Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Drets bàsics, Illes Balears i Pitiüses, Lluita de carrer i acció directa

Música, teatre i malabars contra l’ordenança cínica de Cort

Publicat per dia 15 març 2012 – 9:32Cap comentari | 64 views

Música, teatre i malabars contra l’ordenança cínica de Cort

Share to Google Plus

Un bon grapat de persones es manifestaren ahir pels carrers de Ciutat en protesta per la intenció de l’Ajuntament de Palma de convertir els carrers en un indret gris, mort i repressiu. Tot i que sembla que els punts més “polèmics” de la nova ordenança d’ocupació de l’espai públic s’eliminaran, l’esperit de la norma no canvia: convertir la ciutat en un producte consumista sense cap espai per a l’expressió lliure i espontània ni tampoc per l’acció dels moviments socials. I aquesta és una tendència molt present a altres ciutats, que sota l’etiqueta del “civisme” amaguen tota una sèrie de mesures repressives que no són més que “cinisme”. Precisament per això la marxa d’ahir no fou com la resta: les disfresses, la música i el teatre de guerrilla van fer bategar durant unes hores el centre de Ciutat en una caminada festiva encapçalada per una pancarta que deia “El carrer no és de l’Ajuntament”.

El punt de trobada era el jardí-hort alliberat per l’assemblea Toma la Ciudad, fa unes setmanes. Allà tot d’una es va veure que se’n preparava una de grossa: pallassos amb paraigua escoltant amb auriculars un àudio que anava donant instruccions de manera sincronitzada. Aquest fou un dels experiments de teatre de guerrilla que el Grupo Avería engegà ahir. També hi havia la batucada dels Tambors per a la Pau, malabaristes, una merda gegant amb rodes, pallassos militars, una recreació molt aconseguida d’Adolf Isern, i nombrosos músics i artistes de carrer.

El grup començà transitar cap al Parc de Ses Estacions i, llavors, cap a la Plaça d’Islàndia. La mirada dels policies, tant d’uniforme com els secrets, era una barreja de sorpresa i condescendència. I és que l’ambient era carnavalesc i molt estimulant. Per això el gran desplegament policial (qualsevol cantonada era plena de furgons) encara deixa més en evidència unes autoritats que realment tenen pànic a la lliure expressió de la gent al carrer.

Quan el grup arribà a la Plaça Major hi hagué una petita actuació de circ que donà lloc a la darrera aturada, a la Plaça de Cort. Allà s’obrí el megàfon a tothom que volgués dir alguna cosa, i també hi hagué algunes actuacions com la d’Adolf Isern fent que la gent aixequés el braç amb el crit de “Heil Isern”. El personatge, poc després, es transformà màgicament en un mim que es movia al ritme dels acords de “La censura no existe, mi amor”.

L’acció acabà convidant tothom a participar en les pròximes convocatòries, com per exemple la d’avui, una cassolada que pretén concentrar-se el dia 15 de cada mes a la Plaça d’Islàndia. Per si algú encara no ho tenia clar, el carrer és nostre.

(Gràcies a Colman i a tothom que ha compartit les fotos a les xarxes socials)

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.