Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Bunyola, Drets bàsics, Ecologia

Nou camí tancat, aquest cop a la comuna de Bunyola

Publicat per dia 11 novembre 2013 – 23:12Cap comentari | 227 views
Share to Google Plus

Recentment les barreres de camí de sa coma d’en Bustante al seu pas per Cas Bergantet, que sempre havien estat obertes, han aparegut tancades i a la part de dalt del camí sembla que hi ha intenció de fer-lo desaparèixer. Així ja es hora de denunciar aquest fet, ja que es tracta d’un camí públic per el que des de sempre s’hi havia pogut transitar.

Consideracions tècniques

La llibertat de circular o desplaçar-se pel país així com a gaudir del medi ambient i la natura son drets recollits a la Constitució. Però aquests drets topen amb un altrebarrera dret també recollit a la constitució (tot i de rang inferior ja que està delimitat per la seva funció social ) que es el de la propietat privada i que es concreta quan aquesta exerceix la potestat que li atorga la legislació civil que permet el tancament de finques. Aquest conflicte és resol al nostre país a traves dels camins públics ( A Alemanya, curiosament, s’estableix un dret de pas universal que nega el dret de tancar finques rustiques) i es per això que el manteniment dels camins públics es fonamental.

A falta de una legislació especifica de camins, la seva regulació l’hem d’anar traient d’altres lleis i de la jurisdisprudència. Així a grans trets podem dir: En base al art 339 del Codi civil, entenem que els camins públics son infraestructures i per tant, bens immobles ( inventariables) públics. Com a part del domini públic són: inalienables, inembargables i imprescriptibles, es a dir que no es poden vendre, no poden ser apropiats i no prescriuen, per tant encara que algú ocupi un camí durant anys la titularitat no canvia. Inclús havent desaparegut el seu traçat la figura jurídica persisteix i en qualsevol moment l’administració en pot tramitar la recuperació.

La titularitat i competència dels camins públics pot ser variada, des de l’estat en les zones de costa, als consells en camins considerats com a carreteres provincials, etc, però a nivell general segons l’art 74.1 del Reial decret Legislatiu 781/1986 és diu que son bens d’us públic local els camins i carreteres, places… de les quals sigui de la competència de l’entitat local i al art 25.2 d) de la Llei 7/1985 de bases de regim local s’estableix que els municipis han d’exercir les seves competències en matèria de conservació de camins i vies rurals, per lo tant podem considerar que de manera genèrica els camins son bens públics locals. Per altre banda i en referència al anterior article esmentat hem d’entendre que en quan es fa referència a la “conservació” això també inclou garantir el us o servei públic del camí.

Ames a mes no hem d’oblidar el deure de tota administració de defensar el seu patrimoni i el interès general.

Per acabar hem de dir que segons la jurisdisprudència, s’entén que els camins són públics si se n’acredita suficientment la possessió o l’ús públic. No es determinant el fet que no figurin al inventari de bens del municipi o que estiguin inscrits al registre de la propietat com a privats. Així entenem jurídicament com a us públic d’un camí: l’ús immemorial d’aquest.

La recuperació d’ofici. Es la figura amb la que l’administració pot recuperar l’ús o possessió d’un camí públic, aquesta és una potestat administrativa de caràcter reglat no discrecional i es obligatori que l’Ajuntament l’exerceixi. El procediment estableix que s’ha de requerir acord previ de la corporació municipal per donar inici a la via administrativa, acompanyat dels documents acreditatius de la possessió (sense perjudici de que si la usurpació te aparença de delicte es posi en coneixement de l’autoritat judicial). L’acreditació de la possessió tal com defineix la jurisdisprudència (STS 7721/2005) no es necessària que sigui la de la plena titularitat demanial, però si es exigible un principi de prova i aquest pot ser mitjançant: Documents, Cadastre, Inventari de bens, Inscripció en el registre de propietat i testimonis.

mapaEl camí de sa coma d’En Buscante.

El camí de sa coma d’en Buscante, es un dels camins d’accés a la comuna de Bunyola (finca publica ) i parteix des del camí de sa Coma Gran (a ca na moragues) i arriba fins al camí de sa penya des llamp ja dins la Comuna. Es per tant un camí amb una clara utilitat publica, ja que permet als habitants del poble de Bunyola accedir de la manera mes curta i senzilla a una zona concreta de la Comuna.

Per altre banda aquest mateix camí també es el que serveix per donar accessibilitat al redol de cases que hi ha al començament de la coma d’en Buscante: Can Buscante, Can Morro, Cana Picarola i Cas Bergantet. Com abans ja s’ha esmentant aquest camí es el mes lògic i senzill per anar des d’aquestes cases fins al poble mes proper, que es Bunyola. En l’actualitat, Can Buscante, Can Morro, Cana Picarola tenen accés rodat directa des de la carretera de Bunyola- Santa Maria, però aquest camí es de recent construcció tal com es pot veure a nombrosa cartografia antiga (Mascaro Passarius, etc) ja que abans nomes hi havia una connexió amb l’antic camí reial de Bunyola a Alaró que passava per Son torrella.

Des de temps immemorials sempre s’ha pogut transitar lliurement per aquest camí, ja que les barreres per a vianants sempre han estat obertes i tothom sempre n’ha tingut consciencia del seu caràcter públic. Ames a mes, hi ha nombrosa documentació que ho ha acredita i son una prova fefaent de la seva naturalesa com a camí públic, tals com el Cadastre  i l’inventari de camins de bunyola

Tram de Cas Bergantet

Recentment la finca de Cas Bergantet ha canviat de propietaris, i aquests, tot i que la informació que acredita que el camí es públic ja existia abans de la compra, han decidit impedir el lliure pas pel camí, Així han Tancat les barreres i en el tram mes alt, estan intentant fer-lo desaparèixer omplintlo de branques i pedres provinents del desmuntatge de parets i marjades properes.

Així es manifesta una clara intencionalitat d’apropiar-se d’un be públic i d’impedir el lliure transit per aquest.

Conclusions

En base a les consideracions fetes, es pot afirmar clarament que el camí de sa coma d’en buscante es un camí públic que de sempre ha estat respectat i així ho entén la població en general. Que existeixen proves documentals que també ho acrediten.

Per tant es un deure per part del ple de l’Ajuntament de Bunyola, vetllar per el “manteniment” dels seus camins i iniciar l’expedient de recuperació d’ofici per restablir el lliure transit pel camí.

Referències

Article via Amics de la Vall de Coanegra

amicsdelavalldecoanegra

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.