Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Drets bàsics, Illes Balears i Pitiüses, Lluita de carrer i acció directa, Salut

[Crònica] Marea (no tant) negra

Publicat per dia 18 maig 2012 – 14:193 Comentaris | 512 views

[Crònica] Marea (no tant) negra

Share to Google Plus

Ahir es va dur a terme a Ciutat una concentració per criticar els greus atacs que està sofrint la sanitat pública. Però, malauradament, en lloc de ser una mobilització combativa i unitària es va convertir, una vegada més, en una oportunitat de treure les banderetes sindicals pels carrers de Palma.

Són moltes les critiques que es poden fer a la convocatòria d’ahir: en primer lloc, hi havia una concentració a la Plaça d’Espanya, orquestrada pels sindicats majoritaris i diferents partits polítics i una manifestació de metgesses i infermeres que anava fins al Parlament. Per tant, una lluita tan necessària com aquesta es va convertir en un rànquing de quina concentració era més freqüentada. Una llàstima que sigui tan habitual que se situïn els egos polítics per sobre de la lluita social.

Per la seva part, les manifestants que arribaren a la plaça es varen haver de trobar amb una grotesca imatge: tres carpes gegants del Banco Santander ocupaven la meitat de l’espai, bombardetjant-nos amb la seva voluntat de “queremos ser tu banco”. És curiós comparar les imatges d’ahir amb les del passat 12M, les quals mostren com les activistes varen ser desallotjades, mentre que ahir els causants de la crisi capitalista ens esclataven a la cara a una concentració contra les retallades en sanitat.

La concentració es va desenvolupar de la forma més tranquil·la possible: a una banda estaven situats els sindicats, fent renou amb els tambors i aportant color a una convocatòria específicament tintada de negre, mentre que a l’altra part de la plaça hi havia ciutadanes vestides de negre i amb camisetes de suport a les companyes dels Hospitals General i del Joan March. No se sap molt bé quan ni per qui va ser desconvocada la concentració però, així com vàrem arribar, ens vàrem marxar: sense entendre res.

3 Comentaris »

  • manel escrigué:

    No sé qui ha escrit aquesta opinió però me pareix un despropòsit per varies coses.

    La concentració va ser convocada per els sindicats majoritaris i per DRY Mallorca. Qué importen les banderes si tots lluitam per el mateix? Si jo soc del 15M no en puc dur una pancarta que possi 15M? Tanta democràcia i som els primers que excluim. Hem de estar juntes totes, amb un frent crític si cal e intentant canviar les cúpules sindicals que a mi també en decepcionen, però ja està be de separatismes i desacreditar a la gent de base que du 20 anys més de llluita que noltros. 

    El sindicat metje va ser el que es va desmarcar de la concentració i va intentar boicotetjar convocant la seva mani per una altre banda. Es sabut que al sindicat metje li son favorables les polítiques del PP donat que molts tenen negocis e interessos privats a part de fer feina per la pública. Lo únic que els perjudicava era l´aument de les beques de la carrera.

    La concentració va ser un éxit en quan asistència i varem estar més d´una hora concentrats. No sé quina idea et feies de el que sería.

    Mem si superam ja el tema dels sindicats (per respecte a les seves bases lluitadores de tota la vida i com a estretègia de lluita) perque fillets meus… vencer al capitelisme neolliberal sols… 

    La pròxima vegada podríeu ser més objectius i limitarvos a informar i no manipular o publicar coses sense tenir ni idea.

  • PJ escrigué:

    No som l’autor, però entenc el to de l’article. La crítica no és per les banderetes, sinó per l’actitud dels sindicats i per no entendre el motiu d’haver-hi dues manifestacions/concentracions (ho diu clarament que no varen entendre res). Gràcies per aclarir-lo.
    Hi ha una cosa prou clara que els sindicats “majoritaris” han d’entendre, ho diu la frase: “en lloc de ser una mobilització combativa i unitària es va convertir, una vegada més, en una oportunitat de treure les banderetes sindicals pels carrers de Palma”
    I tampoc m’enpasso que haguem de tenir respecte als sindicats (majoritaris) pel simple fet de que les seves bases hagin lluitat fa no se quants anys. Això és una tonteria. També hauría de tenir respecte al PSOE, perquè fa 100 anys era revolucionari. No se poden respectar uns sindicats (gestories laborals) que no defensen els drets dels treballadors i lluiten per noves conquestes (us sona el pacte Patronal-CCOO-UGT del 25 de gener de 2012?). És més, si les bases de CCOO, UGT i els altres, que lluitaren tant, deixen que els seus sindicats els venguin tal i com han anat fent durant anys… que vols que et digui, jo no les respect.
    Vencer al capitalisme neolliberal sols? doncs no podrem. Però tampoc podrem destruir el capitalisme de la mà d’unes organitzacions que no ho son pas anticapitalistes com CCOO, UGT, STEI i companyia.

  • a. escrigué:

    CCOO i UGT, i darrerament STEI, fan el ridícul cada vegada que poden. Estam patint uns retrocessos molt greus, històrics diria jo, en matèria d’educació i llengua. Molt bé, doncs resulta que en 7 ó 8 mesos no han fet cap vaga educativa, posant les excuses de sempre. “No tenim temps per organitzar-ho”, “no hi ha el clima adient”, etc. De les diverses vagues educatives que hi ha hagut (el 17 de novembre, el 19 de febrer) no han fet res i han deixat en mans dels estudiants de la UIB el paper de mirar de mobilitzar el sector educatiu. Aquesta gent de l’assemblea de la UIB han fet el que han pogut amb els precaris mitjans de què disposen i, encara gràcies, s’ha fet alguna cosa. Ara per dia 22 hi ha una vaga educativa a escala estatal i a les Illes anam per lliure i no se convoca vaga. L’excusa, ara, és que no hi ha temps per organitzar-la i que és una vaga centralista (Biel Caldentey dixit en públic). Han tengut un any per preparar una vaga, ara “no hi ha temps”.
    Pel que no hi ha temps és per salvar l’educació pública, on ja el pròxim curs milers d’escolars podran escollir llengua, on les taxes de la UIB pujaran fins un 60%, etc.
    Enlloc de plorar, els sindicats majoritaris haurien de reflexionar sobre perquè de cada vegada tenen més poca acceptació social i com la gent que realment creu en el sindicalisme simpatitza més i més amb organitzacions petites però que segueixen defensant la classe treballadora. El paper dels sindicats grans és clau i pot fer tombar la balança, però sembla que estan tan venuts al capital que ja no son capaços de veure-ho. El dia que monteu un pollastre gros, amb valentia, recuperareu la credibilitat. Ara per ara, a ulls de molta gent, sou uns traïdors que heu pactat amb el Govern coses que escarrufen (la jubilació als 67, per exemple), i que en la vaga del 29M la vostra aspiració era negociar la reforma laboral, enlloc d’aturar-la. Si finalment el Govern hagués acceptat negociar, me fa por, molta por, imaginar-me que haguessin estat capaços de firmar.
    CCOO, UGT i STEI ja tenen espais que els enalteixen habitualment, i tothom veu les banderetes a cada mani. Per tant, em sembla perfecte que un mitjà alternatiu com aquest els foti canya i posi les coses damunt la taula, que és el que se mereixen pels seus fets. Enhorabona a qui ha escrit l’article.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.