Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Corrupció, Drets bàsics, Illes Balears i Pitiüses, Inca, Mobilitat i territori, Salut, Treball i economia

Què passa amb l’aigua a Mallorca?

Publicat per dia 7 juliol 2013 – 16:455 Comentaris | 769 views

Què passa amb l’aigua a Mallorca?

Share to Google Plus

L’aigua, l’or blau del segle XXI

La nova proposta de Pla Hidrològic de les Illes i la privatització del servei d’aigua potable a Inca són dues pràctiques actuals que posen en perill un dels béns més preuats i escassos de l’illa i que condemnen la quantitat i la qualitat de l’aigua en els propers anys.

El polèmic nou Pla

El nou Pla Hidrològic és una de les fites que s’ha proposat el conseller Gabriel Company. Després de mesos de paralització del document, ara, el contingut ha sofert algunes modificacions. La nova proposta està orientada a eliminar els controls o limitacions sobre els regadius i captacions i a permetre-hi activitats que poden posar en perill els pous d’abastiment.

Com a punt controvertits podem destacar-ne els següents:

  • Augment d’extraccions a qualsevol preu. Aquest increment de les captacions posa en greu perill les zones ja de per si considerades com a zones de risc. Així, es permetran fer extraccions i nous pous a zones salinitzades amb el conseqüent perill d’intrusió marina. També es permet extreure aigua per usos agrícoles en masses sobreexplotades, classificades com a masses en risc.
  • Supressió de la placa d’identificació dels pous i eliminació de disposar de pous de reserva per a l’abastiment de les poblacions. És a dir, es deixa de protegir els pous d’abastiment municipal en el sentit de, per exemple, permetre-hi la construcció d’activitats nocives per a zones properes als pous. Es deixa de controlar la contaminació difusa dels pous.
  • Facilitats al regadiu mitjançant la supressió de controls. Això suposarà un considerable increment del consum d’aigua a la nostra illa.
  • Es deixa de fomentar l’aprofitament de l’aigua de pluja. Tampoc no s’incentiva l’estalvi d’aigua a l’agricultura o jardineria.
  • Depuració de les aigües. De cada vegada més poblacions hauran d’abastir-se amb aigües generades. Cal recordar que les aigües que es troben a les depuradores són el major volum provinents de l’àmbit urbà, però també n’hi ha de l’industrial, la qual cosa suposa un risc important de contaminació per restes perjudicials per a la nostra salut. A més a més, avui dia les infraestructures actuals són molt deficients.
  • Desprotecció de zones humides, ja que el nou pla modifica els límits de zones humides periurbanes on, casualment, hi ha promotors interessant a edificar-ne solars ((ses Fontanelles, l’Ullal, Portopetro, a Mallorca; Maristany de Ses Feixes, a Eivissa)
  • Disminució de la protecció dels torrents, ja que no es consideren com a espais connectors.

Aquests punts xoquen amb la realitat ambiental de la nostra illa, que és que hi ha un increment pronunciat de la demanda d’aigua i el recurs és molt limitat i escàs. La sequera és una realitat recurrent al nostre entorn. Per això, la massiva i descontrolada extracció d’aigua pot posar en perill el recurs de cara a un futur pròxim. Avui dia, el 75% de l’aigua a Balears provenen dels aqüífers. Si els deixam de protegir, estam condemnant la qualitat de l’aigua. A més a més, les infraestructures actual tenen moltes deficiències.

A part del polèmic contingut del Pla, el procés amb què s’han duit a terme les modificacions ha estat molt criticat per diversos col·lectius que treballen per al medi ambient per falta de transparència i fonaments.

Un pla per a qui?

Segons el GOB, les modificacions del Pla responen a interessos concrets de sectors que veuen positiva la desregulació i manca de control en l’extracció i explotació del recurs de l’aigua. Com diu ALCAIB aquesta legislatura compta, per primer cop, amb l’agrupació d’Agricultura i Medi Ambient, la qual cosa ve a ser com “el llop que guarda les ovelles”. Així el document cedeix a les pressions dels lobbies que volen fer pous i extreure’n aigua sense restriccions i en detriment del conjunt de la població. És a dir, indústries vinculades a l’agricultura extensiva, perforadors, facultatius de mines…

Un pla fet i desfet

Des de les entitats ecologistes es critica la cancel·lació del Pla primerenc, que duia 5 anys d’elaboració i que només estava pendent ja de l’aprovació per part del Consell de Ministres. El conseller Company va retirar-ne la tramitació tot al·legant fer-ne una revisió detallada, profunda i participativa. Malgrat aquesta voluntat expressada, el Pla romangué aturat 18 mesos, fins que es presentà un annex qualitativament pobre i de 24 pàgines a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental. Així, aquesta darrera modificació s’ha realitzat de manera opaca, poc tècnica i mal fonamentada.

