Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » #VagaIndefinidaDocents, Drets bàsics, Opinió, Politiqueig

[Carta a Camps] Hi ha límits

Publicat per dia 20 setembre 2013 – 9:511 Comentari | 87 views

[Carta a Camps] Hi ha límits

Share to Google Plus

Compartim una resposta a Camps en forma de carta que inclou una anàlisi sobre les bases feixistes del PP que ens ha fet enviar l’autor del mateix escrit, Miguel Cruz:

Hi ha límits

Resposta urgent al Senyor Camps,

En defensa d’un amic

Hi ha moments en què un s’ ha d’exposar, ha de trencar amb el silenci o la discreció. Quan a un amic se li diu el més dur, feixista, un ha de dir no, això no val. No hi cap dins el tàcit joc de declaracions i contradeclaracions. Per dues raons fonamentals. La primera, perquè el meu amic Guillem és un antifeixista de paraula i obra, un mestre mesurat, ferm com pocs, reflexiu sense dreceres, amb la mirada orientada des dels febles. Per aquesta raó un no pot riure amb menyspreu a un insult com el del senyor Camps. Un ha de respondre i defensar a un amic del pitjor dels epítets.

La segona raó és la perplexitat que produeix que un diputat del partit popular utilitzi el mot feixista com a insult. Essent conscients, vull ser clar, de la frivolització en els darrers temps en l’ús del terme feixista. Però això no és tampoc raó per callar.

Senyor Camps, la força dels fets i de les hemeroteques ens criden que el partit popular es sent orgullós del feixisme, Llanos de Luna, delegada del govern espanyol a Catalunya homenatjant a la División Azul, aquells que lluitaren braç a braç amb les SS. Mayor Oreja, actual eurodiputat, dient que durant el franquisme es va viure amb molta placidesa. El grup parlamentari del PP que s’ha negat sempre a condemnar el franquisme, o a il·legalitzar als grups neonazis. Estic avorrit, la llista és llarga i penosa.

La seva organització és l’hereva del feixisme, fundada pel botxí d’en Julian Grimau. Sap de qui parlem senyor Camps? Apostaria que no, ja que des de fa 30 anys cap estudiant de batxillerat ha estudiat el franquisme, les tortures, la repressió, el terror, la misèria. La ignorància no és culpa seva, va ser una decisió d’una classe dirigent, els fills dels vencedors que volien continuar, més els fills dels vençuts que volien despatx i cotxe oficial, que somiava amb imatges en color i comptes a Suïssa.

Assumeixi qui és i a quin partit pertany, vostè està a l’altre costat dels antifeixistes, vosté està amb aquells que enyoren dies de glòria, vostè pertany al partit responsable d’una llei que assassinà a Alpha Pam, al partit que manté el carrer Primo de Rivera a centenars de pobles d’Espanya.

Sigui coherent. Nosaltres i entre ells Guillem ens trobem exactament a l’altre costat. En aquests dies toca el verd.

Triï els insults amb més fortuna per favor, el seu ADN ho agrairà.

Miguel Cruz

1 Comentari »

  • Marc Morell escrigué:

    Molt ben dit company. Si em permets, m’afegesc a la teva denúncia de l’ús pervers d’aital insult. Perquè això és el que se n’ha esdevingut del mot “feixista”. Figurau-vos si és un insult que el fan servir contra d’altres aquells mateixos que com tan bé explica en Miguel, el professen amb cos i ànima… Però no escric aquí tant per això. Hi escric perquè em vull afegir a la teva defensa de l’amic comú. Fou gràcies a l’esforç de companys com en Guillem -molts companys, tants que en veure-vos ara vint anys després em portau records difícils d’esborrar- que vaig aprendre no ja d’història, sinó a fer-la també. El 1994, amb en Guillem i molts altres aconseguírem que el Govern d’aleshores es retractàs de l’Ordre Rotger amb el seu propi Decret de Mínims. Compartírem estudis, colla i també l’acció. Des del BEI es tirà endavant la major manifestació d’estudiants mai vista a Ciutat, la de llavors, clar. Anys després he retrobat en Guillem i la resta de companys al nostre lloc comú, el del carrer com espai de lluita col·lectiva, sí, altra volta per la llengua, però també, com ara és el cas, per qüestions de justícia social. Al cap i a la fi, l’educació, em referesc a la bona educació, Sr. Camps, ja és això, justícia social. Ànims Guillem, ànims a la resta també. Encara tenim camí per fer plegats.
    Salut i bons aliments,
    Marc Morell

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.