Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Drets bàsics, Feminisme, sexualitats i antipatriarcat, Publicació oberta

“[Opinió] Violència sexual a les Forces Armades espanyoles”

Publicat per dia 18 setembre 2014 – 17:19Cap comentari | 226 views

“[Opinió] Violència sexual a les Forces Armades espanyoles”

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

 

Els mitjans de comunicació s’han fet ressó aquests últims dies de dues notícies que han sacsejat la vida militar: per una banda, l’aprovació del Consell de Ministres del projecte de llei orgànica del codi penal militar, i per altra, la renúncia de la capitana Zaida Cantera a continuar formant part de les Forces Armades. Tot i que no ho sembli a simple vista, les dues noticies estan molt relacionades.

Per primera vegada, el nou codi penal militar tipificarà l’assetjament sexual com a delicte dins de les Forces Armades. El que fins ara s’havia considerat com a “abús d’autoritat” en les modalitats de “maltractament d’obra a un inferior” o “tracte degradant a un inferior” es podrà considerar amb la propera aprovació del codi com a “abús d’autoritat” en la modalitat d’“assetjament sexual”.

La inclusió d’aquest nou delicte en la legislació militar no evitarà que es cometin delictes de caràcter sexual entre el personal de les Forces Armades, ni tan sols facilitarà que les víctimes d’aquests actes puguin denunciar la seva situació, ni que rebin el suport necessari per a sobreposar-se a les conseqüències d’haver viscut un assetjament sexual. El Govern, entre el seu pla de mesures per garantir la igualtat de la dona a l’exèrcit, no contempla cap proposta dirigida a combatre la violencia sexual. Però sí que és cert que la tipificació de l’assetjament sexual al codi penal militar facilitarà d’alguna manera la visualització de l’existència d’aquest tipus de violència a les Forces Armades, cosa que fins ara s’havia estat tapant.

Pel que fa a la capitana Zaida Cantera, pocs dies després de l’aprovació del projecte de llei orgànica del codi penal militar pel Consell de Ministres, va presentar la seva renúncia a continuar a l’exèrcit. Després de patir assetjament sexual per part d’un coronel, va optar per denunciar els fets i ara, més de sis anys després, és ella qui abandona les Forces Armades després d’un llarg periple pels jutjats militars que ha provocat una situació laboral insostenible per a la capitana.

L’assetjament sexual (tant cap a dones com cap a homes) és present a totes les esferes de la societat, pel que res fa pensar que no s’hagi de reproduir també al si de les institucions militars. Segons l’informe “La política militar del Govern Rajoy” del Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs, en la darrera dècada s’han tramitat 62 queixes a la justícia castrense per assetjament sexual a dones, però quantes dones més poden haver patit situacions similars sense haver presentat denúncia? Quantes dones, després de patir assetjament sexual, hauran decidit callar per evitar-se un final com el de la capitana Zaira Cantera? Sabem que entre la societat civil són moltes les dones víctimes de violencia sexual que no denuncien als seus agressors per por a les represàlies; perquè, doncs, hauria de ser diferent a les Forces Armades? Els mecanismes que el Govern Rajoy prometia desenvolupar per acabar amb la violència sexual a l’exèrcit encara no han vist la llum. De fet, l’Observatori Militar per a la Igualtat, que neixia amb la intenció d’afavorir la integració de les dones a les Forces Armades, s’ha dedicat simplement a presentar estadístiques anuals sobre la presencia de les dones als diferent cossos militars i, en canvi, no ha fet públic cap estudi sobre els problemes que es troben aquestes dones a l’exèrcit.

De la violència sexual que pateixen els homes a les Forces Armades ni en parlem. Ni estadístiques, ni mecanismes de denúncia, ni reconeixement de l’existència de situacions d’aquest tipus.

El nou Codi Penal Militar no soluciona. Els suposats mecanismes de prevenció no prevenen. I les institucions jurídiques castrenses no imparteixen justícia.

Maria de Lluc Bagur. Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.