Com han expressat diverses associacions, el nou Pla incompleix en diversos aspectes la Directiva Marc de l’Aigua, la legislació europea sobre l’aigua. Sobretot, infringeix alguns dels principis del document, com aconseguir un bon estat químic i ecològic de les aigües superficial; i químic i quantitatiu de les aigües subterrànies, i una explotació sostenible del recurs.

La resposta social

Com ja hem anat veient, diversos col·lectius que tracten temes ambientals han mostrat el seu rebuig als canvis en el Pla Hidrològic, ja que impliquen desprotecció, desregulació i manca de control de les aigües i de les seves extraccions per afavorir sectors amb interessos sobre les gestió de l’aigua i urbanístics. Tant el GOB com ALCAIB demanen que es retorni al Pla antic, aprovat al 2011 amb una participació pública i exemplar.

En el següent enllaç podeu consultar les al·legacions que presentà el GOB

El cas d’Inca

L’Ajuntament d’Inca va iniciar la privatització del servei d’aigua potable al municipi, que consisteix en l’adjudicació a una empresa, durant 30 anys, de la gestió de l’aigua potable a Inca, que fins ara era municipal.

Davant d’aquesta crítica situació, la resposta social no es va fer esperar i l’oposició s’enfortí per encarar-se a aquesta privatització, així com també la ciutadania s’organitzà per fer arribar el seu rebuig.

De moment la proposta de privatització del servei de l’aigua està paralitzada, de manera cautelar, pel Tribunal administratiu arran de les al·legacions presentades per l’oposició i el rebuig social.

Durant aquestes setmanes, col·lectius com el GOB i ATTAC han treballat de valent per fer arribar a la ciutadania del perill de la privatització de l’aigua, la qual és avui un recurs escàs, fràgil i necessari. Ambdós col·lectius demanen un procés obert i transparent en relació a la informació pública i una consultat popular o referèndum sobre la qüestió de la privatització d’un servei públic com és l’aigua.

Una privatització envoltada de mangarrufes

S’ha denunciat una falta de transparència, ocultació d’informació i manca de justificació per part de l’Ajuntament d’Inca per dur a terme un procés com aquest. Aquesta concessió només es podria justificar segons criteris purament econòmics, ja que l’Ajuntament, ofegat de deutes, es veurà retribuït per part de l’empresa concessionària. A més, l’empresa podrà gaudir dels pagaments de la població per l’obtenció de l’aigua. Aquest és el gran negoci de l’aigua.

Es critica, a més, la mercantilització d’un recurs escàs com és l’aigua. Durant 30 anys passarà a mans d’una empresa privada i aquesta privatització del servei a Inca conduirà a un increment considerable dels costos que paguen els ciutadans per mitjà de les tarifes o rebuts d’aigua i una disminució de la quantitat i la qualitat de l’aigua. Resulta que en el plec de condicions que haurà de posseir l’empresa privada que s’encarregarà de la gestió del servei hi ha la possibilitat d’un increment anual d’un 3% de les factures i/o rebuts de l’aigua. En el transcurs de 30 anys, es calcula que aquesta xifra podria arribar als 242%, tenint en compte el 50% que ja s’ha incrementat en els darrers temps el rebut de l’aigua.

A més a més, s’han elaborat uns informes de dubtós rigor.

D’altra banda, altres fonts indiquen que aquesta la possible empresa concessionària que gestionarà el servei de l’aigua a Inca no serà en darrera instància mallorquina, ja que cap empresa mallorquina no compleix les condicions de selecció que s’establiren. Les empreses que podrien encarregar-se d’aquesta gestió podrien arribar a ser Sociedad Regional de Abastecimiento de Agua SA (Sorea) i l’empresa Aqualia Gestión Integral del Agua SA, que està vinculada a la multinacional Fomento de Construcciones y Contratas. Aquestes dues multinacionals es reparteixen el 85% del negoci privat de les gestió de l’aigua a l’Estat espanyol.

Experiència a Catalunya

La privatització de l’aigua a Inca, però, no és un cas aïllat, sinó que segueix la tendència privatitzadora dels darrers temps.

