Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Campos, Ecologia, Illes Balears i Pitiüses

El projecte de macrohotel a Sa Ràpita i els seus impactes

Publicat per dia 15 agost 2012 – 9:43Cap comentari | 307 views
Share to Google Plus

El 21 de maig de 1978, mig miler de persones sortiren a defensar Es Trenc davant la construcció d’un restaurant sobre les dunes. Trenta anys més tard, i després de nombrosos intents urbanitzadors, la platja torna a veure’s més amenaçada que mai pel projecte de construir un macrohotel de 1.400 places a Sa Ràpita, amb el vistiplau de les institucions. La finca de Son Durí, on es pretén edificar el complex hoteler, es troba a escassos dos quilòmetres de l’emblemàtica platja des Trenc, i a només 150 metres de la platja de Sa Ràpita.

Quan es va conèixer l’existència d’aquest projecte hi hagué una forta reacció social. Tot d’una es va crear la Plataforma Salvem sa Ràpita, que en poc més de dos mesos va recollir prop de 17.000 signatures contràries al projecte que varen ser lliurades a la Conselleria de Turisme. Les diverses reaccions contràries al projecte confluiren en la massiva cadena humana organitzada el 29 d’abril de 2012 per la Plataforma, Amics de la Terra i el GOB.

No s’ha d’oblidar que, juntament amb Sa Ràpita, altres espais estan amenaçats per l’onada urbanitzadora que promou el PP: Cala Blanca, es Guix, Montport, Muleta, Ses Fontanelles… En aquest vídeo elaborat per les companyes de Barri.tv, Margalida Ramis (portaveu del GOB), n’explica més detalls:

Com és, però, aquest projecte i quins impactes tendria? Tot i que encara no ha iniciat la seva tramitació municipal ja se’n coneixen molts detalls. Es tracta d’un hotel de 285 habitacions i 203 suites. A més, està prevista la construcció d’una important instal·lació esportiva: club social, piscines, pistes de tennis, pàdel i un poliesportiu, a més d’una escola de golf amb un camp de pràctiques i un camp de nou clots.

El projecte ha estat avalat per la declaració d’”Interès Autonòmic” per part del Govern a instàncies de la Conselleria de Turisme i ha motivat una polèmica “correcció d’errors” del Pla Territorial de Mallorca, gràcies a la qual Campos pot ara  desenvolupar el projecte hoteler a la zona. El projecte compta amb el suport absolut per part de l’Ajuntament de Campos tot i haver generat una resposta popular en contra sense precedents.

Els promotors del projecte són Mirador d’es Trenc, SL i Cases de sa Ràpita, SL, mentre que les administracions responsables políticament de la seva aprovació són el Govern de les Illes Balears (autoritzacions turístiques), el Consell Insular de Mallorca (modificació de les Normes Subsidiàries de Campos, pla parcial i projecte d’urbanització) i l’Ajuntament de Campos (llicències d’urbanització i edificació).

El projecte es troba ubicat a la finca de Son Durí, una zona sense cap tiupus de desenvolupament urbanístic, amb una massa vegetal, garriga d’ullastre, de notable interès ecològic i paisatgístic. Gaudeix d’un elevat valor faunístic i sol ser un dels hàbitats de la tortuga mediterrània testudo hermani, espècie protegida. A més, la finca confina amb l’espai natural d’es Trenc – es Salobrar de Campos, que compta amb diverses declaracions d’interès natural. Es Trenc i es Salobrar de Campos formen un conjunt natural excepcional, en el qual destaquen les formacions dunars i la zona humida, utilitzada per un nombre important d’espècies d’aus.

El GOB, en el marc de la seva campanya Salvem Sa Ràpita, ha elaborat una fitxa on es recullen els principals impactes ambientals i socials d’aquest macrohotel. S’explica que el projecte contribuirà a empitjorar la situació general de degradació i vulnerabilitat de l’àrea protegida. Generaria una pressió molt forta sobre els arenals de sa Ràpita i es Trenc, sistemes fràgils i ja molt vulnerables precisament a causa de la gran afluència de turistes que reben a l’estiu aquestes platges i que ha contribuit, juntament amb altres factors (retirada de la posidònia amb sistemes mecànics i construcció en els anys 70 del port esportiu de Sa Ràpita que modificà la dinàmica litoral) a la reculada de la línia de mar i la degradació del sistema dunar.

