Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Drets bàsics, Illes Balears i Pitiüses, Publicació oberta, Sóller

Mal morir farcit de mossegades de rates

Publicat per dia 13 maig 2013 – 9:05Cap comentari | 234 views

Mal morir farcit de mossegades de rates

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

La mort Karl Uwe K., indigent alemany, a causa d’una aturada multiorgànica, i mossegat per rates, que vivia dins d’un eixugador a la carretera del Port, és esfereïdora i indignant.

Contrastant premsa, el diari Dbalears de 8/5 informà que el trobà una voluntària de la fundació Miró-Pastor, en canvi Ultima Hora, publicà que un veïnat, que l’anava a veure, en Matias, fou qui realment el trobà i en donà l’alerta.

Es personaren policia local, Guàrdia Civil d’Esporles ( la de Sóller segurament estava controlant la cursa ciclista) i dues ambulàncies.

Em sembla aberrant que això passi i que el responsable Antoni Arbona, regidor de serveis socials, afirmi que va rebutjar l’ajut . El que no es diu, sembla que l’única opció que se li oferí per part de serveis socials fou un alberg de Palma. I a això sí que es va negar i explicaré el perquè.

Quan na Margalida, una persona, que bé coneixia serveis socials i també el regidor, arran d’acabar el seu contracte de lloguer, va dormir dos vespres a plaça (no un, com afirmà el batlle a la finalització del plenari ordinari del passat quatre d’abril a les preguntes d’una persona del públic), ràpidament se li cercà una sol·lució, que per la “perícia” del Batlle se li va trobar.

Tampoc fou vera que els hostals Nadal i Casa Margarita, on es va cercar per allotjar-los, estaven plens. Fou per la problemàtica del fill de na Margalida que no els varen admetre. Carlos Simarro també afirmà que gràcies a una gestió personal seva havien anat a una residència. Posteriorment a través d’una persona que parlà amb na Margalida, es va saber que l’havia anat a cercar la Guàrdia Civil i els havien portat a la base militar del Port.

El batlle demanà que se li donés l’enhorabona per la seva gestió. Que no li fou donada; jo consider que no és manera de tractar un cas així, i no tenia perquè arribar a aquella situació. Ens va quedar a l’aire una pregunta no feta, quin procediment s’ha de seguir  per portar personal civil a una base militar. Bones amistats del Batlle?

O sigui, que en prop de quatre frases, sembla i sempre presumptament, que amollà tres mentides al públic present, i a l’oposició. S’hi esmerça, cal reconèixer-ho.

A na Margalida se li va trobar una caseta, i una part del lloguer el paga l’ajuntament, va dir el Batlle. Ella és de Sóller i en Karl , que morí de manera infrahumana, un indigent alemany. No vull mal pensar.

Segons la informació publicada a Última Hora de 8/5 , els serveis sanitaris no tingueren el valor d’entrar-hi a recollir-lo degut a la quantitat de rates que hi havia i ho feren uns veïnats. Estava inconscient, hagué d’esser reanimat i morí posteriorment a l’hospital.

El cas d’en Karl fou degudament seguit per serveis socials? Un reportatge d’IB3 emès passat dia 10, encara em quedaren més preguntes enlaire i una sensació d’engany.

L’opció de l’alberg de Palma, que l’impedia portar el seu ca, que era la seva única companyia i estimava, no l’acceptà. En fou pensada una altra? Tingueren més d’un any i mig per trobar una solució per a la persona que morí. Tan difícil era? Fruit d’una deixadesa?

Els veïnats de Karl li portaven menjar i roba, i se’n cuidaven d’ell. 

 No m’acaba de convèncer, que si se li hagués fet una oferta d’un lloc, on hagués pogut continuar amb el seu ca, ho hagués refussat i hagués preferit viure a l’eixugador entre rates.

Crec que davant d’aquest fet, els responsables, i em refereix a serveis socials, regidor inclòs, s’haurien d’explicar de forma clara i meridiana, i no que ens arribi la informació per premsa. Tenim tot el dret ciutadà a saber, i ho exigim.

Al darrer plenari extraordinari de dia 8 de maig i ni una paraula de dol de cap dels regidors/es sobre aquest succés esfereïdor. Unes persones del públic portaren un llaç negre en el seu record.

Encara afligit pel trist succés, he pensat escriure i deixar un record, per Karl o Charles Mario, ciutadà de Sóller que morí d’una manera miserable. Caldria que no tornés a succeir pus mai més i que tota la veritat surti a la llum.

 Que descansi en pau.

Josep Bonnín

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.