

7) La importació de residus per seguir mantenint el negoci de la incineració: D’ençà de l’inici de l’operació d’importació de residus, els escàndols i les mentides, s’han succeït i has estat defensades de manera vergonyosa i intolerable i contra l’interès públic, per part del grup parlamentari popular al Consell de Mallorca, i concretament pel departament de Medi Ambient d’aquest, encapçalat per Catalina Soler. L’objectiu és únicament garantir l’elevat marge de beneficis que TIRME obté de la incineració de residus i que fa inviables les polítiques sostenibles de gestió de residus a Mallorca.

8) Maniobres polítiques per a propiciar l’extracció de petroli al mediterrani: en el darrer any, diverses empreses, amb la complicitat política, han iniciat els tràmits per fer sondejos i temptejar la possibilita de fer extraccions de petroli al mediterrani, malgrat la fragilitat i valor de l’ecosistema marí. Tot donant continuïtat a un model energètic que segueix perpetuant la dependència dels combustibles fòssils i els interessos vinculats al negoci del petroli.

Què regularà la nostra ILP?

La nostra proposta pretén, en primer lloc, estendre la protecció que es dóna en matèria d’ordenació del territori als espais naturals a la Xarxa Natura 2000. A més, es proscriuen futures legalitzacions i altres possibilitats d’urbanisme a la carta, així com es planteja la necessitat de considerar amb una altre perspectiva no purament economicista la necessitat i conveniència o no de dissenyar les infraestructures portuàries o de carreteres.

La nostra proposta també modifica la normativa en matèria de residus per tal d’adaptar-la a la normativa europea. Així, s’inclou per primer cop una referència clara a la jerarquia de residus com a element definidor de la política de residus autonòmica. A més a més, plantejam que el Pla Director Sectorial Energètic de les illes Balears tengui per objectiu el foment de l’autoconsum energètic i de l’ús d’energies renovables, amb la intenció de disminuir la dependència energètica dels combustibles fòssils i la sostenibilitat del propi sistema energètic. Finalment, proposam la modificació del Pla Hidrològic per les Illes Balears per tal d’adaptar-lo a la normativa europea en matèria d’aigües i afavorir, així, la reutilització i l’estalvi dels recursos hídrics.

Llei per a la protecció del territori: unes illes per viure-hi.

Per a l’ILP poder ésser defensada, necesitem, com a miním, 10.000 signatures vàlides. Aixì aquesta ILP serveix també per demostrar l’ampli suport de tota la societat illenca a un model de territori respectuós amb el medi ambient.

Som conscients que només una llei no ho pot canviar tot, però entenem que és necessari consolidar les bases per a un model sostenible de gestió i ús del territori a les illes Balears. I aquesta proposició de llei ho pretén fer des de totes les principals vessants.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.