Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Corrupció, Defensa del català, Drets bàsics, Ensenyament, Illes Balears i Pitiüses, Lluita de carrer i acció directa

L’any acadèmic de la UIB comença per la porta del darrere

Publicat per dia 20 setembre 2012 – 16:07Cap comentari | 178 views

L’any acadèmic de la UIB comença per la porta del darrere

Share to Google Plus

Centenars de persones s’han manifestat avui a la UIB durant l’acte d’obertura de l’any acadèmic 2012-13 en una convocatòria de la PUDUP-Illes (Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública). Inicialment, estava prevista l’assistència a l’acte de José R. Bauzá, tot i que finalment ha comparegut Rafel Bosch, el Conseller d’Educació i Cultura, a més d’altres polítics i representants institucionals. Malgrat haver arribat 25 minuts abans de l’hora assenyalada, el Conseller d’Educació no ha pogut evitar l’escridassada i en acabar l’acte ha hagut de sortir d’amagades “per la porta del darrere”, escapant-se, literalment, de la gent que es manifestava.

D’entre les manifestants hi havia alguns estudiants i molt professorat, personal investigador i personal d’administració i serveis. Les camisetes verdes de la Plataforma Crida i les negres del funcionariat eren molt visibles, com també els llaços en defensa de la llengua catalana.

Minuts abans de l’inici de l’acte, una portaveu de la PUDUP-Illes ha llegit el manifest. També s’han repetit molts de càntics mentre s’esperava l’aparició del Conseller, com ara “prou retallades a l’educació”, “a Mallorca, en català!” o “lladres! lladres!”. La indignació del personal treballador de la UIB era molt evident, com també evidenciaven les nombroses pancartes i cartells que es podien veure.

El moment més calent de la protesta ha estat quan ha aparegut Rafel Bosch, acompanyat d’altres autoritats com per exemple Antonio Verd, president del Consell Social de la UIB. L’escridassada ha estat monumental, fins al punt que totes les persones manifestants han encalçat pel passadís la “comitiva” de Bosch increpant-lo i escridassant-lo, fins que ha accedit a la sala d’actes on la gent ja no ha pogut entrar tot i alguns intents. Ni tan sols  l’organització de la cerimònia s’esperava una assistència tan massiva de  protestants, com ho fan palès les dificultats  que han tengut per  aconseguir que Rafel Bosch pogués accedir a la sala d’actes de l’edifici Jovellanos.

La protesta ha continuat amb càntics que miraven d’interrompre la cerimònia des de fora. Passada una bona estona, quedava un grup de manifestants que han esperat la conclusió de l’acte per fer saber al Conseller que no és benvingut a la Universitat. I així ho han pogut fer, tot i que Bosch s’ha escapat per una porta inesperada, esquivant el grup de manifestants. El que no ha volgut sortir amb la coa entre les cames ha estat Josep Ignasi Aguiló, que un cop identificat i escridassat per la gent, ha decidit, amb una actitud xuelsca, plantar cara i quedar-se dempeus al passadís del Jovellanos enrevoltat de gent que feia càntics. De manera molt desafiant, s’ha plantat a l’estil “jo d’aquí no em moc”, i han passat 5 ó 10 minuts fins que ha decidit anar-se’n, no sense passar per la cafeteria de la facultat a prendre’s una cafè ben escoltat per mitja dotzena de guardes de seguretat i dialogant amb algunes estudiants que li recriminaven la seva política antisocial.

A continuació, podeu veure un vídeo de l’escridassada a Rafel Bosch.

Aquí podeu llegir el manifest de la PUDUP-Illes:

Manifest de la PUDUP-Illes

La universitat pública ––i, com a tal, la Universitat de les Illes Balears–– és un dels grans avenços de la nostra època, un servei públic insubstituïble en la formació d’una ciutadania crítica, autònoma i competent i en la creació i transmissió de coneixements i de valors. En tant que afavoreix la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, és alhora motor del progrés econòmic i garantia de la societat democràtica, un reflex i una condició de la llibertat. Només el caràcter universal i públic de la nostra universitat garanteix “l’accés als estudis superiors en plena igualtat per a tots”, tal com estableix la Declaració Universal dels Drets Humans a l’article 26.

