Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Drets bàsics, Feminisme, sexualitats i antipatriarcat

[Crònica] Marxa de Torxes contra la violència de gènere

Publicat per dia 26 novembre 2012 – 23:10Cap comentari | 214 views

[Crònica] Marxa de Torxes contra la violència de gènere

Share to Google Plus

Ahir dia 25 de novembre dia internacional contra la violència de genere, l’Assemblea Antipatriarcal va voler commemorar aquesta data tot convocant una marxa de torxes.

Així varis centenars de persones es reuniren ahir a les 18:30h a la plaça de la Porta Pintada, per realitzar un recorregut que passà per el carrer dels Oms, les Rambles, plaça de les Tortugues, el passeig del Born i que acabà amb la lectura d’un manifest davant l’ajuntament. La marxa anava encapçalada per una pancarta amb el lema: Construïm relacions lliures, sense violència,  seguit de dues columnes entorxades i al final, el gruix de la marxa que efectuà el recorregut en un respectuós silenci.

Tot seguit el manifest que es va llegir en acabar la marxa:

Totes aquí som víctimes de l’opressió, d’una de les diverses formes d’opressió present a l’Estat espanyol, sia el nacionalisme, el capitalisme o el patriarcat. No és una mera coincidència que les tres formes es solapin, doncs les tres són exercides per la mateixa classe benestant i minoritària que mou els fils del destí del nostre poble. És evident que per alliberar-nos d’aquestes tres opressions cal vèncer la classe dominant, com també és evident que cal lluitar contra tots els fronts al qual estam sotmeses.

Un dels col·lectius més afectats per l’opressió del nostre poble són les dones, doncs elles el pateixen per partida triple: som oprimides pel patriarcat, que travessa tota la nostra societat i la divideix en dominadors i dominades, som oprimides com a treballadores pel depravat sistema capitalista, i som oprimides per l’espanyolisme més ranci que s’entesta en destruir el nostre passat i la nostra identitat.

Aquesta triple opressió de la dona s’ha donat pràcticament des del naixement de la “civilització”, des que es produeix l’anomenada divisió sexual del treball; i la igualtat de la dona amb l’home, desgraciadament, ha estat un dels problemes socials més ignorat històricament fins a la l’actualitat. Una de les vessants més greus d’aquesta discriminació és la violència de gènere.

Violència de gènere que no només ha de ser entesa com l’agressió física en l’àmbit domèstic, com la classe política ens vol fer creure; violència de gènere és sofrir la pressió estètica sobre el nostre cos, violència de gènere és no poder decidir sobre quan i com tenim fills, violència de gènere es tenir un salari inferior pel simple fet de ser dona, violència de gènere és continuar assumint per defecte tasques en la llar sense cobrar, violència de gènere és ocupar menys càrrecs de responsabilitat en tots els àmbits de la nostra vida, violència de gènere és sentir que el patriarcat marca a foc totes les nostres relacions sexoafectives.

Ja fa quasi 10 anys que es contempla, entre els drets humans, la violència de gènere com una de les formes més greus de discriminació per raó de sexe. Però, malgrat les declaracions d’intencions de les diverses institucions més progressistes, només s’ha avançat en la defensa de la dona victimitzant-la, però mai en combatre el fet de la violència de gènere en sí ni en considerar que el sistema patriarcal ens afecta tant a homes com a dones.

Sigui en l’àmbit de la parella, en el treball o des de les institucions (inclòs el propi Estat), s’ha fet més que necessària l’eliminació d’aquest continu atac a les dones per a assolir la desitjada igualtat entre sexes.

I és que l’any passat moriren 18 dones als Països Catalans en mans de la seva parella o ex-parella, i enguany, fins al juny ja n’han mort 8! Sense tenir en compte la quantitat de dones que pateixen maltractament, moltes de les quals ni tan sols ho denuncien i romanen, per tant, invisibles i sense sortida. Perquè, de fet, hi ha hagut una reducció del nombre de denúncies a tot l’Estat espanyol en l’any anterior, però com podem estar segures que això significa una reducció del nombre de dones maltractades? Amb això s’ha fet evident que les mesures pal·liatives que els governs progressistes han anat fent no són, ni de prop, suficients per eradicar aquest mal de la nostra societat profundament patriarcal i discriminatòria.

El què cal ja és un canvi de valors i d’actituds, una conscienciació dels homes i dones afectades pel mal patriarcal, envers els estereotips que veuen la dona inferior a l’home, sigui físicament o psicològicament. Perquè el patriarcat situa a l’home en una posició de dominació però això no el deixa exempt d’una pressió que l’obliga a complir uns rols socials molt determinats, ni tampoc no el deixa exempt d’una educació fomentada en les bases de la desigualtat. La lluita per l’alliberament de les persones és una qüestió que ens afecta a totes, i totes l’hem de dur endavant!

I no podem oblidar que el patriarcat es troba íntimament lligat al sistema capitalista, que l’empara i el fomenta, a través d’institucions com la família, l’escola o els mitjans de comunicació.

Per tant, el que cal és un canvi de sistema, que construeixi una educació basada en la igualtat entre homes i dones, sigui quina sigui la seva ètnia o condició social, que acabarà no només amb la violència de gènere, sinó que també acabarà amb qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe i, finalment, amb el patriarcat. Només així arribarem a ser lliures totes!

I que quedi clar: sense les dones, no hi ha revolució!

Fotos:
Maria Teresa Mut

Cap comentari »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.