En aquest sentit, alguns ajuntaments ja ens duen uns mesos d’avantatges. Ens referim al procés de privatització d’Aigües Ter-Llobregat, l’empresa pública que presta el servei a Barcelona, l’àrea metropolitana i nou comarques del voltant (la qual cosa suposa l’abastiment d’aigua a cinc milions de persones). Aquesta privatització, juntament amb altres processos mercantils, posen en perill el servei de l’aigua, provoquen l’encariment del les tarifes (es calcula que fins a un 80%) i es condemna la qualitat de l’aigua.

En aquest context, la plataforma Aigua és Vida denuncia el negoci de l’aigua impulsat per Artur Mas i la política del govern de desmantellar l’estructura pública.

Cap a una nova cultura de l’aigua

L’abastiment d’aigua ha estat sempre un tema crític a Mallorca. Segons l’ONG Enginyers Sense Fronteres, l’estalvi i l’ús de l’aigua han estat sempre preocupació i han constituït una  cultura patrimonial d’enginyeria hidràulica per a l’aprofitament, especialment, dels recursos subterranis i l’aigua de pluja (les sínies, els aljubs, els pous i les cisternes). Aquesta cultura de l’aigua es mantingué molts d’anys, fins que recentment les aigües potables canalitzades als nuclis urbans i l’aparició de tècniques d’extracció de l’aigua a més profunditat han marcat la gestió hídrica de l’actualitat, que ha incorporat també el  reciclatge a les depuradores i la dessalinització com a nous recursos.  El creixement poblacional en aquests darrers temps, i el que es preveu per d’aquí a uns anys, ha fet que es posi en entredit la capacitat dels  aqüífers per solucionar la demanda previsible.

Així, ens trobem en una situació de demanda d’aigua potable desmesurada i de proliferació de conreus extensius, camps de golf i urbanitzacions en  indrets on l’aigua és escassa, i amb una política d’aprofitament hidràulic heretada del passat. També hi ha un problema greu de contaminació d’aqüífers. El 50% estan o salinitzats per sobreexplotació, o contaminats per nitrats procedents de l’agricultura intensiva. Però, segons comunica ATTAC, dóna la casualitat que, per una planificació feta des de despatxos sospitosos de Madrid, a Mallorca tenim quatre dessaladores, les de Palma, Alcúdia, Son Ferrer i Andratx, de les quals tres pràcticament no s’empren. L’entitat es demana per què no s’utilitzen per poder recuperar determinats aqüífers. A més a més, pel que fa a la depuració, ens trobam també amb que massa sovint s’han de fer grans inversions per construir instal·lacions noves, en comptes de fer un bon manteniment de les que ja hi ha, duplicant despesa i hipotecant encara més el futur.

Fonts:

GOB Mallorca

Associació de Llicenciats i Llicenciades en Ciències Ambientals de les Illes Balears

GOB Menorca

5 Comentaris »

  • Mi comentario(asistí a la convocatoria de Attac,etc de Inca) es que como muy bien dijo el Sr. de mayor edad,ya jubilado (con 44 años de servicio en la gestión de aguas ) con el agua NO SE PUEDE HACER NEGOCIO y los ingresos por servicios prestados DEBEN REVERTIR EN LA MISMA AGUA..
    Tampoco estoy de acuerdo en que los consumidores tengamos que pagar el agua que se pierde antes de llegar a nuestros contadores pues ¿ a donde está el riesgo por su compromiso de un suministro seguro ? Así cualquiera puede ser concesionario puesto que es un NEGOCIO LIMPIO YA QUE LAS PÉRDIDAS SE CARGAN A LOS USUARIOS.
    Otra barbaridad que encuentro es que a los que estamos cultivando para nuestro consumos,(usando goteo para gastar el mínimo)que atomáticamente pase el coste de 0,49 € del primer bloque a 2,5499 € el m3 el 4º Bloque.(M3 Registrados  del 15/3/2012 al 18/6/2012 ), al que como digo anteriormente le añaden como Consumo Comunitario 17 m· (que no has consumido ni está reflejado en tu contador).Esta fra.que ascendió a 700,67 € curiosamente otras facturas de consumos diferentes,siempre te carguen esos 17 m3 por agua que dicen que se pierde antes de llegar a tu contador.

  • saensur escrigué:

    a mi em pareix una falta molt gau aixo de fer am laigua per que laigua a les illes hotpunimaniques es sagrada. LAIGUA ES UNA MANERA DE VIDA Y SE PODRIA APROVEIXAR MOLT BE. SOLICICIT LA APROBACIO DE LA O EL CREADOR DAQUESTA PAGUINA WEB, per xerrar de lo malament que ho ha fet. el meu FACEBOCH ES marta abraldes
     

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.