Segons l’informe del GOB, la construcció d’aquest complex turístic representaria a més altres impactes com:

  • El consum i transformació exagerat i negatiu de territori. el projecte implica el consum de 21 hectàrees de territori
    ben conservat. Així, 21 hectàrees de pineda, garriga o alzinar es transformarien per a convertir-se en complex hoteler i camp de golf. La conformació dels paisatges actuals de la Mallorca rural, de la qual son Durí n’és un clar exponent, constitueixen un exemple extraordinari de compatibilitat entre diverses activitats econòmiques, valors naturals, ecològics, etc. Paisatges que s’han format durant segles queden destrossats en un breu lapse de temps.
  • Més oferta turística. tots els estudis elaborats recentment destaquen el fet que a Mallorca hi ha un excés d’oferta turística i residencial i la pròpia Federació de Camps de Golf adverteix que ja hi ha suficient oferta a Mallorca. De fet, sa Ràpita és un exemple de l’excés d’oferta residencial. Aprovar projectes que impliquen un increment de l’oferta turística és una contradicció amb el que hauria de ser la tendència general pel que fa a política turística: la reconversió i recuperació de zones degradades per la massificació.
  • Contaminació de les aigües. Un camp de golf necessita, per a la seva supervivència, convertir-se en una àrea pràcticamente abiòtica (sense vida) per a això la utilització de substàncies químiques tòxiques (pesticides, herbicides, insecticides,  fertilitzants…) es converteix en una necessitat. De fet, l’Institut d’Ecologia aquàtica de Girona ha equiparat els seus efectes als d’una activitat industrial molt contaminant. Per a poder mantenir les gespes dels camps de golf, aquestes han de ser tractades amb nombrosos productes químics per tal d’evitar que creixin herbes que no interessen i que determinats insectes o rosegadors facin malbé la gespa. En els greens, pel fet de necessitar més atencions, la quantitat de productes que s’utilitzen són molt nombrosos i tòxics, tals com el bromur de metil, el clortalonil o carbaril. No cal dir que aquest excés de productes químics pot acabar afectant la qualitat de les aigües subterrànies i per tant, a la zona humida d’es Salobrar.
  • Elevat consum d’aigua. El tema de l’aigua és un dels principals problemes que es derivarien de la construcció d’aquest  complex turístic i aquesta problemàtica es manifesta principalment en la pressió sobre els recursos hídrics a causa de l’elevat consum d’aigua (quantitat) i la contaminació dels aqüífers (qualitat). El municipi de Campos pateix un règim general de manca de pluges anuals. Menys de 400mm/anuals, considerat pels experts clima mediterrani de tipus semi-àrid. Els increments de la pressió sobre els recursos hídrics constitueix un dels problemes més importants derivats de la construcció i funcionament d’una oferta com la que es projecta en son Durí. En relació a la construcció del camp de golf, es calcula que les necessitats de reg d’un camp de golf de 9 clots com el que sembla ser que es projecta a son Durí (20-30 hectàrees) superen els 250.000 m3 anuals (l’equivalent al consum domèstic de més de 4.000 persones), amb consums diaris en els mesos d’estiu d’uns 1.500 m3. A aquest volum s’hi hauria d’afegir l’aigua que s’evapora en els petits llacs inserits en els camps i evidentment, l’elevat consum de les 1.200 places turístiques de 5 estrelles (una mitjana de 40.090 m3 anuals; 361 litres per plaça i dia). És per això que el GOB va denunciar que el macrohotel tendria un consum d’aigua equivalent a tot el municipi de ses Salines. Per norma general el consum d’aigua d’un turista és el doble que el resident habitual de la zona. Certament aquest elevat consum pot provocar problemes a zones veïnes existents com a conseqüència de les fortes extraccions d’aigua dels aqüífers. Per altra banda, no podem oblidar que, al marge de l’aigua necessària per a satisfer la demanda de les instal·lacions, i tot i que la llei obligui a usar aigües depurades per al reg dels camps, en alguns casos hi ha empreses que incompleixen els autoritzacions i llicències, regant amb aigua de pous, un fet que contribueix greument a l’esgotament i salinización dels aqüífers. En tot cas la promoció d’instal·lacions que usen de forma tan notable aquest recurs sembla absolutament desaconsellable a unes illes on l’aigua és un recurs tan escàs, i que sovint pateix problemes de proveïment en nuclis urbans.
  • Contaminació d’aqüífers. Per altra banda, i lligat al punt anterior relatiu a la contaminació, la utilització d’aigües residuals per al reg d’aquesta gespa en condicions no adequades, ocasiona contaminació dels aqüífers a causa del seu gran contingut salí i orgànic, juntament amb els elevats valors de nutrients que duen. Un aqüífer sobre el qual existeix un camp de golf  presenta majors riscos de contaminació, a causa de la seva gran facilitat d’infiltració. En aquest sentit, per tant, l’aigua depurada tampoc no representa una solució íntegra a la incidència d’aquesta activitat a la problemàtica de l’aigua.

En el marc de la campanya Salvem Sa Ràpita del GOB s’estan duent a terme tota una sèrie d’actuacions i s’ha organitzat pel 6 de setembre un concert titulat “Festival Salvem Sa Ràpita. Tot està en joc” en què hi participaran diversos artistes compromesos amb la lluita per defensar Sa Ràpita. Podeu seguir la campanya, i sumar-vos-hi, mitjançant el web del GOB i les xarxes socials.

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.