Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Drets bàsics, Feminisme, sexualitats i antipatriarcat, Illes Balears i Pitiüses, Publicació oberta

28J, l’alliberament LGTBI als pobles

Publicat per dia 30 juny 2015 – 9:282 Comentaris | 328 views

28J, l’alliberament LGTBI als pobles

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

El 28 de juny va ser el dia per l’alliberament gai, lesbià, bisexual, transexual i intersexual.

Alguns de vosaltres us haureu quedat a la tercera o a la quarta paraula, però no us preocupeu: la culpa, segurament, no és vostra. A Mallorca, l’alliberament sexual s’atura, més o menys, devers l’autopista. En general, fora de les grans ciutats, en ple segle XXI, la sexualitat encara és tabú. La invisibilitat d’aquest col·lectiu, si se’n pot dir així, és quasi total als pobles de l’illa. La gent hi sol conèixer un o dos matrimonis gais i sap de la tendència del fill del veïnat. Però més enllà d’això, és difícil veure dues persones del mateix sexe agafades de la mà al carrer. Veure-les besar-se és gairebé insòlit. I no cal dir-ho: al poble hi ha molts més gais, lesbianes i bisexuals que aquells dos matrimonis i el fill del veïnat. Hi ha una por generalitzada pel “què diran”, “quina imatge tendran de jo”, “què pensaran els meus pares”, “què pensaran els meus fills”.

Vist això, és normal que les persones no heterosexuals se sentin més còmodes a la ciutat, on agafar-se de la mà o besar-se no és objecte (o no ho és tant) de mirades descarades i comentaris innecessaris, i acabin exiliant la seva sexualitat. O pitjor: acaben fingint ser qui no són per no sentir-se discriminats.

No es pot culpar tothom d’aquesta situació. Ara bé, poder acabar amb aquest tabú generalitzat sí que és a les mans de tots. No podem pretendre ser un ”poble de sensacions” si no podem fer públics els nostres sentiments per por i vergonya. Amb tot això vull dir que aquesta situació necessita normalitzar-se ja. Que els joves puguin expressar la seva sexualitat sense por de ser estigmatitzats a l’escola o a l’institut. Que els majors puguin expressar la seva sexualitat per poder lliurar-se d’una vegada del teatre i la mentida. Que rebem tot el suport i protecció de les institucions. Que puguem fer visible la nostra forma de ser a casa, al carrer, a la feina, al cafè, a les verbenes del poble, arreu i tothora. Que puguem estimar i gaudir la vida com tothom, vaja. Que siguem lliures.

Antoni Rosselló Mesquida

2 Comentaris »

  • Nel escrigué:

    És així. Però moltes vegades és autocensura. Anim a tothom a fer-ho: jo duc mig any amb la meva parella expressant-nos tal com som (a Palma i a Pollença o Calvià) i els problemes han estat pràcticament inexistents, mentre que hem rebut moltes mostres de suport.
    Alerta amb l’autoodi: es reflecteix i atreu allò mateix!

  • lo tort ballester escrigué:

    Benvolgut Antoni,
    Celebro molt la intenció de la carta i crec que s’ha de seguir treballant amb la reflexió i l’anàlisi per anar solucionant les problemàtiques de les discriminacions que reben les persones LGTBi.
    En tot cas, vull dir-te que no comparteixo l’anàlisi ja que fas una valoració dient que als pobles es va molt més endarrerit que a les ciutats i au. No sé si vius a un poble o no, però crec que la cosa no és tan sencilla. Per desgràcia jo he vist més agressions cap a aquestes persones a la ciutat que al poble i mai se’m passari pel cap dir que és que a Palma van més retrassats.
    La lluita pels drets LGTBI per sort crec que no queda a l’autopista. El que passa és que com amb moltes altres qüestions la centralitat política i la referencialitat que hom dona a les lluites és segregada i parcial. És el mateix sistema qui fomenta aquesta visió oferint una imatge de que si les coses no passen a la ciutat no són importants.
    Ànim i a seguir lluitant, a poc a poc es seguiran guanyant àmbits i espais on les persones podrem exercir les nostres sexualitats amb llibertat.
     

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.