No obstant això, els darrers anys, les polítiques socioeconòmiques dels diferents governs semblen haver-ho oblidat. Obsessionades amb la privatització i la mercantilització dels serveis públics, amenacen a destruir aquest model d’universitat i convertir-la en un pur negoci, inaccessible per a la majoria. Precisament en un context com l’actual, la universitat, com a
servei públic, autònom i democràtic ha de tenir un paper determinant en el desenvolupament social, cultural i econòmic de la nostra comunitat.

És per aquesta raó que, com a membres de la comunitat universitària preocupats per la situació actual de la universitat pública, ens constituïm com a Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP-Illes), i consideram que:

1. L’educació universitària és un dret i no un privilegi i, com a tal, hauria de ser completament gratuïta i s’hauria de garantir l’accés a la formació superior sense discriminacions econòmiques ni de cap tipus. Per això rebutjam contundentment: a) la pujada de taxes acadèmiques; b) la consegüent discriminació de l’alumnat amb menys recursos econòmics; c) la conversió de les actuals beques en préstecs bancaris; i d) la limitació de places, quan és motivada per la simple voluntat de no fer les inversions necessàries per garantir la qualitat docent. Aquests canvis afecten greument la societat de les Illes Balears, que ha tengut històricament una de les taxes més baixes d’alumnes de formació superior de l’Estat.

2. Els recursos amb els quals ha de comptar la universitat han de ser adequats per aconseguir els seus objectius. De fet, la universitat aporta a la societat molt més del que s’hi inverteix. Les dades publicades mostren que la transferència nominativa de la Comunitat Autònoma ha anat disminuint, i ens ha mantingut entre les universitats pitjor finançades de tot l’Estat, alhora que s’obre el lucratiu mercat de les universitats privades. Expressam la nostra preocupació per aquesta disminució pressupostària, i aquests nivells tan baixos d’inversió. Per això exigim un augment considerable de la inversió per part de la Comunitat Autònoma al nivell de la mitjana estatal. Així mateix, volem que la universitat sigui transparent i autocrítica i rendeixi comptes de la seva gestió, dels resultats acadèmics, investigadors i de la difusió del coneixement.

3. Les persones que ensenyen, investiguen i les que donen suport a aquestes tasques són qui han fet possible que la UIB, malgrat la manca de finançament, hagi obtingut bons resultats quant a la producció científica i la qualitat docent. Els retalls en finançament i la manera així com les institucions educatives i universitàries els han aplicat han precaritzat les condicions laborals, han reduït serveis que ofereix la universitat i han suposat l’acomiadament de desenes de professionals. Tot això afecta negativament els estudiants i les condicions per a una recerca de qualitat, justament quan és obligatori implantar l’Espai Europeu d’Educació Superior, necessitat de més recursos per a una atenció i un seguiment més personalitzat per a l’alumne. L’únic resultat possible d’aquestes accions, si no s’aturen, serà una minva de la qualitat de la nostra Universitat. Per això, reclamam que es canviï la política de personal que, fins i tot en temps de bonança, recorria a contractes precaris i sense reconèixer la categoria laboral pròpia de les funcions que els contractats havien de realitzar. Creiem que l’estabilitat laboral ha de ser el fonament de la política de personal de la UIB. Cal renunciar a utilitzar treballadors temporals per a tasques permanents, dignificar les condicions laborals i afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar.

4. La investigació i l’ensenyament universitari no són una despesa, sinó una inversió a llarg termini. A més, el desenvolupament tècnic i científic depèn de la investigació bàsica orientada per criteris públics. Altres beneficis menys tangibles, com ara el nivell general de coneixement de la nostra societat, l’adhesió als valors democràtics i als drets humans, la cohesió social i la sostenibilitat ambiental són resultats que no es veuen fins passat un temps. Les mesures legislatives en contra de la llengua també afecten directament la funció de la nostra universitat, institució compromesa en la defensa del ple ús de la llengua catalana. Exigim el reconeixement del valor social de la universitat pública, que se’n respecti el caràcter consultiu, se n’asseguri l’autonomia i la viabilitat a llarg termini.

Per tot això, demanam a la societat civil i a les institucions públiques, particularment educatives, contundència en el rebuig d’unes mesures que, en nom d’una crisi econòmica que el sistema educatiu públic no ha contribuït a crear, amenacen d’imposar un model universitari mercantilista i deslligat de la que hauria de ser la seva funció: permetre la formació d’una ciutadania crítica, fomentar la investigació de qualitat i orientada a la millora del nivell de vida, i contribuir a un
desenvolupament econòmic i social just i sostenible.
PUDUP-Illes

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.